La realitat és més dura del que pensem i aquesta crisi, inevitablement, acabarà portant molta gent a la presó. No pas els directius de les agències internacionals de qualificació, ni els consellers de la gran banca, per descomptat, sinó persones que -un cop contra les cordes- hauran acabat cometent delictes contra Hisenda.

Era el cas de Lluís Dalmau, que va morir a la presó de Lledoners dimecres de la setmana passada. Tenia 73 anys i els informes mèdics penitenciaris assenyalaven que patia tota mena de "patologies importants que afecten a múltiples òrgans, entre d'altres, IAM previs -infart agut de miocardi-, insuficiència cardíaca, deteriorament cognitiu, HTA -hipertensió arterial- i insuficiència renal". Però no hi va haver pietat: el van deixar a la cel·la, sol, fins que el seu cos es va rendir.

Lluís Dalmau tenia una pensió de 600 euros i ni cinc per a la fiança ni per als advocats. De res no van servir dues cartes, desesperades, a la consellera de Justícia, que ni tan sols es va molestar a contestar-les.

Lluís Dalmau no era perillós, ni podia reincidir. Era un home vell i malalt que no va poder comprar una mica d'humanitat per als seus últims dies.