La taula presidencial que escoltava a Oriol Junqueras aquest dimecres a l'Hotel Palace. Foto:Q.S./NDAquest país cada dia que passa s'assembla més a la definició que en feia Josep Maria de Sagarra: és un país de ceba crua, perquè té un gust dur i fa plorar. Una concepció extravagant de la racionalitat fa aturar les raons que suposadament són del cor. I sobretot en el món romàntic de la política catalana. Convindria que algun neurocientífic fes una classe pràctica als que es dediquen a la cosa pública. Així entendrien que les emocions i els sentiments són mecanismes de supervivència desenvolupats per un complex sistema cerebral. Coses del cervell, la psique i la consciència.
El cas més evident que certifica aquesta teoria de les emocions és el fàstic. És la sensació més antiga que els primats hem desenvolupat per evitar menjar coses obscenes que provocarien una massacre al nostre metabolisme. El concepte de fàstic, però, és relatiu. Per exemple, els vigatans, o catalans ben acabats, fan un embotit gruixut, amb caràcter, i envoltat d'una delicada molsa que enllesteix un gust auster i convençut. En diuen llonganissa. Per als catalans és una icona gastronòmica, social, cultural i , fins i tot, política; per als espanyols és un producte aliè, tan fastigós com el nom que li han posat: "salchichón".
La llonganissa forma part d'una mena d'ADN del poble sobirà català. De fet, fins ara ens deien que els catalans lligàvem els gossos amb llonganisses. Un tòpic malatís que el president d'ERC, Oriol Junqueras, va intentar destruir aquest dimecres en una conferència organitzada pel Fòrum Nueva Economia, rica i plena de membres del pinyol de la Convergència més sobiranista.
Davant de Francesc Homs, portaveu del Govern, Josep Rull, número tres dels convergents, Jordi Turull portaveu parlamentari de CiU, diputades del sector més abertzales com Neus Munté o Meritxell Borràs, o el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i de destacades diputades d'Unió com l'hiperactiva Titón Laïlla -responsable de colar-li un golàs a Josep Antoni Duran i Lleida en format d'esmena independentista al congrés dels demòcratacristians- Junqueras va sentar càtedra impúdica d'independentisme. "Quan siguem independents no lligarem els gossos amb llonganisses, però decidirem si el lliguem o no el gos o on el lliguem o si li deixem més o menys corda", va dir amb un to educadament sorneguer.
Els ulls de la parròquia convergent feien pampallugues quan en Junqueras pedagog va alçar als braços preguntant als proscrits de la correcció política si coneixien "cap estat independent que hagués decidit deixar-ho de ser". Davant la negativa general de la concurrència, la pregunta fou conseqüent: "Per què no ho provem? Si cap estat ho vol deixar de ser ha d'estar bé oi?". La resignació a les cares de l'auditori era com una pintura naïf de l'independentisme fustrat. Entre els assistents de CiU una frase caçada al vol: "M'encantaria que aquests fossin els futurs socis". Definitivament, a la política catalana li cal un neuropsiquiatra. De llonganisses, ja se'n fan. I Dolors Camats que s'ho mirava.
Titón Laïlla i Jordi Turull, just l'entrada de l'Hotel Palace on se celebrava la conferència. Foto:Q.S./ND
