Dins d'aquest programa, a Osona s'han millorat els entorns del riu Ter, a la zona de les Gambires i illa Sorral a Torelló, s'ha rebaixat el nivell de sediments, s'han introduit noves plantacions d'arbres autòctons, s'han retirat les espècies invasores i s'han construït refugis per llúdrigues amb material sobrant. D'altra banda, en el marc d'aquest projecte també s'ha fet seguiment de ratpenats a la zona i de macrovertebrats, entre altres espècies.
En declaracions a l'ACN, Jordi Camprodon, un dels investigadors del projecte, alerta que "només queden 300 hectàrees de verneda a Catalunya", quan n'hi haurien d'haver milers, i "estan a punt de desaparèixer".En aquesta mateixa línia, Camprodon explica que les vernedes "són un dels hàbitats més significatius i d'interès de conservació prioritari en l'àmbit europeu", i que amb aquest projecte, es vol "recuperar el bosc de ribera i la dinàmica dels rius".
Els fenòmens extrems derivats del canvi climàtic també van en detriment dels boscos, i l'investigador remarca que, aquest fet, "ja està comportant que hi hagi més recurrència de les crescudes dels rius i també de les sequeres".
Les actuacions fetes dins del projecte europeu Life Alnus també permetran que hi hagi més insectes, amfibis i vegetació d'espècies que, fins ara, no eren presents en aquesta zona del Ter.
A més del Ter, també s'han fet treballs als rius Segre i Besòs per recuperar l'aspecte natural d'aquestes zones fluvials que contribueixen a evitar grans destrosses per inundacions en cas de fortes pluges i multiplicar la biodiversitat.
Recuperació del cabal en un tram del riu Ter al seu pas per Torelló. Foto: ACN
Futures actuacions
El projecte també ha traçat accions prioritàries en un futur, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja s'ha compromès a portar-ne algunes a terme. En aquesta línia, Eve Garcia, representant de l'ACA, ha explicat que ja es treballa en l'eliminació de rescloses en alguns trams, tot i que remarca que per cada resclosa que es vulgui suprimir calen entre 5 i 7 anys per fer tots els passos administratius.Els investigadors continuaran fent seguiment de les zones on s'ha treballat per observar com responen els hàbitats, i detallen que la idea és exportar el projecte a altres punts que pateixin la mateixa problemàtica.
