La via rep el nom d'"Ausetània" perquè és "l'itinerari de vianants més importants d'Osona", explicava Fàbrega. De fet, té una longitud de 6,8 quilòmetres. L'inici serà a la rotonda amb la C-153 a Vic i finalitzarà al nucli de Manlleu. L'amplada del carril serà d'uns 3 metres, depenent de la zona. Com que alguns trams coincideixen amb camins veïnals hi haurà limitació de velocitat de 30 km/h.
Pel que fa a equipaments, hi haurà petites zones de descans. En aquest sentit, Fàbrega remarcava que la via "tindrà una transversalitat absoluta d'objectius", ja que es fomenta la salut, el medi ambient, la cohesió social, etc. A l'itinerari no hi haurà fanals, sinó balises. Els trams més urbans sí que aniran il·luminats, com les entrades a les tres poblacions o els nuclis disseminats. El terra serà de formigó amb colors terrosos "del territori" i protegit per biones de fusta (amb metall per dins).
66.000 beneficiaris
La Via Ausetània "unificarà tres poblacions i 66.000 persones", deia el diputat. De fet l'itinerari ressegueix la B-522, que suporta diàriament un volum de cotxes de 13.500. Una xifra, que segons Fàbrega, és molt elevada si es compara amb altres vies. En aquest sentit, també apuntava que l'accidentalitat de la carretera dels darrers 5 anys és alta, tot i que sense cap víctima mortal.
Tres fases d'execució
L'execució de l'itinerari es portarà a terme en tres fases que tindran un cost aproximat de 2.760.000 euros. La primera fase, que es licitarà la tardor del 2019, és la que va de Vic fins a la zona de la Cabra; la segona fase és de Manlleu fins a Granollers de la Plana; i el tercer tram és el que queda entre les dues grans poblacions.
Els treballs s'executaran en tres fases. Foto: Josep M. Montaner
A mesura que es vagin acabant els trams ja s'hi podrà circular. El primer tram té un cost de 477.000 euros i fa 1,2 km; el segon 772.300 euros i 1,6 km; i el tercer, 1.510.600 euros i 4 km. El 66% del cost l'assumeix la Diputació de Barcelona i la resta -un 34%- els tres ajuntaments (Vic i Manlleu, un 14%; i un 5% Gurb). "Abans d'acabar el maig del 2023, la Via Ausetània seria una realitat", concloïa Fàbrega.
La passera de Manlleu encaixa amb el projecte
L'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, remarcava que suposa una "nova oportunitat per desplaçar-nos" i que encaixa amb el projecte de la passera de la Devesa perquè serà l'enllaç amb la ciutat, a més del projecte de dinamització del passeig del Ter. En aquest sentit apuntava que, fa dies que es va fer la licitació per executar la passera, però que la crescuda del riu ho fa impossible.
Una aposta més per Vic
Per la seva banda, l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, apuntava que és "molt important" la suma dels tres municipis, ja que "apropa territoris i lliga persones". A més, també remarcava que és una de les apostes de l'Ajuntament, com la via entre Vic i La Guixa, donant així "un sentit més tranquil a la manera de moure'ns". Tot i que l'actual carril bici de Vic acaba a la carretera de Manlleu per la banda dreta, Erra va apuntar que es trobarà la manera perquè acabi enllaçant amb la Via Ausetània.
Gurb, entre les dues capitals
Per acabar, l'alcalde de Gurb, Joan Roca va apuntar que això suposaria reforçar la connectivitat amb nuclis disseminats com Granollers de la Plana, i alhora que la carretera de Manlleu no sigui una barrera pels gurbetans. Alhora, com els dos altres batlles, va agrair el suport de la Diputació per poder tirar endavant el projecte i el repartiment de costos, ja que Gurb és el que ocupa més metres. Precisament, la via va ser una demanda que va fer l'Ajuntament de Gurb i després va reafirmar Vic i Manlleu a través de mocions en els respectius plens.
Jordi Fàbrega i els alcaldes durant la roda de premsa de presentació Foto: Josep M. Montaner
