Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa ha estat una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció per intentar esquivar l'amnistia. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans i, aquest dimarts, l'Audiència de Barcelona ha posat punt final al despropòsit.
L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, va detallar fa uns mesos les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets.
Aquest és el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que conté el telèfon. Els investigadors fan un informe, amb data de 27 d'agost de 2019, que apunta a dues converses que no tenen res a veure amb la investigació inicial, però que podrien ser delicte. El jutjat, malgrat que no té relació amb la causa original, decideix investigar-ho en el mateix procediment, cosa que podria suposar una irregularitat greu. Aguirre obre una peça separada a partir d'aquestes converses, on per primera vegada es parla de vincles de l'independentisme amb Rússia.
La Guàrdia Civil té indicis, però no pot arribar a cap conclusió concreta sobre qui hi ha darrere d'aquests contactes i la causa s'encalla. Per avançar, el jutge es basa en cartes "anònimes" que arriben al jutjat -una, per exemple, el gener de 2020- i en informacions periodístiques que, segons Boye, aporta el buidatge del telèfon de Terradellas. "Dades reservades del procediment es posen en mans de tercers que fan articles periodístics que després arriben al jutjat, en forma de cartes anònimes, i a partir de les quals el jutjat construeix una sorprenent persecució relativa a una suposada trama russa", diu Boye. L'advocat assenyala que el jutjat va filtrar informació del procediment a periodistes que treballen en l'organització transnacional Projecte d'Informació sobre Crim Organitzat i Corrupció (OCCRP, per les sigles en anglès).
Filtracions i cartes per alimentar una causa encallada
La filtració es va produir el 21 de març de 2021. Anys abans, El Periódico ja havia publicat una informació que apuntava que Terradellas, proper a Puigdemont, hauria ofert a Rússia reconèixer Crimea a canvi del suport a la independència de Catalunya en una reunió a Moscou el 2017. En l'escrit, Boye, que en aquesta causa exerceix la defensa d'Alay, detalla el contingut de la filtració i confirma que és una còpia exacta de la que va fer la UDEF el 17 d'agost de 2018, després de la intervenció del telèfon de Terradellas uns mesos abans. Entre el contingut filtrat hi ha tota la informació dels dispositius del dirigent independentista: agenda, contactes, trucades, missatges, gravacions, notes, calendari, ubicacions i historial web. Totes aquestes dades acaben en mans del consorci de periodistes contra la corrupció i el crim organitzat.
El 3 de setembre de 2021, The New York Times i l'OCCRP publiquen investigacions que apunten als contactes entre l'entorn de Puigdemont -principalment Alay, un dels implicats de la suposada trama russa- i emissaris del Kremlin. El maig de 2022, El Periódico i l'OCCRP detallen reunions d'un exdiplomàtic rus amb Puigdemont el dia abans de la DUI. Aquestes informacions arriben al jutjat en forma de cartes anònimes i serveixen, diu, per impulsar una causa que havia quedat encallada. La darrera carta va ser el desembre de 2023 i és un dels arguments del jutge per justificar la necessitat de prorrogar sis mesos més la investigació. Com ha passat tot això? És a partir d'aquí que l'advocat demana al jutjat que li correspongui -no pas el jutjat d'instrucció 1 que investiga la trama russa- que comenci a investigar. Puigdemont, a través de X, també ha exigit "arribar fins al final".
D'una causa per subvencions a la trama russa
L'operació Volhov neix d'una causa prèvia, l'operació Estela, de l'any 2018, que investiga el desviament de subvencions a la Diputació de Barcelona durant el govern de CiU. És en el marc d'aquesta causa que el jutge ordena detenir Terradellas i confiscar el telèfon de l'empresari, activista i exresponsable de relacions internacionals de CDC. Per aquesta causa també es volia investigar Francesc de Dalmases, mà dreta durant anys de Terradellas en l'ONG que, segons el jutge, hauria fet de pantalla. És a partir de les converses que la Guàrdia Civil troba en aquest telèfon -amb l'exconseller d'ERC Xavier Vendrell o l'exassessor de CDC David Madí, entre d'altres- que es comença a investigar, en secret, el que més endavant seria l'operació Volhov, que en un principi investiga el finançament del procés i que agrupa des de la trama russa fins a requalificacions urbanístiques o Tsunami Democràtic. Algunes d'aquestes peces s'han anat separant.
La instrucció de la trama russa després de diverses pròrrogues, s'havia de tancar al febrer, però el jutge Aguirre va acordar el 26 de gener allargar-la sis mesos més. L'instructor sosté que cal analitzar les "estretes relacions" de dirigents independentistes amb ciutadans russos que, en alguns casos, "ocupaven càrrecs diplomàtics o tenien relacions amb els serveis secrets russos" i volien "establir relacions d'influència política i econòmica amb el govern de Catalunya" si finalment arribava la independència. El relat del jutge vincula això amb els intents del Kremlin de desestabilitzar la democràcia espanyola i la Unió Europea, aprofitant l'independentisme català en un moment especialment àlgid del procés. Arriba a afirmar que l'entorn de Puigdemont coneixia les intencions de Putin d'envair Ucraïna.
Un jutge qüestionat
La filtració d'informació se suma a les diverses recusacions contra el jutge Aguirre, pels dubtes sobre la seva imparcialitat per continuar al capdavant de la investigació. Fa mesos va concedir una entrevista a la televisió alemanya en què esbombava detalls del cas. El magistrat, el més veterà dels jutjats d'instrucció de Barcelona, és conegut per haver portat algunes de les causes més mediàtiques dels últims anys. Ara, a banda de Volhov, també investiga el cas Negreira. La seva manera de fer és polèmica: llargs períodes d'instrucció, macrocauses i peces separades que acaben convertint els seus procediments en "sudokus processals", com l'Audiència de Barcelona va definir la trama russa. Ara, la fantasia arriba al final.