8 de desembre: el retorn de Forcadell, política digital, gent «normal» i policies belgues
Política
El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 21-D
ARA A PORTADA
-
Societat La destitució de la número dos de Niubó cronifica Educació com la pedra a la sabata del Govern Gerard Mira
-
-
Política Sánchez descarta la participació del Marroc en la crisi de Ceuta i n'elogia la «cooperació» Oriol March
-
-
Política Junqueras exigeix a Sánchez que actuï a Ceuta i avisa: «Catalunya no pot acollir infinitament» Gerard Mira | Marc Orts i Cussó
Publicat el
08 de desembre de 2017 a
les 19:19
El protagonista
Carme Forcadell s'ha volgut mantenir en un discret segon pla des que va sortir de la presó d'Alcalá Meco, on va passar una nit reclosa després que el Tribunal Suprem fixés una fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament. Després d'aquest episodi, Forcadell va preferir mantenir un "perfil institucional" -tot i ser la número 4 de la llista ERC- i va moderar les seves aparicions. Però aquest diumenge s'estrenarà en el míting de Badalona. Mostrarà el seu suport a Oriol Junqueras, que continua a Estremera, en presó preventiva. ERC ha decidit mobilitzar tots els seus efectius -Carles Mundó parla clar en una entrevista a NacióDigital-, conscient de la transcendència de la cita del 21-D.
La proposta
Obligada per les circumstàncies, la campanya de Junts per Catalunya (JxCat) s'ha de recolzar en la tecnologia per poder disposar de la veu de Carles Puigdemont en cada míting. El president participa des de Brussel·les -per videoconferència- en la cuina del missatge electoral, en els contactes informatius amb la premsa i en els mítings amb la militància. La candidatura del president ha posat el focus de la proposta d'aquest divendres en els avenços tecnològics. Puigdemont pretén disposar d'una conselleria de Política Digital i Tecnològica si és elegit i ha assegurat que l'estat català serà el primer "nadiu digital" del món. JxCat també ha plantejat la creació d'eines de "legítima ciberdefensa" tenint en compte l'experiència de l'1-O.
La frase
La caravana d'Inés Arrimadas ha fet parada avui a Lleida, el mateix dia que Mariano Rajoy ha reclamat, també des de la capital del Segrià, que el PP tregui rèdit electoral per l'aplicació de l'article 155. En la pugna pel vot útil unionista, la líder de la Ciutadans continua insistint que el canvi real passa per la seva formació. "És l'hora de la gent normal", ha afirmat en contraposició a l'independentisme, de qui ha dit que "només insulta". Entre la "gent normal", Arrimadas hi deu comptar Manuel Valls, que ara dona suport a Ciutadans i ja se sap que participarà en la campanya taronja. El 2014 havia fet mítings amb el PSC. Dos partits tan propers que ja s'intercanvien teloners.
L'estirabot
La marxa independentista de Brussel·les no ha acabat d'agradar a l'eurodiputat Esteban González Pons, una de les veus més bel·licoses contra el procés sobiranista. El portaveu del PP al Parlament Europeu, que aquesta setmana ja va ridiculitzar els discursos dels consellers presos a Estremera, ha demanat una "explicació oficial" a Bèlgica per la presència de cotxes policials amb estelades durant al concentració a la capital comunitària. Estava tan enutjat el dirigent popular que ha acabat publicant un tuit -amb fotografia inclosa- per insinuar que la policia belga va inflar la xifra d'assistents a la manifestació. "[Els policies] van passar en un minut de donar 10.000 manifestants a 45.000", ha escrit González Pons, que s'ha pres moltes molèsties per una manifestació que el PP considerava intranscendent.
Et pot interessar
-
Política
Dimiteix Tomás Carrión, número dos de Núria Parlon a Interior
-
Política
ERC avisa que la destitució de la secretària general d'Educació no resol el problema: «El repte és més profund»
-
Política
Catalunya davant l’ampliació de la Unió Europea
-
Política
Ceuta: invasió, crisi humanitària o supremacisme?
-
Política
El govern espanyol activa un pla d'emergència de 165 milions per a Ceuta
-
Política
Junqueras diu a Illa que hi ha decisions a Educació que es poden prendre «demà mateix»: «Només cal voluntat política»
