La doctora Iluminada Corripio (Barcelona, 1967) és la directora d'Osona Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat durant dues dècades a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona com a referent assistencial en Atenció a l'esquizofrènia resistent i en Psicofarmacologia.
Amb una dilatada trajectòria també en investigació i recerca, Corripio es va incorporar la CHV el setembre del 2022 per gestionar l'atenció específica en salut mental i addicions, que s'ofereix a través de diferents recursos i dispositius assistencials amb el suport d'un equip de professionals multidisciplinari al servei de les persones.
Què és Osona Salut Mental i què s'hi fa?
Osona Salut Mental és el proveïdor principal d'atenció en salut mental dels territoris d'Osona i el Lluçanès. A Catalunya, l'atenció en salut mental està fragmentada, és a dir, diferents proveïdors treballen de forma coordinada. En el cas, el proveïdor és únic [el CHV], fent possible l'atenció integrada i la coordinació amb l'Atenció Primària, el Servei d'Emergències Mèdiques o, fins i tot, quan és necessari amb les forces d'ordre públic. Osona Salut Mental té una gran penetració al territori, els professionals són propers a la comunitat.
També tenim una llarga tradició en integració pel que fa a l'atenció de les addiccions, que habitualment se separa de l'atenció a la salut mental. Entre el 50 i 75% de les persones amb un problema de salut mental tenen problemes d'addiccions i, per tant, no té sentit de tractar-ho per separat.
Com s'organitza, doncs, Osona Salut Mental? Quines particularitats té?
També tenim integrada l'atenció del viatge del pacient des que arriba per audiències fins que ingressa a la planta d'hospitalització. Osona Salut Mental disposa d'una planta per a adulats i una per a l'atenció infantojuvenil, integrada a la de pediatria. La primera és l'única planta de salut mental dissenyada a partir de l'experiència de l'usuari. Normalment, qualsevol planta d'un hospital és igual que l'altra, mentre que aquí, abans de dissenyar-la, es va parlar amb usuaris i familiars per detectar necessitats, amb l'objectiu d'evolucionar cap a la humanització de l'atenció en salut mental.
Aquest fet és rellevant, perquè temps enrere, l'atenció era molt paternalista. Des de fa uns anys, i per indicació de l'OMS, hi ha un moviment anomenat Quality Rights que ens convida a integrar el pacient i la seva família en la presa de decisions.
L'edifici d'Osona Salut Mental, al fons de la imatge. Foto: Oriol Clavera
L'àmbit geogràfic i la realitat territorial importa quan parlem de l'atenció a la salut mental.
El Pla de Salut Mental de Catalunya no es pot aplicar de la mateixa manera a tot el territori, perquè no és el mateix una zona urbana que una de rural. Osona i el Lluçanès és un territori amb una gran dispersió geogràfica que necessita intervencions diferencials. Per exemple, possiblement els ciutadans d'aquí no tenen el mateix grau d'accessibilitat que els de Barcelona, on amb poques parades de metro pots arribar a qualsevol centre sanitari. Aquest fet implica el desenvolupament de projectes d'atenció fora del despatx.
En el cas d'infantojuvenil, disposem d'un equip d'atenció en situacions de crisis que es desplaça als domicilis d'infants i adolescents que tenen problemes per arribar a l'hospital pel motiu que sigui.
Com detecten aquestes pacients que, per les circumstàncies que siguin, no poden arribar a l'hospital?
Precisament gràcies a la col·laboració amb l'atenció Primària. El metge de capçalera, l'equip de família, pediatres, infermeres ens poden alertar. Osona Salut Mental té la capacitat de fer una detecció precoç. També cal destacar tota la feina que es fa des del treball social a la salut en coordinació amb altres proveïdors del territori com, per exemple, l'Ajuntament, les associacions de veïns o Osonament. La relació amb l'escola també és molt important.
Què entenem, però, per salut mental?
Hi ha moltes definicions, però m'agrada destacar que la salut mental és un estat de benestar i de manca de patiment psicològic per poder portar una vida plena des del punt de vista social, laboral i/o acadèmic.
Vist així, una part important de la població no gaudeix d'una bona salut mental...
Després de la pandèmia sorgeix el concepte de patiment emocional, però en realitat, si mirem l'any 2018, ja es nota un increment de la demanda de l'atenció en salut mental. Aquest fet té moltes explicacions, per exemple, l'impacte de les pantalles i el seu efecte addictiu.
El benestar emocional està relacionat amb la capacitat d'un mateix per concentrar-se en el moment present, acceptar-ho i respondre, però estem molt dispersos. També hi ha un tema de valors: en el seu moment la religió protegia, perquè donava un marc molt definit. Ara tenim més flexibilitat.
Quins sectors de la població pateixen més en relació amb la salut mental?
La salut mental és el resultat d'un algoritme on té molt a veure la teva dotació genètica, però també hi ha altres factors que són claus com els hàbits saludables o l'entorn familiar i social. El component genètic és important, però també ho són el codi postal i els valors que t'ensenyen de petit o l'experiència vital de les primeres etapes de la vida.
"Després de la pandèmia sorgeix el concepte de patiment emocional"
Ha mencionat diverses vegades la detecció precoç.
La detecció precoç va de la nostra relació amb els diferents actors que estan en contacte amb les persones. Aquests poden ser l'escola durant la primera etapa de la vida, l'Ajuntament, l'Atenció Primària, associacions de familiars o, en el nostre cas, també l'Alberg de Vic, un recurs molt generós per part del consistori vigatà. Evidentment també amb el SEM i les forces d'ordre públic. Així i tot, hi ha marge de millora. Estem desenvolupament un projecte de sensellarisme a Osona que esperem posar en marxa a finals d'aquest 2024, i també estem treballant molt en la detecció precoç a les addiccions infantojuvenils.
Un tema que preocupa a la societat és el suïcidi adolescent.
Quan parlem de suïcidi, cal diferenciar entre dues conductes diferents: les temptatives i els suïcidis consumats. Hem observat que, respecte del 2019, hi ha un increment de les temptatives, però no dels suïcidis consumats en adolescents. La detecció precoç és molt important, perquè moltes vegades, l'aïllament dels joves l'atribuïm a la mateixa adolescència. De base, però, pot haver-hi patiment, addicció a les xarxes socials, desconnexió amb el mitjà, dificultat per comunicar el malestar. Els recursos de la sanitat han de sortir fora de les parets per veure a aquestes persones i per donar pautes a les famílies.
El suïcidi és una realitat que som capaços de preveure. A Osona Salut Mental tenim un programa de detecció de la conducta suïcida format per un equip multidisciplinari basat en un gestor de casos. Ja fa més de 12 anys que aquest projecte va evolucionant, és anterior al programa de prevenció de suïcidis de Catalunya i té característiques pròpies. Amb tot, encara no som capaços de fer una predicció.
A què es refereix?
El CHV disposa d'una base de dades elegant i acurada que s'analitzarà amb l'ajuda de la intel·ligència artificial. Es generarà un algoritme que ens haurà d'ajudar a predir, a mesura que apareixen nous casos, el risc que una persona pugui arribar a consumar el suïcidi.
Osona Salut Mental liderarà també una iniciativa europea pionera al territori per combatre la depressió i prevenir el suïcidi.
El CHV ha estat escollit per un projecte europeu que s'ha desenvolupat a 15 països i els seus territoris, entre ells València i Andalusia. L'objectiu és articular una campanya de conscienciació sobre la depressió i el risc de suïcidi que s'expandeixi, com a mínim, a tota la Catalunya Central.
Què hem de fer si una persona del nostre voltant verbalitza amb el suïcidi?
Escoltar-la, animar-la i, si s'escau, acompanyar-la a fer un primer control amb el metge de família o el pediatre. Si es dona el cas que això passi a l'escola és important parlar amb els tutors, que cal recordar que també tenen via directe amb Salut Mental.
La doctora Corripio, directora d'Osona Salut Mental, durant l'entrevista amb Osona.com. Foto: Oriol Clavera
Quins reptes planteja la salut mental?
Primer de tot cal considerar l'experiència d'usuari com a eina que ha d'orientar els canvis en l'atenció en salut mental. També hem de continuar avançant cap a l'atenció integrada. D'altra banda, és important la prevenció i la intervenció precoç, és rellevant el com ajudem a equipar la ment de les persones. Això passa per l'educació i els hàbits i, per tant, recuperar valors i la lectura dels clàssics. S'ha de treballar la resiliència i l'antifragilitat de les persones, no hem de tenir tanta por de l'exposició dels nostres fills a la frustració.
L'atenció en salut mental a la gent gran també és un repte. L'esperança de vida ha incrementat i hi ha malalties que estan debutant en aquesta franja d'edat. Tampoc podem deixar d'insistir en la importància que té la soledat no volguda, en el fet que una persona gran acabi fent un intent de suïcidi. En aquesta línia hem de ser capaços d'avançar en les eines de diagnòstic i en la intervenció.
"Quan parlem de suïcidi, cal diferenciar entre dues conductes diferents: les temptatives i els suïcidis consumats"
Gaudeix de bona salut el sistema sanitari català?
El sistema de salut català té capacitat d'autoavaluació i autodiagnòstic, amb la voluntat de fer canvis. Actualment, la sanitat catalana està centrada a intentar millorar l'atenció centrada en la persona. Està preparat per afrontar reptes, però cal un increment de recursos. D'altra banda, crec que la mirada cap als territoris rurals hauria de ser diferenciada a la dels entorns urbans. Hi ha un marge de millora pel que fa a l'harmonització territorial.