La frustració del patinador català que es proclama campió del món d'hoquei patins amb Espanya
25/06/2007 · Barcelona
Ni moments d'alegria al Prat, ni rues multitudinàries, ni rebudes institucionals a la plaça de Sant Jaume, ni portades als diaris, ni res de res. Han guanyat un títol mundial, però ningú se n'ha assabentat. La selecció espanyola d'hoquei patins, formada pràcticament per jugadors catalans, s'ha proclamat campiona del món aquest cap de setmana a Suïssa. La repercussió, però, ha sigut nul·la, tant a Espanya com a Catalunya. Un contrast brutal amb la repercussió que va tenir la victòria de Catalunya al Mundial B de Macau. Ni Espanya els espera, ni l'afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida amb una samarreta forana. La psicologia del jugador d'hoquei patins català que acaba d'alçar la copa, doncs, és contradictòria. Llegeix més Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
25/06/2007 · Barcelona
Ni moments d'alegria al Prat, ni rues multitudinàries, ni rebudes institucionals a la plaça de Sant Jaume, ni portades als diaris, ni res de res. Han guanyat un títol mundial, però ningú se n'ha assabentat. La selecció espanyola d'hoquei patins, formada pràcticament per jugadors catalans, s'ha proclamat campiona del món aquest cap de setmana a Suïssa. La repercussió, però, ha sigut nul·la, tant a Espanya com a Catalunya. Un contrast brutal amb la repercussió que va tenir la victòria de Catalunya al Mundial B de Macau. Ni Espanya els espera, ni l'afecció catalana vol festejar una victòria aconseguida amb una samarreta forana. La psicologia del jugador d'hoquei patins català que acaba d'alçar la copa, doncs, és contradictòria.
D'una banda, s'ha proclamat campió del món; de l'altra, veu com el seu entorn més immediat no vibra amb la mateixa intensitat que quan Catalunya va retornar de Macau. El país té una gran afició per l'hoquei patins, però no per això vol dir que qualsevol victòria dels jugadors catalans sigui festejada amb la mateixa intensitat. L'afecció catalana vol animar la selecció catalana. L'afecció espanyola, tal i com s'ha comprovat, és inexistent. Espanya, com a tal, no juga a hoquei. Pot ser que jugui a futbol o a bàsquet, però no a hoquei. Per tant, no té sentit l'existència d'una selecció espanyola d'hoquei patins, si no és per motius polítics. La diplomàcia espanyola, però, no es cansa de repetir, una vegada i una altra, que política i esport no s'han de barrejar.
En vista dels resultats d'aquest cap de setmana, és als polítics catalans als que correspon la tasca de solucionar el problema, clarament constatable, que afecta directament la psicologia dels esportistes catalans. El jugador no acaba de tenir la culpa d'haver de defensar una o altra samarreta. Molts dels que la setmana passada es van veure obligats a defensar la samarreta espanyola, de bon grat defensarien la catalana, si poguessin.
