Catalunya és "un barril de pólvora" per a la Península Ibèrica. Així ho creu un opinador del diari Observador, Fernando Martins, que assegura obertament que la situació política catalana es pot "transformar ràpidament en guerra civil i, després, com a mínim, en un conflicte militar entre el que quedi d'Espanya i Catalunya". En aquest conflicte, Martins creu que també pot haver-hi "un conflicte internacional en què Itàlia i França podrien voler tenir-hi alguna cosa a dir".

L'opinador es mostra especialment crític amb el 9-N i amb el procés independentista català, assegurant: "En una Catalunya independent, i vista la història recent de menyspreu de molts catalans per la Constitució espanyola i pels principis i normes constitucionals generals, allò que importarà serà la validesa política, jurídica i moral d'un text constitucional català."

Martins considera que els independentistes catalans "s'arrisquen a ser vistos com un conjunt d'individus, arquitectes d'una comunitat política nacional, que no havent respectat una Constitució democràtica de l'Estat espanyol, no respectaran tampoc la Constitució catalana d'una Catalunya independent".

Assegura que "un Estat que neix violant lleis consensuades democràticament podrà fàcilment i igualment violar tractats internacionals", i creu que "el nacionalisme català es podrà transformar ràpidament, per diverses raons, en irredemptisme. I si un nou estat neix de la violació sistemàtica de preceptes legals, més fàcil li serà desprestigiar tractats internacionals". Concretament, sosté que l'Estat català "podrà exigir a la lleugera i de manera irresponsable, per diverses vies i arguments, la integració de part de l'Aragó, tota la regió de Perpinyà -amputada de Catalunya per un tractat de 1648- i per no parlar de les illes Balears i del País Valencià, una gran Catalunya".

Martins rebat ja en el seu article a qui pugui pensar que tot plegat són "especulacions il·legítimes". "No és veritat", sosté. "La implosió de Iugoslàvia als anys 90 i de Sèrbia en aquest segle han mostrat clarament de quina manera el nacionalisme i l'irredemptisme van de la mà".