Aissata M'ballo és graduada en Periodisme i Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, i també compta amb un màster d'Edició. Filla de pares senegalesos nascuda l'any 1994 a Cervera, la major part del temps l'ha passat a Vic, una ciutat que estima i considera "casa". Després d'haver treballat en diversos mitjans de comunicació, agències de màrqueting i publicitat i en editorials de renom, actualment està immersa en el projecte Jande Editorial -del qual n'és cofundadora-, una cooperativa editorial de ficció i no-ficció que té entre les seves missions impulsar veus racialitzades o d'ascendència migrant amb dificultats per accedir al sector a causa de la discriminació pel seu origen, raça o ètnia.

Osona.com i El 9 Nou l'entrevisten en el marc del Talent Convidat, una iniciativa de Creacció, amb la col·laboració de la Universitat de Vic, que difon l'expertesa d'osonencs i osonenques en diversos sectors.

És graduada en Periodisme i Humanitats. Com i per què decideix escollir aquests camins acadèmics i professionals?

Vaig escollir el periodisme, i tenia clar que volia dedicar-m'hi, perquè sempre m'ha agradat molt llegir i escriure. Pensava que seria la via professional que em facilitaria el camí cap aquestes passions. D'altra banda, vaig cursar el Batxillerat Humanístic, i també era una de les carreres que sempre m'havia estat mirant. La Universitat Pompeu Fabra oferia l'oportunitat de fer les dues carreres al mateix temps, amb un pla més o menys adaptat, i m'hi vaig apuntar.

Periodisme i Humanitats ho cursa entre els anys 2013 i 2019, període durant el qual comença, també, el seu camí professional en diversos mitjans de comunicació i agències de publicitat.

L'inici de la meva trajectòria professional va ser en unes pràctiques al programa Més 324 de 3Cat l'any 2017. Allà vaig aprendre moltíssim de la productora, la Mia Ribot, amb qui encara tinc el contacte. Més tard vaig entrar a fer pràctiques a l'agència TouchPoint, un equip petit, però que gestiona clients importants i diversos, on vaig agafar experiència en l'àmbit de la publicitat i el màrqueting. Un cop acabada la carrera d'Humanitats, d'haver treballat en altres empreses i també d'haver fet un Erasmus, TouchPoint em va contractar per formar part de la seva plantilla. Em va fer moltíssima il·lusió i m'hi vaig llançar de cap! Hi vaig aprendre molt, no només com a comunicadora, sinó també com a persona.

Llegir i escriure són les seves grans passions. És per això que també decideix apostar per ampliar els estudis amb el màster en Edició?

Durant la pandèmia vaig tenir una crisi existencial i vaig decidir que volia redirigir la meva carrera professional per dedicar-me a alguna cosa que realment m'apassiones. Feia uns anys que tenia ullat el màster d'Edició que ofereix la Universitat Pompeu Fabra, però m'havia atrevit a fer el pas. Sempre intimida canviar totalment de sector professional! Aquell mateix any em vaig mudar a viure a Barcelona i vaig decidir inscriure'm al màster, que m'ha obert la porta al món editorial en català.

"Durant la pandèmia vaig tenir una crisi existencial i vaig decidir redirigir la meva carrera professional"

A la feina ens hi passem i hi invertim molt de temps, i és important que ens remogui el que fem.

Totalment. De fet, m'havia acabat dedicant a la publicitat i al màrqueting una mica per inèrcia. És veritat que vaig gaudir molt de la feina a TouchPoint, però la parada per la Covid em va permetre fer una mica d'introspecció i pensar a llarg termini. Realment no em vaig veure molts més anys fent màrqueting i publicitat. Rebuscant, vaig veure que era possible canviar de sector i explorar noves vies, que mai és massa tard per tornar a començar. Per aquest motiu, vaig apostar per fer el màster al mateix temps que continuava treballant a l'agència.

Ha treballat en diverses editorials.

A través del màster vaig aconseguir unes pràctiques a Amsterdam Llibres. Després d’aquestes van decidir contractar-me com a assistent editorial, però un parell de mesos més tard la persona que estava fent d'editora va marxar i em va sorgir l'oportunitat d'encarregar-me del catàleg de ficció. Va ser tot un repte, i gràcies a aquesta experiència, em vaig animar a construir el meu propi projecte.

Després d'un temps a Amsterdam Llibres i havent agafat molta experiència, em va sorgir l'oportunitat de començar una nova feina a Penguin Random House com a editora de ficció infantil i juvenil, un públic que no m'havia plantejat inicialment, però amb el qual aprens tot el procés editorial.

Quines són les principals tasques d'una editora?

Moltes! D'entrada l'editora es pot definir com aquella persona que agafa un text des del principi, és a dir, el busca, el contracta, té relació directa amb l'autor o autora del text, amb qui fa correccions, en fa la maqueta, coordina les campanyes de comunicació, entre altres. Sobretot, la gran tasca de l'editor és intentar millorar el text juntament amb la persona que l'ha escrit.

"He tingut la sort de poder llegir moltíssim, tot i que considero que encara no he llegit prou"

Una feina per la qual, imagino, també ha hagut de llegir molt.

Sí, tinc una biblioteca bastant gran. He tingut la sort de poder llegir moltíssim, tot i que considero que encara no he llegit prou!

Quins és el seu gènere literari preferit?

M'encanta la fantasia i la ciència-ficció, són les meves predileccions. De fet, amb Jande en volem plantejar una col·lecció.

Actualment està immersa en el projecte editorial, del qual n'és cofundadora, que porta per nom Jande. Què significa aquesta paraula?

Jande significa 'lectura' i 'ensenyança', en fula, la meva llengua materna i que es parla a diversos països del sud del Sahel. Aquesta paraula reflecteix els dos objectius del projecte: per una banda, fomentar l'hàbit de la lectura i, per l'altra, ensenyar al públic lector que hi ha altres realitats i mons que no estan tan lluny com sembla.

Una de les missions principals de l'editorial és impulsar veus racialitzades o d'ascendència migrant amb dificultats per accedir al sector editorial a causa de la discriminació, ja sigui per origen, raça o ètnia.

El projecte va néixer amb la voluntat de representar cares com la meva a les cobertes dels llibres en català. Trobàvem a faltar llibres escrits per persones com nosaltres, mal anomenades segones generacions d'immigrants que han crescut aquí, que parlem català, que hem estudiat. Tot i ser catalans i catalanes, anem a les llibreries i no ens hi veiem representades, no apareixem a les cobertes dels llibres. Encara que els darrers anys algunes editorials en català han fet bona feina, sovint tampoc trobem traduccions de llibres estrangers d'autors i autores d'origen divers. Hi ha molta feina per fer.

"Trobàvem a faltar llibres escrits per persones com nosaltres, mal anomenades segones generacions d'immigrants que han crescut aquí, que parlem català"

Ens ha explicat que ha llegit un munt de llibres d'autors i autores diferents. Entre aquests, ha trobat algun referent?

Sí. Fa cosa d'un any vaig llegir Nena, dona, altres de Bernardine Evaristo, publicat pel segell La Segona Perifèria. Em va ressonar molt. Tot i no haver compartit vivències amb molts dels personatges, moltes de les coses que narraven em ressonaven moltíssim com a dona negra que ha crescut en un entorn i un país majoritàriament blanc. És una referència i em va fer molt feliç que es traduís en català tants anys després de la publicació original.

Aquestes veus són absolutament necessàries i les volem llegir. Per animar als lectors, podria fer-nos cinc cèntims dels autors i autores i les publicacions que han treballat fins al moment a Jande Editorial?

El mes de gener vam publicar Mares migrants, de Fàtima Saheb, poeta d'origen marroquí que va néixer i estudiar al País Valencià i a Barcelona. És un poemari que fa homenatge a la trajectòria de les mares migrants, les humanitza i escriu la seva història com a dones abans de ser mares i abans de ser persones migrants. És poesia híbrida i humanista que intenta arribar al públic de manera accessible, i connecta no només amb persones travessades per la migració i el racisme, una necessitat en el panorama política i social actual.

El segon llibre que hem publicat és Una carta molt llarga de Mariama Ba, un clàssic de la literatura africana contemporània que feia molts anys que no es trobava disponible en català. És una petita novel·la epistolar escrita l'any 1980 que tracta sobre l'amistat, el matrimoni o la poligàmia en un país com el Senegal, que en aquell moment estava sortint del domini colonial. Tot i estar escrita la dècada dels anys vuitanta i en el que considerem un país llunyà, està connectant moltíssim amb el nostre públic perquè tracta temes d'actualitat, és una lectura imprescindible.

Finalment, hem publicat Bastant radical, de Mikaela Loach. És el primer Assaig que publiquem per a la col·lecció de no-ficció de Jande. Tracta sobre el canvi climàtic i la justícia climàtica des d'una perspectiva fresca, antiracista, interseccional i feminista posant el focus en els països del mal anomenat sud global que estan patint les pitjors conseqüències de la crisi climàtica.

"Estem contentes de la rebuda de Jande Editorial dins de l'entramat literari català i, també, per part de les llibreries i el públic"

Insisteixo en els referents. És important que les generacions que venen en tinguin, i també que siguin capaces d'identificar situacions de discriminació, per exemple, pel seu origen o per la seva condició social. S'han proposat explorar el món dels contes i la literatura infantil i juvenil?

Sí i, de fet, moltes de les propostes inicials que ens van arribar eren àlbums il·lustrats i col·leccions de contes. Sabent que bona part de l'educació antiracista ha de començar des de petits, tenim clar que en algun moment iniciarem alguna col·lecció de literatura infantil i juvenil.

De moment, ens hem centrat en la ficció i no-ficció per a adults, també per establir-nos al mercat i guanyar-nos la confiança dels llibreters.

Jande fa només sis mesos que camina, període durant el qual ja han llançat tres publicacions i molt aviat n'hi haurà una quarta. Quin feedback estan rebent, tant dels autors com del públic lector?

Pel que fa als autors, parlant per exemple de la Fàtima Saheh, la primera autora que hem publicat, el feedback que hem rebut és molt positiu. Des de Jande sempre hem defensat que volem treballar amb els autors i autores durant tota la seva carrera com a escriptors, no volem publicar de forma anecdòtica o interessada els seus títols. Crec que la Fàtima està contenta!

Pel que fa als llibreters i al nostre públic lector, les impressions també són molt positives. Se'ns està acollint bé i estem contentes de la rebuda dins de l'entramat literari català i, també, per part de les llibreries i el públic.

"Vic és casa, és retorn, és família"

Vostè escriu?

Bona pregunta (riu)! Fa uns quants anys que no escric, però sempre tinc coses al cap.

Veurem algun dia una obra seva publicada per Jande?

Per Jande no ho crec perquè seria estrany, però sempre he tingut el neguit d'escriure i publicar, m'encantaria!

Quins vincles té amb la ciutat de Vic i la comarca d'Osona?

Em considero vigatana tot i no haver nascut a Vic, perquè gran part dels meus records són en aquesta ciutat. Continuo tenint-hi la família i la majoria de les amistats. Vic és casa, és llar, és retorn, és família.