Anys de creixement econòmic artificial vinculat a la construcció van crear una gran necessitat de mà d'obra i això va generar un flux d'immigració massiu i constant al llarg del temps. Tot plegat va pressionar enormement els estrats més baixos de la població anterior, que procedia, majoritàriament, de la immigració meridional dels anys seixanta.
Tot plegat, una història coneguda que ha desembocat en la situació actual. Però ara Catalunya ja no és territori receptor d'immigració, sinó al contrari. El context anterior ha desaparegut i les ofertes polítiques d'aquella època -des del papers per a tothom fins a l'expulsió dels sense papers- simplement han decaigut. Per això Plataforma per Catalunya, l'antiga gran amenaça, és ara un partit en decadència política que en les últimes eleccions va tenir el suport d'un misèrrim 1'66 per cent dels electors.
En definitiva, Xavier Garcia Albiol és un anacronisme d'aquella bombolla immobiliària. Badalona és la tercera ciutat de Catalunya i mereix un alcalde que resolgui els problemes des del catalanisme democràtic i el respecte a totes les persones. CiU, PSC i ICV són majoria i en tenen la responsabilitat.
ARA A PORTADA
Publicat el
06 de març de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El poder de Califòrnia: un soci econòmic clau per Catalunya
-
Política
El somni de ser un partit «catch-all»: realment funciona l'intent de pescar a dreta i esquerra?
-
Política
Aquelarre orriolista de pagament a Ripoll: així funciona el braç mediàtic de l'extrema dreta
-
Política Junts reclama el cessament de Parlón i Niubó per «espiar mestres»
-
Política
Illa defensa una «unió política» europea basada en el federalisme davant la «sacsejada» global
-
Política Sánchez es reunirà aquest dissabte amb el director general de l’OMS