L’Audiència de Barcelona ha arxivat la investigació per la presumpta trama russa del procés en anul·lar l'obertura de la peça separada oberta pel magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona Joaquin Aguirre i que va permetre remetre la causa contra diversos dirigents independentistes, entre ells l'expresident Carles Puigdemont, al Tribunal Suprem.
Els magistrats sostenen que el magistrat va utilitzar "un subterfugi processal" per obviar les instruccions del mateix tribunal que anul·lava la pròrroga per seguir investigant el 'cas Volhov' on també s'indagava sobre els contactes entre suposats enviats del Kremlin amb Puigdemont i el seu entorn. La resolució s’ha comunicat al Suprem perquè ho tingui en compte. El jutge Aguirre va obrir el mes de juny passat un procediment per un delicte de malversació i alta traïció per la trama russa del procés en què investigava 13 persones, entre elles els expresidents Puigdemont i Artur Mas.
Segons la interlocutòria també figuren com a investigats exalts càrrecs del Govern, com Elsa Artadi; l'exresponsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas; el diputat de Junts Francesc Dalmases; l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye; l'empresari rus establert a Barcelona Alexander Dmitrenko, a qui Espanya li va negar la nacionalitat pels seus suposats contactes amb els serveis d'intel·ligència russos; Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de Puigdemont; dos empresaris i dos periodistes, entre ells Carles Porta.
Gairebé tots els investigats van recórrer la interlocutòria de reobertura del jutge Aguirre, mentre que es van oposar als recursos la fiscalia i les acusacions populars de Barcelona amb la Selecció, Cataluña Suma por España, Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, Impulso Ciudadano i SCC. Però els magistrats, per unanimitat, recorden que la seva interlocutòria del maig passat era “clara, precisa i no admetia dubtes sobre la seva interpretació i forma de compliment: donar per finalitzada la instrucció de la peça separada amb efectes des de l’1 d’agost del 2023”. Així, el tribunal deia que no es podia fer cap altra diligència que no estigués ordenada abans d’aquella data. Un cop rebudes, l’instructor havia de decidir si arxivava la causa o l’enviava a judici.
Però Aguirre va decidir aprofitar una peça no tancada, la Catmon-Igman, centrada en irregularitats de la Diputació de Barcelona, per reaprofitar algunes diligències i encarregar-ne de noves per indagar en la suposada trama russa, investigar més persones i nous delictes. El tribunal li recorda que cada peça separada tenia un objecte concret.
Per això, al tribunal li “sorprèn que ara, utilitzant un subterfugi processal”, el magistrat faci servir el mòbil de Terradellas, decomissat en la peça Catmon-Igman, per reobrir la causa tancada el maig passat. de fet, diuen que la “maniobra processal” d’Aguirre és “irregular” i incompleix l’ordre que li va donar el tribunal a un magistrat inferior jeràrquicament. I diu que Aguirre no pot fer servir “cap excusa” per incomplir la resolució o “plantejar imaginatives solucions alternatives processals no contemplades pròpiament en les lleis i que burlen la decisió prèvia del tribunal, cosa que suposa un frau de llei”. De fet, consideren que la interlocutòria d’Aguirre reobrint el cas suposa un “clar i flagrant incompliment” del que va acordar l’Audiència i vulnera diversos drets, “la seguretat jurídica i normes essencials del procediment”.
Els magistrats també retreuen a Aguirre que inclogui en la seva interlocutòria del juny “consideracions generals sobre la guerra híbrida”, “informes de treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del ‘procés’”.