Solà ha demanat que la capital osonenca sigui la seu de delegacions del Govern a la Catalunya Central. Entre d'altres ha denunciat que delegacions com Salut i Educació hagin recaigut en la capital del Bages tot i que Vic -segons Solà- hagi liderat iniciatives pioneres. En el camp de l'educació, Solà ha citat com a mèrits l'aplicació de l'anomenat Model Vic d'Educació, l'aplicació de la LOGSE en període de proves a la ciutat o el recent Espai de Benvinguda. En el cas de la sanitat ha citat el fet que Vic va desenvolupar el primer consorcis hospitalari, el fet de ser un referent en el tractament de cures pal•liatives o la gestió privada d'una de les seves àrees bàsiques. “No hi hauria d'haver serveis territorials a Vic?”, s'ha preguntat Solà.

 

Davant d'aquests greuges que ha patit la UVic per convertir-se en la referència universitària de la Catalunya Central, Solà ha dit que la UVic no pot recular “ni un mil•límetre” d'on ha arribat perquè assegura que en el cas de la universitat osonenca no s'hi ha arribat “ni per interessos ni per ambicions personals”. Solà entén que Vic actualment disposa d'universitat perquè la seva gent va entendre que era la millor manera de servir “un país, una cultura i el saber universal”. En el seu discurs, Solà també ha lamentat que malgrat que la rectora hagi anunciat un principi d'acord per la renovació del contracte programa aquest encara no estigui oficialment signat.

 

La consellera de Salut, Marina Geli ha respost a Solà en la seva intervenció posterior. Geli ha dit a Solà que amb l'actual panorama europeu universitari no s'han de buscar “enemics exteriors”. “Vostès no competiran amb Manresa o Anoia”, ha dit Geli, que ha afegit que la UVic competirà amb “una agència d'avaluació europea i les universitats de Barcelona, Autònoma o la del Benneto”. la consellera de Salut reconeix que l'actual panorama universitat pot tenir “incerteses” però diu que es presenta com un panorama “interessant”.

 

En els seus discursos, la comissionada d'Universitats de la Generalitat, Blanca Palmada, ha destacat que tot i el seu model propi mixt (públic i privat) la UVic és un centre de “l'únic sistema universitari de Catalunya”. Palmada ha anunciat que l'acord pel contracte- programa entre Generalitat i UVic es pot tancar en poques setmanes després de mesos encallat. La rectora de la UVic, Assumpta Fargas, ha destacat com a tasques destacades dels darrers mesos l'encarrilament del finançament de la universitat, el conveni laboral dels treballadors i el fet d'oferir els primers títols de grau.

 

Durant l'acte d'inauguració de curs s'ha lliurat la Medalla institucional de la UVic a les empreses i institucions mecenes de la UVic, pel seu suport i aportació econòmica a la construcció de l'edifici F, actual seu de la Facultat d'Empresa i Comunicació. En l'acte també s'han lliurat els Premis extraordinaris als estudiants que han acabat els seus estudis amb millor expedient acadèmic.

 

Aquest any la lliçó inaugural ha anat a a càrrec del professor Josep Molera, de l'Escola Universitària de Ciències de la Salut, que ha parlat sobre “Bolonya 1088-Bolonya 2008”.

 

Foto de família dels estudiants amb un millor expedient acadèmic

Magnífica rectora. Honorable consellera. Comissionada. Diputats. Professors. Alumnes. Mecenes, senyores i senyors.

Un any més som convocats a la inauguració del curs acadèmic de la Universitat de Vic. Aquest acte solemne ens serveix per veure i avaluar com ha anat el curs anterior i quines perspectives tenim pel curs recentment iniciat.

De fet es tracta d’un acte formal on es convida a intervenir a l’alcalde de la ciutat i president de la Fundació Universitària Balmes. Enguany em correspon a mi per substitució d’en Josep Maria Vila d’Abadal, al qual excuso expressament.

És per mi un honor ser aquí, a la universitat on exerciren la docència tres persones que han influït en la meva formació personal i intel·lectual. En Joaquim Maideu, en Segimon Serrallonga i el meu pare, Jaume Solà, que ara fa deu anys va ser homenatjat en aquest acte com a un dels primers professors emèrits de la ja Universitat de Vic.

L’estreta relació entre l’Ajuntament i la Universitat és una singularitat de la nostra universitat i, convé que una i altra vegada la recordem. El model universitari vigatà és un model novedós i engrescador i no desvetllo res si explico que diversos membres de l’actual i dels passats governs de Catalunya, afirmen que si avui s’hagués de crear una nova universitat s’optaria pel model de Vic.
No seré pas tant agosarat de dissertar en aquest lloc i en el marc d’aquest acte, del model de la nostra universitat. Permetin-me, però, una vegada més celebrar l’aliança entre la Universitat i Vic.
Una universitat que no està únicament al servei d’una ciutat o d’una comarca, sinó una universitat que està al servei d’un país i al servei del saber.

Per això cal que la universitat s’impliqui en la realitat social, política, històrica i cultural del país al qual serveix i, alhora, la universitat ha de ser el fogar del saber, de la recerca i de la investigació. Oblidar o voler esborrar aquest trets característics és confondre la societat i optar per un model social i cultural on imperi la ignorància i l’oportunisme.

És cert que la Universitat imprimeix caràcter a la ciutat i, que si la ciutat s’hi aboca, imprimeix caràcter a la Universitat. Aquest és el cas de Vic. Gràcies a la universitat, Vic és ciutat universitària i la Universitat de Vic és l’expressió de la pròpia ciutat. Però és igualment cert que la Universitat de Vic és una universitat catalana que està al servei del país i alhora està al servei de la cultura catalana, per fer-la universal.

Vic és una ciutat amb un ric passat, des de l’Ausa dels íbers i dels romans passant pel Vic de les tres jurisdiccions medievals, sempre ha estat present en la construcció nacional del país, de la consciència de les persones amb fets tan

transcendentals com el Pacte de Gènova (1706) però també de la renovació cultural i política del país en època de la Renaixença, o bé formant gent com Serra i Moret, un home cabdal pel socialisme catalanista, o més cap aquí, en el ressorgiment cultural que Vic aixoplugà en ple franquisme.
Lluny de la imatge d’una ciutat emboirada, oprimida per les convencions socials i ancorada en un passat de novel·la romàntica, emergeix en el panorama català com un referent en educació, en gestió sanitària o en universitats, per posar tres exemples prou rellevants.

Vic té una singularitat nacional que no pot ser oblidada. Avui en determinats sectors polítics de Catalunya, la nostra ciutat no figura en el seu imaginari. S’ha volgut esborrar de forma intencionada perquè s’ha pretès contraposar el seu dinamisme social, econòmic i cultural a la desorientació i falta de visió estratègica d’altres territoris.

Catalunya no pot arraconar Vic. La ciutat, per la seva banda, ha de seguir desenvolupant-se com a capital que nodreix un rerepaís, a voltes, descuidat per les Administracions públiques perquè trenca el model d’ordenació de la cinquena corona metropolitana. Un rerepaís que té molts centres geogràfics, comercials, humans i econòmics que faran que aquell que intenti veure’n i assenyalar-ne únicament un, erri de forma escandalosa.

Actituds de desconsideració que anem coneixent per la premsa cap a la Universitat de Vic no poden sinó rebre la més absoluta crítica de l’Ajuntament de Vic i de les altres institucions, públiques i privades, de la comarca. I hem d’exigir al Govern que no sigui còmplice d’una desestructuració del mapa universitari català amb l’única voluntat d’afavorir un territori per interessos personals i polítics dels qui tenen la responsabilitat pública en la ordenació del sistema. Mentrestant, fent-nos passar amb raons i raons, la UVic no té contracte programa.

És que el nom de la vostra universitat incomoda, em diu algú de vegades. No és cert, els incomoda la ciutat de Vic i el que representa pel país i que, com deia, també ho representa, d’una forma cabdal, la nostra Universitat.

En seu universitària és normal parlar d’innovació. Des de la política i la gestió dels serveis públics també se’n parla sovint però no és que s’hi inverteixi massa. En això la nostra ciutat també és diferent i per tant, com deia, també incòmoda.

No faré un llistat d’allò que Vic i la seva comarca aporta com un espai geogràfic compacte. Però si que cal ressaltar allò que des de Vic podem capitalitzar en innovació.

En temes d’educació: Vic va apostar per afrontar la qüestió migratòria i ja l’any 1995 parlàvem del model Vic. Vic tingué els primers centres on s’impartí la LOGSE per primera vegada. I més recentment hem obert el primer Espai de Benvinguda Educativa del país, un espai innovador dotat de recursos humans i materials que ha de servir per afrontar un fet tan transcendental en la nostra societat com és el fenomen migratori. I d’aquesta necessitat a Vic, en som especialment conscients atesa la nostra realitat política municipal.

No oblido l’enorme prestigi que té la nostra universitat en la formació de mestres, ni oblido la tasca duta a terme des d’EUMO editorial, amb el prestigi aconseguit. Hom es pregunta: La delegació territorial d’Educació no li escauria més ser a Vic? Què cal per mereixer-la?

En temes de salut (aprofito per esmentar-los, avui que ens acompanya l’honorable consellera de Salut, la Sra. Marina Geli) Vic ha estat pionera en diferents aspectes. En citaré quatre: dos que s’han generalitzat, l’Hospital de Vic va ser un dels primers hospitals de permetre l’ingrés a planta de malalts de medicina interna (actuació portada a terme pel desaparegut Dr. Jordi Sala, del carrer de Gurb). Vic, de la mà de l’alcalde Montanyà, va aportar el model de gestió sanitària de Catalunya amb la constitució dels Consorcis Hospitalaris, tal com recordava el Dr. Xavier Trias, en ocasió de l’atorgament de la medalla d’or al primer alcalde de la democràcia. La tercera: Vic és referent en tractaments de cures pal·liatives a Catalunya. I la quarta, també referent a la gestió: el CAP del Remei és dels primers centres de gestió privada a Catalunya, interrelacionat servei públic i gestió privada.
Hom es pregunta: per quan els serveis territorials de salut?

En temes d’urbanisme, Vic és la ciutat més petita (i parlo demogràficament) que ha rebut un segon Pla de Barris que ens permetrà innovar en el centre que aglutina la història viva de la ciutat. Tucídides afirma que les ciutats no les formen ni les muralles ni els vaixells sinó les persones que hi viuen, i Vic pren aquesta estela per contribuir al fonament d’aquella ciutat a la mida humana que els renaixentistes tenien al cap quan els Gonzaga, el duc Vespessià I, construïa Sabbioneta, els mateixos Gonzaga que ens han llegat a la posteritat la ciutat del Mincio, Màntua.

La nostra comarca és referent en indústria agroalimentària, una de les més potents d’Europa tenint en compte que Catalunya és la segona regió amb importància agroalimentària d’Europa (després de la Plana del Po). Hom es pregunta: Per quan la delegació del Govern en Agricultura?

Vic, com veuen, avança en una clara direcció de futur i es compromet amb el Govern de Catalunya per continuar innovant, per avançar en l’acollida de la immigració o en experimentar una forma de govern comarcal de la sanitat pública o, fins i tot generant un nou marc territorial de relacions entre ciutats de l’interior de Catalunya. Aquí, una vegada més, la Universitat de Vic n’esdevé un autèntic motor.

Són vostès, la comunitat universitària, l’acadèmia i els professors que cantarem després, que contribueixen a prestigiar aquesta ciutat i que contribueixen a fer avançar aquest país. L’aliança Vic i Universitat ara ha de ser més forta i més estreta que mai, no podem recular ni un mil·límetre d’on hem arribat, perquè no hi hem arribat ni per interessos ni per ambicions personals sinó que hem entès, uns i altres, que aquesta era la millor manera de servir a un país, a una cultura i al saber universal.

Els desitjo, sincerament, un bon curs 2008-2009 i els exhorto a continuar treballant amb la il·lusió i l’empenta que ho han estat fent fins ara. Passi el que passi en els debats territorials i polítics oberts, l’Ajuntament de Vic defensarem la nostra universitat com a valor preuat de la nostra raó de ser.
Moltes gràcies.

Vic, 17 d’octubre de 2008