31
d'octubre
de
2023
Actualitzat:
13
de novembre,
14:32h
L'any 1947 es posava en marxa l'escorxador municipal de Manlleu. En aquell moment, expliquen des de l'Ajuntament, les instal·lacions quedaven apartades del nucli urbà, però amb els anys, el municipi ha anat creixent al seu voltant. El 1995, entrava en vigor una concessió per a l'explotació de l'equipament -a favor de la Societat Manlleuenca d'Artesans-, qui encara gestiona l'espai.
A l'escorxador de Manlleu se sacrifica bestiar boví, oví i cabrum pel consum de proximitat i dona servei als carnissers i ramaders d'Osona, el Lluçanès i la Garrotxa i la seva activitat, segons detallen els responsables, dona feina a unes 170 famílies del territori. Amb tot, la seva activitat causa malestar al veïnat, que des de fa anys denúncia "sorolls i pudors", entre altres.
Des de l'equip de govern expliquen que en diferents ocasions s'ha plantejat la possibilitat de traslladar l'escorxador municipal per ubicar-lo en un altre emplaçament, però no és factible, expliquen, ja que la normativa obliga al fet que un equipament d'aquestes característiques estigui a més de 500 metres d'una granja, una premissa, diuen, que no es dona a Osona.
El consistori remarca la seva voluntat de vetllar perquè les instal·lacions s'adeqüin a la normativa així com per millorar la qualitat de vida dels veïns, molts dels quals hi viuen, literalment, a tocar. "Des de l'Ajuntament ajudarem a l'escorxador perquè pugui dur a terme la seva activitat amb tota la legalitat i complint els requisits", insisteix el batlle manlleuenc Arnau Rovira.
D'altra banda, aquest dimarts Lluïsa Moret, la presidenta de la Diputació de Barcelona, ha visitat l'equipament de Manlleu per anunciar l'aportació de 150.000 euros al projecte d'adequació i millora de l'escorxador, que juntament amb el de Ripoll, són els dos únics que queden a la Catalunya Central.
La presidenta de la Diba remarca que l'escorxador contribueix a fomentar el producte de qualitat i proximitat i admet que les instal·lacions "s'han d'actualitzar" per complir amb els requisits ambientals, i també per respondre a les peticions veïnals.
Per la seva banda, Pujades explica que el gener hauria d'estar enllestida una coberta que minimitzarà "els sorolls i les olors" per "no molestar al veïnat". La següent fase, detalla, serà la transformació interior de l'edifici amb la construcció de vestuaris, un despatx pels veterinaris o una càmera de temperatura.
Explica que fa anys que alguns veïns "van fer al·legacions" i en diverses ocasions s'han recollit firmes perquè l'equipament es traslladés a un altre emplaçament i detalla que la situació s'ha complicat generat malestar a tothom que viu a prop.
La millora de les instal·lacions que s'han posat en marxa tampoc els convenç: "Bunqueritzar-lo és un pedaç que ja no volem". Per tots aquests motius, els veïns afectats demanen el trasllat de l'activitat al polígon industrial i que al seu lloc s'hi faci una zona verda.
A l'escorxador de Manlleu se sacrifica bestiar boví, oví i cabrum pel consum de proximitat i dona servei als carnissers i ramaders d'Osona, el Lluçanès i la Garrotxa i la seva activitat, segons detallen els responsables, dona feina a unes 170 famílies del territori. Amb tot, la seva activitat causa malestar al veïnat, que des de fa anys denúncia "sorolls i pudors", entre altres.
Des de l'equip de govern expliquen que en diferents ocasions s'ha plantejat la possibilitat de traslladar l'escorxador municipal per ubicar-lo en un altre emplaçament, però no és factible, expliquen, ja que la normativa obliga al fet que un equipament d'aquestes característiques estigui a més de 500 metres d'una granja, una premissa, diuen, que no es dona a Osona.
El consistori remarca la seva voluntat de vetllar perquè les instal·lacions s'adeqüin a la normativa així com per millorar la qualitat de vida dels veïns, molts dels quals hi viuen, literalment, a tocar. "Des de l'Ajuntament ajudarem a l'escorxador perquè pugui dur a terme la seva activitat amb tota la legalitat i complint els requisits", insisteix el batlle manlleuenc Arnau Rovira.
La Diba invertirà 150.000 al projecte de remodelació
Les obres de millora de l'equipament ja han començat i tindran un cost aproximat de 650.000 euros, tal com explica Josep Pujades, president de l'escorxador. Aquesta inversió l'assumeix la mateixa societat que gestiona les instal·lacions, que ja ha demanat una subvenció a la Generalitat de Catalunya –que s'hauria de resoldre el març del 2024- que injectaria un màxim d'uns 300.000 euros –el 50% del total de les obres-.D'altra banda, aquest dimarts Lluïsa Moret, la presidenta de la Diputació de Barcelona, ha visitat l'equipament de Manlleu per anunciar l'aportació de 150.000 euros al projecte d'adequació i millora de l'escorxador, que juntament amb el de Ripoll, són els dos únics que queden a la Catalunya Central.
Representants de la Diba, l'Ajuntament de Manlleu i de l'escorxador municipal, aquest dimarts a Manlleu. Foto: L.Busquets/ACN
La presidenta de la Diba remarca que l'escorxador contribueix a fomentar el producte de qualitat i proximitat i admet que les instal·lacions "s'han d'actualitzar" per complir amb els requisits ambientals, i també per respondre a les peticions veïnals.
Per la seva banda, Pujades explica que el gener hauria d'estar enllestida una coberta que minimitzarà "els sorolls i les olors" per "no molestar al veïnat". La següent fase, detalla, serà la transformació interior de l'edifici amb la construcció de vestuaris, un despatx pels veterinaris o una càmera de temperatura.
Els veïns, cansats: "No podem ni estendre la roba"
"No n'hi ha prou amb la reforma de l'edifici", insisteix una veïna que viu a tocar amb l'escorxador. Remarca que s'hauria d'ubicar a la zona industrial i no "provocant molèsties al veïnat": "No és la solució. Paguem uns impostos per viure en una casa digna i no volem que aquesta activitat segueix aquí".Explica que fa anys que alguns veïns "van fer al·legacions" i en diverses ocasions s'han recollit firmes perquè l'equipament es traslladés a un altre emplaçament i detalla que la situació s'ha complicat generat malestar a tothom que viu a prop.
La millora de les instal·lacions que s'han posat en marxa tampoc els convenç: "Bunqueritzar-lo és un pedaç que ja no volem". Per tots aquests motius, els veïns afectats demanen el trasllat de l'activitat al polígon industrial i que al seu lloc s'hi faci una zona verda.