El 14 d'abril de 1931 queia en dimarts. Un mes abans s'havien convocat eleccions municipals i durant tota la campanya, curta i inesperada, aquells catalans van percebre que anaven a votar en un plebiscit que podia acabar -o no- amb un règim que es considerava a si mateix legítim i etern. D'una banda, els partits monàrquics; de l'altra, els republicans de Francesc Macià en una àmplia coalició catalanista. I aquell dia les urnes es van omplir d'il·lusió.

El 25 de novembre serà diumenge. Hauran passat 29.811 dies des d'aquella jornada en què els electors van tocar la República Catalana amb la punta dels dits. Milers de dies que han passat per llargues zones d'ombra, on la història semblava haver-se oblidat definitivament de les esperances d'aquest país. Per aquest aquest temps hi han passat molts catalans que, malauradament, no veuran com el testimoni que van entregar es converteix en una segona oportunitat el segle XXI. Però que sabien que l'havien d'entregar.

El 16 de maig de 2013 caurà en dijous. Serà un bon dia per aturar-se un moment i analitzar què planteja el nou Govern i quines decisions es poden esperar dels 135 diputats que ja s'hauran endinsat en la nova legislatura. Hauran passat exactament 30.000 dies des d'aquella altra jornada electoral en què la mateixa nació va fer un pas endavant a les urnes. I aquesta vegada la democràcia protegirà Catalunya.