Aquest 2024, se celebren 10 anysde la signatura de l'acord federatiu entre la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) -titular de la Universitat de Vic- i la Fundació Universitària del Bages (FUBages) que va donar lloc a la creació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. L'acostament entre les dues institucions va començar a gestar-se l'any 2012, una unió de forces que es va materialitzar el 30 de gener del 2014 al Parlament de Catalunya.
Una dècada més tard, la universitat ha evolucionat i ha experimentat un creixement a tots els nivells: en nombre d'alumnes i personal docent, en investigació i recerca o en reconeixement internacional, entre molts altres exemples. També s'ha erigit en un element imprescindible de cohesió social i territorial.
En el marc de la celebració, la institució ha organitzat diferents esdeveniments, l'últim dels quals ha tingut lloc a Vic que aquest dijous per posar punt final a la commemoració de l'efemèride.
Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC, l'alcalde de Vic i president de la FUBalmes Albert Castells i l'alcalde de Manresa i president de la FUBages Marc Aloy, fan balanç i repassen aquests primers 10 anys teixint vincles a Osona.com.
Com i per què s'uneixen les dues fundacions?
L'any 2012 van començar les converses entre la FUBalmes i la FUBages per plantejar un acostament. Sota el treball incansable dels aleshores alcaldes de Vic i Manresa, Josep Maria Vila d'Abadal i Valentí Junyent, dos anys després es va signar un contracte per crear una estructura universitària federada que va donar lloc a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. "La raó de la creació va ser enfortir l'estructura universitària dins de la Catalunya Central", apunta el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños.
Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC, durant l'acte de commemoració del desè aniversari de l'acord federatiu. Foto: UVic-UCC
Actualment, la universitat està formada per quatre fundacions –a la FUBalmes i la FUBages s'hi sumen la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i la Fundació Elisava Escola Universitària- i s'estructura al voltant de quatre campus –Vic, Manresa, Medicina i Barcelona- i dues seus –Granollers i Manlleu-. La institució ha guanyat protagonisme i ara té presència a diversos municipis de la Catalunya Central, però també en traspassa les fronteres.
Un dels hàndicaps de la universitat, assenyala Baños, "podia haver estat el fet d'ajuntar a quatre fundacions amb històries i ciutats molt diferents, però a vegades, les coses passen de debilitats a ser fortaleses. Hem arribat en aquesta fase".
"Queda camí per recórrer"
El rector de la UVic-UCC fa un balanç "molt positiu" dels 10 anys de la signatura de l'acord federatiu. En destaca el creixement que ha experimentat la universitat, que ha passat dels centres de Manresa i Vic a tenir un "paper important i reconegut dins l'escenari universitari de Catalunya".
En aquesta dècada d'unir esforços, el nombre d'estudiants ha crescut significativament i, aquest curs 2023-2024, la UVic-UCC ha superat els 12.000 estudiants de títols oficials –un increment del 10% respecte del curs passat-. "Aquest increment ha permès la consolidació de la institució, del projecte universitari a la Catalunya Central", apunta el rector. Una col·laboració que ha fet possible, també, una fita tan rellevant com la creació de la FESS –paraigua de la Facultat de Medicina- o de l'IRIS-CC.
"La universitat no ha tocat sostre, encara tenim possibilitats de créixer", remarca Josep Eladi Baños, tot detallant que altres centres i institucions han mostrat interès per formar part de la comunitat, a més de tenir "nous projectes al cap" a desenvolupar.
Peus al territori, visió al món
La vocació de la UVic-UCC és de servei al territori on ha assentat les seves bases, amb una estreta col·laboració amb el teixit social i empresarial d'Osona i el Bages, tot i que, al mateix temps, fixa la vista "al món", a les relacions internacionals. "La nostra universitat té els peus al territori, però la mirada al món", assenyala el rector.
Baños subratlla que la institució treballa en aquesta direcció, una estratègia que "està donant els seus fruits". Per exemple, forma part d'un consorci europeu d'universitats promogut per la Unió Europea amb l'objectiu "d'arribar a col·laboracions estables en docència, recerca i en l'intercanvi d'estudiants, professors i personals d'administració i serveis, així com per enfortir llaços entre països europeus". "És importantíssim ser-hi, perquè ens dona visibilitat i futur", assegura.
Una institució de país
Albert Castells, alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes, fa un balanç "molt positiu" dels 10 anys de l'acord federatiu, una dècada que ha aportat "una transformació urbana i humana per la ciutat" i "un creixement exponencial" del territori. En la mateixa línia, Marc Aloy, alcalde de Manresa i president de la Fundació Universitària del Bages, remarca que la una unió de forces de "dues ciutats amb projectes universitaris sorgits del municipalisme" ha possibilitat "cobrir un espai que no teníem".
Albert Castells, aquest dijous durant l'acte de commemoració del desè aniversari de l'acord federatiu. Foto: UVic-UCC
Els dos batlles destaquen la importància que la Catalunya Central disposi d'una institució com la UVic-UCC, que aporta valor afegit al territori formant a les persones, retenint talent i donant un servei "importantíssim" a la ciutadania: "És una institució de país", subratlla Aloy.
A Vic, la universitat ha aportat "magnitud", explica Castells. "Hi ha un univers de 6.000 persones treballant o formant-se aquí" i ha generat "un impacte directe" a la vida quotidiana de la capital d'Osona, a més d'esdevenir un pilar fonamental i una font d'inspiració i sinergies pel món empresarial i el teixit econòmic.
Una visió que comparteix Marc Aloy, destacant la importància de la universitat com a transmissora de coneixement: "Per tenir els millors a les nostres empreses hem de ser capaços de formar amb excel·lència". Manresa també ha crescut de la mà de la UVic-UCC: "Hem sumat alumnes, nous graus, hem construït tres edificis amb molt d'esforç i ens hem convertit en un referent en ciències de la salut".
La UVic-UCC, un element de cohesió territorial
La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya té un clar impacte al dia a dia de Vic i Manresa, dues ciutats que tradicionalment s'han mirat de reüll i que, de la mà de la institució, han après a teixir vincles a tots els nivells. "L'acord federatiu ha suposat mirar-nos de tu a tu i lluitar pel mateix objectiu, que és fer créixer la universitat, però també de compartir un espai de diàleg", explica Castells.
"Fa 10 anys vam decidir donar-nos la mà i sumar esforços", remarca Aloy, insistint en la importància del treball en xarxa de les ciutats mitjanes de l'interior de Catalunya i de la seva capacitat per "generar oportunitats" més enllà de l'àrea Metropolitana de Barcelona.
Marc Aloy, alcalde de Manresa, durant l'acte de commemoració del desè aniversari de l'acord federatiu. Foto: UVic-UCC
"La unió ha estat positiva per les dues ciutats, els ha permès créixer i ha estat un dinamitzador econòmic, social i cultural", insisteix el rector de la UVic-UCC.
Amb tot, la UVic-UCC va més enllà d'aquestes dues ciutats i s'ha convertit també en un element de cohesió territorial que, en els darrers 10 anys, s'ha estès com una taca d'oli traspassant les fronteres de Vic i Manresa, d'Osona i el Bages, per arribar a les comarques centrals i, fins i tot, a Barcelona.
Reptes de futur
La consolidació de les estructures actuals i continuar creixent i teixint aliances més enllà de l'acord inicial Vic-Maresa són els principals reptes de futur de la UVic-UCC "en un context de davallada demogràfica que ens ve d'aquí a uns anys", assenyala Castells. "Haurem de ser capaços d'adaptar-nos als nous temps", reflexiona Aloy en la mateixa direcció i afegeix que "10 anys ens donen la perspectiva suficient per ser capaços de reforçar el vincle entre Vic i Manresa i repensar la governança".
El decreixement poblacional impactarà a la universitat "d'aquí a uns quatre anys", explica el rector de la UVic-UCC: "El repte és aconseguir conservar la nostra capacitat per atraure estudiants". També és un desafiament de futur, detalla, la capacitat de captivar talent, la consolidació de l'oferta docent actual "i com incrementar-la en àmbits dels postgraus i la formació contínua", així com "mantenir la cohesió entre les quatre fundacions que configuren la institució".
Pel que fa al model de Camps Vic, el batlle vigatà apunta en la direcció de "continuar explotant-lo" i destaca que, avui, "ja tenim universitat per a diversos punts de la ciutat". També assenyala la importància de portar la institució arreu de la comarca, especialment a Manlleu.
Per la seva banda, Aloy recorda que la universitat és també un element de cohesió social generador "d'oportunitats per a tothom". En aquesta línia, insisteix en la necessitat de rebre fiançament públic pel Campus Manresa –una injecció econòmica que arribarà per primera vegada aquest 2024-.