Un cartell reclama a l'Estat que pagui les indemnitzacions per l'allargament de l'autovia del Baix Llobregat, en uns camps de Sant Boi. Al fons, Montserrat. Foto: ACN

Els impagaments de l'Estat envers Catalunya van sumant. El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) calcula ara que Foment deu uns 600 milions d'euros a uns 2.000 pagesos catalans per terres expropiades i encara no pagades. Per denunciar que han perdut terra cultivable a canvi de no-res, pagesos de Sant Boi de Llobregat han penjat pancartes amb proclames com "Jo he pagat la carretera". Als camps del Delta del Llobregat, l'Estat va expropiar a uns 90 pagesos tot un seguit de terrres per prolongar l'autovia del Baix Llobregat. Els anys han passat i ni s'ha enllestit l'obra, ni l'Estat ha pagat els agricultors.

Unió de Pagesos calcula que Foment deu uns 2,5 milions d'euros a uns 90 pagesos de Sant Boi. Un d'ells, Albert Bou, explica: "No hem cobrat ni tenim previsió de poder cobrar, ni ara ni sabem quan." "I per una carretera que no s'està fent!", s'exclama.

I és que, a causa de la crisi, el projectes de prolongació de l'autovia del Baix Llobregat -en un tram que ha de connectar la Ronda del Litoral amb l'A16 tot evitant que els vehicles que volen anar d'una d'aquestes carreteres a l'altra hagin de passar molt a prop del casc antic de Sant Boi, com fan ara- està aturat. Per fer l'obra, el ministeri espanyol de Foment va expropiar el 2008 unes 37 hectàrees, en gran part agrícoles, les va ocupar el març del 2009 i el 2010 va signar la major part dels acords indemnitzatoris.

"Que facin el favor de pagar"

Tot això segons Unió de Pagesos, que denuncia que des de la signatura dels acords indemnitzatoris no ha passat res. "S'han de fer les carreteres, no hi estem pas en contra, però que facin el favor de pagar allò que han de pagar", resumeix Jordi Sentenac, responsable d'expropiacions d'Agroxarxa, l'empresa de serveis d'UP.

Sentenach assegura que els representants dels agricultors han fet moltes gestions per aconseguir el seu objectiu. De fet, ajuntaments com el de Sant Boi han aprovat mocions reclamant a l'Estat el pagament de les indemnitzacions i la modificació del traçat, però sense resultats.

Casos arreu

Sentenach també recorda que el cas del Baix Llobregat no és l'únic a Catalunya: en total, relata, uns 2.000 pagesos catalans esperen que l'Estat els pagui uns 600 milions d'euros, segons càlculs d'UP, en concepte d'unes expropiacions fetes per possibilitar obres que estan empantanegades.

Es tracta, enumera Sentenach, del desdoblament de la N-2 a tres trams de la demarcació de Girona, de la carretera A-27 de Tarragona a Montblanc passant per Valls, i d'una carretera a la demarcació de Lleida que mena a l'Aragó.

"Si a un senyor que té una expropiació petita li expropies per fer una autovia, es queda sense el seu mitjà de subsistència", es queixa Sentenach sobre l'efecte que causa aquest fenomen al camp català. Al Baix Llobregat, on l'agricultura periurbana subsisteix a un Delta del Llobregat que temps ençà fou l'horta de Barcelona i que encara avui produeix productes d'alta qualitat com la carxofa Prat, l'afectació és important.