109 juristes de l'Estat rebutgen les acusacions de rebel·lió i sedició contra el Govern i els «Jordis»

Afirmen que les actuacions de la jutge de l'Audiència Nacional i del fiscal general de l'Estat han causat "repulsa" i "preocupació"

Publicat el 23 de novembre de 2017 a les 20:47

Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional Foto: ACN


109 catedràtics de dret penal d'universitats d'arreu de l'Estat han rebutjat a través d'un manifest les acusacions de rebel·lió i sedició contra el Govern de Carles Puigdemont, destituït per l'executiu espanyol en aplicació de l'article 155, i contra els líders de la societat civil Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Vuit dels consellers, el vicepresident Oriol Junqueras entre ells, i els presidents de l'ANC i Òmnium estan a la presó de manera preventiva i sense fiança.

Els signants del manifest consideren que el conflicte català és "la crisi política més greu" que s'ha viscut a Espanya "des del cop d'estat del 1981". En aquest sentit afirmen que les qualificacions jurídiques que han emanat de la Fiscalia General de l'Estat –aleshores comanada per José Manuel Maza, mort el dissabte 18 de novembre a Buenos Aires per una infecció al ronyói- i del jutjat número 3 de l'Audiència Nacional, del qual n'és titular la jutgessa Carmen Lamela, han causat "repulsa" i "preocupació" als "mitjans jurídics espanyols".

Sense violència no pot haver-hi delicte de rebel·lió
 
Els juristes afirmen que de la conducta de diversos integrants del Parlament i del Govern se'n pot desprendre "amb alta probabilitat" la comissió de "múltiples delictes", però afegeixen que l'exigència de responsabilitats s'ha de fer amb "observança estricta" de les lleis penals i processals. És en aquest sentit que consideren "greument equivocat" considerar els fets que s'investiguen com un delicte de rebel·lió per la raó "poderosíssima" que està "absent" un "element estructural" d'aquest il·lícit, la violència.

Tampoc consideren que hi hagi hagut delicte de sedició, perquè "en cap moment" s'ha aportat "cap indici" que els imputats hagin "induït, provocat o protagonitzat" cap alçament tumultuari "tal i com exigeix la llei".

L'Audiència Nacional no és competent per portar la causa

De la mateixa manera, al manifesta s'afirma "amb rotunditat" que l'Audiència Nacional no és competent per veure el cas, que a parer dels juristes correspon a l'Audiència Provincial de Barcelona. I afirmen que l'argumentació esgrimida per Lamela per reclamar la competència "constitueix una manipulació poques vegades vista en l'àmbit forense".

Els signants del manifest també denuncien la "manca de mesura" de Lamela tant a l'hora de fixar dates per prestar declaració –"sobre tot si tenim en compte la decisió presa al respecte per l'instructor del Tribunal Suprem", afirmen- com en el dictat de les presons preventives que "sens dubte han estat greument desproporcionades i mancades de justificació suficient, més enllà de manifestacions abstractes".