Ha passat un any i aquella decisió històrica ha tingut bona reposta: les víctimes dels judicis polítics del franquisme han demanat fins a 2.500 documents de nul·litat per reparar el dany que la dictadura va cometre. L'exconseller de Justícia, Carles Mundó, impulsor de la llei pionera, ha recordat aquell moment històric a la xarxa:
La Llei de reparació jurdícia de les víctimes del franquisme va posar llum a la foscor i va acabar amb molts silencis. Poder-la impulsar és una de les coses de les que em sento més orgullós! https://t.co/ituh479eIv
— Carles Mundó 🎗 (@CarlesMundo) 29 de juny de 2018
La primera nul·litat d'un judici franquista va arribar el setembre de l'any passat. El departament de Justícia va començar els tràmits per lliurar els documents a les famílies afectades i el mateix exconseller Mundó va lliurar la primera a Araceli Aiguaviva, vídua del periodista Josep Maria Huertas Claveria.
El periodista del diari Tele/eXpres va ser perseguit per un reportatge titulat "Vida erótica subterránea" que un dels seus paràgrafs posava de manifest el gran nombre de meublés regentats per vídues de militars a Barcelona.
Una llei històrica
El text aprovat pel Parlament va més enllà de la llei de memòria històrica espanyola del 2007. Les entitats per la memòria històrica i de les víctimes del franquisme ho van declarar com un triomf insòlit, ja que mai cap Parlament havia declarat "il·legals" els judicis franquistes.
Una de les entitats, la Comissió Dignitat, va ser l'encarregada de redactar el primer esborrany de la llei, que després va passar pel procés legislatiu. Aquesta mateixa entitat és la que va demanar, el juny de 2017, que l'exèrcit espanyol es disculpés per l'afusellament del president Companys. El març d'aquell mateix any, el Congrés espanyol havia rebutjat anul·lar el consell de guerra que va portar l'afusellament de Companys, amb els vots de PP, C's i PSOE.
