El republicà Pere Aragonès pren possessió com a 132è president de la Generalitat de Catalunya, en un acte marcat per les restriccions de la Covid-19. Només una quarantena de persones acompanyen Aragonès a la cerimònia solemne al Pati dels Tarongers.
Entre les absències més destacades hi ha la dels grups parlamentaris de Ciutadans, el PP i Vox, que han declinat la invitació a l'acte. Al costat d'Aragonès, hi haurà tres dels presos polítics, els únics que han obtingut un permís penitenciari per assistir-hi: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras.
Una de les trobades més esperades de l'acte de presa de possessió és el retrobament, tres anys després, entre Junqueras i l'actual ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta. Serà la primera vegada, des que el dirigent d'ERC és a la presó, que el president d'ERC coincidirà, cara a cara, amb el ministre socialista.
[noticia]220135[/noticia]
Per part del govern espanyol també hi haurà la presència de la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera. L'últim president, Quim Torra, serà l'encarregat de col·locar el medalló a Aragonès, cinquè president d'ERC a Palau.
Entre els convidats que no es perdran la cita, també hi ha alguns familiars de Pere Aragonès, la presidenta de Parlament, Laura Borràs -encarregada de llegir el nomenament-, o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Absències i presències a la presa de possessió de Pere Aragonès
Entre els pocs convidats destaca el retrobament d'Oriol Junqueras i Miquel Iceta, tres anys després

- Pere Aragonès arribant a la presa de possessió com a nou president de la Generalitat. -
- Adrià Costa
Ara a portada
Publicat el 24 de maig de 2021 a les 17:26
Et pot interessar
-
Política Espanya és el país que menys inverteix en defensa de l'OTAN
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Sánchez anuncia 1.300 milions d'euros en 10 anys per construir pisos «més ràpid»
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada