Parlant en plata, la manifestació de la pròxima Diada pot portar el lema que sigui però, en el fons, ha de servir per demanar la independència no a Madrid, ni al Parlament, ni al món, sinó a CiU. Aquesta vegada, Artur Mas no anirà agafat darrere la pancarta, com en el 10-J, sinó que la veurà venir de cara. Ell és el president i ell és l'únic líder disponible, així que també recau sobre ell la responsabilitat de decantar el conjunt del catalanisme.

Ahir, el president va marcar un rodol vermell sobre l'Onze de Setembre, però el va relacionar amb el pacte fiscal. I, a partir d'aquí, s'obren dues possibilitats. O Artur Mas intenta desviar el sentit independentista de la jornada, o bé espera que la manifestació el carregui de raons per fer una passa endavant posterior a la negativa de Madrid sobre el pacte fiscal.

En aquest país tots sabem que no hi pot haver una manifestació veritablement massiva sense la implicació a fons de tota l'organització territorial de CiU. O sigui que són Mas i el seu partit els qui han de prendre una decisió prèvia a la Diada. Els dubtes són comprensibles, però Artur Mas només pot evitar que la Història li passi per damunt si s'atreveix a encapçalar-la.