La nova biblioteca municipal, que s'ubicarà al centre cultural El Club, portarà el nom de Segimon Serrallonga, tal com van acordar unànimement els grups municipals durant el ple del mes d'abril.
Actualment, Torelló disposa de dos equipaments bibliotecaris adherits a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació, la Biblioteca del barri de Montserrat, inaugurada el 1987 i ubicada al Centre Cívic del barri de Montserrat, i la Biblioteca Dos Rius, inaugurada l'any 2000, ubicada a l'edifici El Club i traslladada, de forma provisional, a la caseta dels Jardins Vicenç Pujol, a causa de les obres de reforma que s'estan fent a l'edifici.
Amb la finalització de les obres del centre cultural El Club es preveu retornar el nou equipament de biblioteca al mateix lloc que ocupava la Dos Rius des de la seva inauguració. Coincidint amb la inauguració, es canviarà de nom la biblioteca municipal que passarà a anomenar-se Biblioteca Segimon Serrallonga.
El canvi s'escau justament en un moment d'impuls de la figura de Segimon Serrallonga i Morer, i de l'interès viu de l'Aula homònima de la UVic-UCC en la promoció del poeta, escriptor i filòleg torellonenc.
Fill predilecte de Torelló
Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002) va ser nomenat fill predilecte de Torelló pel consistori l'any 2006 en memòria de l'excel·lent professor i escriptor que va ser, en poesia, en prosa i en traducció. La seva és una obra de vàlua reconeguda, en els vessants de la poesia, l'assaig i la traducció, i ocupa un lloc destacat entre les obres dels grans escriptors i intel·lectuals catalans del segle XX.
Format al Seminari de Vic, va ampliar els estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, on es va llicenciar en Filologia Clàssica. Posteriorment, va obtenir la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compromès amb el país i amb la causa de la justícia i la llibertat, va participar activament en la lluita antifranquista i va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya.
Des del 1977 fins a la seva mort, va dedicar-se a la docència universitària, primerament a l'Escola de Mestres Balmes i després a la Universitat de Vic, en la qual va exercir també els càrrecs de responsable literari d'Eumo Editorial i de director de la Biblioteca.
El paper rellevant que va tenir en la docència, pel seu mestratge i lideratge, van ser motiu per posar el seu nom a una sala d'actes de la Masia de la Torre dels Frares al campus vigatà de la UVic-UCC i també a un Parc del costat del mateix edifici i campus universitari.
Segimon Serrallonga valorava l'enriquiment humà i intel·lectual que comporta l'ampliació d'estudis a l'estranger. Considerava que, de la persona que ha tingut aquesta experiència, se'n pot dir allò que va dir Homer d'Ulisses: "De molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer", en la versió de l'Odissea de Carles Riba. En paraules seves, qui ho hagi sabut aprofitar "no pot sinó tornar a casa seva a treballar-hi imbuït d'un esperit de missió".
És per aquest motiu que, amb la finalitat social de contribuir a la millora col·lectiva en el camp de les humanitats, les arts, les ciències socials i les ciències de l'educació, l'Ajuntament de Torelló va voler honrar la memòria de Serrallonga amb una beca d'ampliació d'estudis a l'estranger, que recordi el seu nom i el seu mestratge a les noves generacions, la qual es convoca anualment des de l'any 2008.
Segimon Serrallonga va escriure poesia, densa i magnífica, austera, radical i culta, plena de sentit i molt bella. Es va prodigar poc en l'edició i en aquests moments encara no ha estat publicada tota la poesia que va deixar inèdita. El seu fons, la biblioteca i els manuscrits, va ser llegat a la Universitat de Vic, però els seus drets d'autor ho van ser a l'Ajuntament de Torelló. En aquest sentit, cal destacar que el passat desembre es va firmar un conveni entre l'Ajuntament de Torelló i la UVic-UCC per editar l'obra completa de Serrallonga en quatre volums, el primer del qual es publicarà l'any 2026.
Serrallonga va ser un defensor i un conreador de la riquesa del català. Una llengua que va usar i enriquir amb la seva gran curiositat i estimació per paraules, expressions, lèxic i fonètica en totes les seves variants. En el seu fons, dipositat a la Biblioteca de la UVic-UCC, hi podem trobar nombrosos arxius amb paraules recollides i documentades d'arreu dels Països Catalans.
Coneixedor de llengües antigues i modernes, va fer traduccions extraordinàries: des de textos i versos de la cultura assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina fins als grans noms de la literatura europea: Mallarmé, Rimbaud, Apollinaire, Shakespeare, Blake, Dickinson, Hölderlin, Bertolt Brecht, Goethe o Petrarca. Va traduir de l'alemany, del francès, de l'anglès o de l'italià. Coneixedor també dels clàssics va fer estudis i crítica literària d'aquests autors -els de Verdaguer van ser recollits el 2014 per Ricard Torrents en el primer Quadern de la Càtedra- i també d'autors que li eren contemporanis com Carles Riba (el seu mestre), Carner, Fabra, Espriu, Foix o Ferrater. Escrivia amb regularitat articles i estudis a la revista de poesia Reduccions de la qual era membre fundador juntament amb Antoni Pous, Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Jordi Sarrate i Lluís Solà. També va publicar estudis i articles a les revistes Els Marges, Anuari Verdaguer i Serra d'Or, al diari Avui i El 9 Nou, entre d'altres.
Cal destacar també la profunda qualitat humana de Segimon Serrallonga que el va portar a prendre un ferm compromís amb el país, amb la llengua, amb la justícia i amb la llibertat. Va ser un home que va estar a primera línia en la lluita antifranquista, que va participar en les activitats de la resistència i la lluita clandestina contra la dictadura, per la qual cosa va ser detingut en més d'una ocasió. Militant del PSUC i membre fundador de l'Assemblea de Catalunya, sempre va perseverar en la defensa dels drets nacionals.
