"La manca de professionals i l'increment de la demana, motivat per l'augment espectacular de la població en els darrers anys i pel nostre model assistencial de proximitat, ens han obligat a buscar noves solucions. A més, aquesta situació en el futur s'agreujarà perquè la població continuarà augmentant, molts metges i infermeres especialistes es jubilaran (i això suposa un període de formació molt alt) i hi ha una crisi de vocacions", ha explicat Boixaderas. A més, també ha reconegut que l'actual model sanitari no és atractiu i que s'han establert tot un seguit de barreres d'entrada restrictives: contractació precària sense contractes fixes i per períodes, horaris, dificultat de conciliació familiar...
Boixaderas creu que caldria "potenciar i fidelizar el personal, oferint més flexibilització laboral i contractes més estables", de llarga durada. No pensa, en canvi, que els sous siguin un problema, ja que són els que es fixen des de l'administració pel sector públic-concertat.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/07_11/infermerescolombia2.jpg")
Reunió d'acollida, entre els tècnics de l'HGV i les infermeres
En aquest marc, Vivet ha recordat que la majoria de personal d'infermeria són noies i que això dificulta encara més el tema de la conciliació familiar, amb torns nocturns i horaris complexes. També ha assegurat que la demanda d'infermeres és tant o més gran que la de metges i que aquesta situació ja es va viure durant els anys 90. A l'HGV hi treballen 334 infermeres.
Actuació a tres nivells
Per solucionar el problema, l'HGV es planteja la captació de professionals a tres nivells: a Catalunya, la resta de l'Estat espanyol i a l'estranger. "Però cal treballar als tres nivells, perquè si no, tampoc serà suficient", ha dit Boixaderas. Tots tres nivells, però, presenten alguns problemes.
Si es contracta a Catalunya, es traspassa el problema d'un lloc a l'altre, ja que les mancances, llavors, continuaran al centre que ha perdut els professionals.
Pel que fa a l'Estat espanyol, les dificultats són socials: problemes d'arrelament, canvi de domicili, llengua, família... Tot i això, des de Recursos Humans de l'HGV s'ha detectat algunes borses d'atur en algunes autonomies i, per tant, grups d'infermeres que potser estan disposades a fer un canvi d'aires. Aquest tipus de contractació ja es porta a terme des de fa un temps i, per exemple, durant el darrer mes s'han incorporat sis infermeres de València, Cantàbria i Andalusia. La majoria d'elles acaben de sortir de la Universitat.
El tercer nivell és el més complicat. "Per a una persona estrangera, la tramitació administrativa és complexa i costosa i es triga molt temps a tenir els papers de residència. El nivell de formació d'aquestes infermeres és diferent i el procés d'integració més complicat, ja que hi ha un canvi de cultura i fins i tot d'idioma", ha explicat Boixaderas. A pesar dels inconvenients, l'HGV també ha optat per aquesta possibilitat i, a partir de dilluns, s'incorporaran a la plantilla vuit noves infermeres provinents de Colòmbia. "És una aventura per a les dues parts: elles s'han d'enfrontar a un canvi de vida i de model sanitari, i nosaltres hem de fer un esforç especial d'acolliment", ha apuntat Boixaderas.
Contracte d'un any
Les noies van arribar a Catalunya el passat dilluns, tenen entre 25 i 40 anys i, com a mínim, sis anys d'experiència als seus hospitals d'origen. Disposaran d'un contracte per un període d'un any, prorrogable si es donen les condicions necessàries, i amb les mateixes condicions laborals que les seves companyes catalanes.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/07_11/infermerescolombia3.jpg")
Visita a les instal·lacions
Les infermeres colombianes han realitzat avui una visita per les installacions i han tingut una xerrada amb els tècnics de l'hospital, que els hi han explicat el funcionament del sistema sanitari i la protecció de riscos laborals, entre d'altres temes.
Pel que fa a l'idioma, totes elles s'han declarat disposades a aprendre el català i per això, utilitzaran els serveis i els cursos que ofereix el Centre de Normalització Lingüística d'Osona, a Vic. Des de la direcció del centre també se'ls ha recomanat aquesta formació ràpida, ja que tota la documentació està en català i els usuaris, la majoria, parlen en català.
Esposos i fills, a Colòmbia
Diana Patricia és una de les noves infermeres colombianes. Té 30 anys i ha deixat un espòs i un fill al seu país. El seu principal objectiu en aquesta nova aventura és "agafar experiència" en la seva professió i conèixer una altra cultura. Un cop acabi el contracte, si existeix la possibilitat, no renuncia a quedar-se més temps i a intentar una reconciliació familiar. Està molt "illusionada" amb el nou repte, però també està un xic preocupada pel fred "terrible" i pel menjar.
De moment, encara no ha pogut conèixer massa aspectes del nostre model sanitari, però ja hi ha trobat alguna diferència. "Aquí tothom és igual i rep el mateix tracte. No hi ha privilegis. Al meu país, hi ha diferències de tracte segons l'aportació econòmica", explica. La diferència també abasta altres àmbits, com els horaris: "Allà fem torns de 12 hores i aquí només de vuit, i treballem 42 hores a la setmana i aquí 37", continua.
La seva companya, Malyori Ortiz, de 26 anys i casada, sense fills, opina d'una manera semblant, però hi afegeix un apunt que, per a molts, és més que obvi: "A més de la formació de postgrau que suposa la incorporació a l'HGV, les condicions econòmiques, comparades amb el meu país, són molt millors", reconeix. La Malyori diu que quan acabi el contracte, també es planteja renovar-lo, tot i que "dependrà" de molts factors.
Un total de 28 professionals a tot Catalunya
L'elecció de Colòmbia no és gratuïta. El Consorci Hospitalari de Catalunya es va fixar en aquest país perquè el nivell tècnic d'infermeria era de gran qualitat i perquè les noies parlaven el castellà, la qual cosa podia facilitar la seva integració.
La selecció del Consorci ha donat com a fruit la incorporació total de 28 infermeres a tot Catalunya, que s'han distribuït als hospitals de Vic, Manlleu, Puigcerdà i als centres sociosanitaris de Viladecans i Cornellà.
El procés és llarg i feixuc, tal com expliquen des del mateix Consorci: "Des d'aquí i a través del Ministeri de Treball espanyol, vam enviar els requisits necessaris. El Ministeri de Treball colombià va fer una primera criba i, llavors, vam enviar dues persones dels departaments de Recursos Humans per fer les entrevistes. A la primera convocatòria a Colòmbia, segons Patricia, s'hi van presentar unes 2.000 persones.
![](http://www.grupnaciodigital.com/territorials/arxius/osona/imatges/07_11/infermerescolombia4.jpg")
Visita al centre de rehabilitació
