Anys de creixement econòmic artificial vinculat a la construcció van crear una gran necessitat de mà d'obra i això va generar un flux d'immigració massiu i constant al llarg del temps. Tot plegat va pressionar enormement els estrats més baixos de la població anterior, que procedia, majoritàriament, de la immigració meridional dels anys seixanta.

Tot plegat, una història coneguda que ha desembocat en la situació actual. Però ara Catalunya ja no és territori receptor d'immigració, sinó al contrari. El context anterior ha desaparegut i les ofertes polítiques d'aquella època -des del papers per a tothom fins a l'expulsió dels sense papers- simplement han decaigut. Per això Plataforma per Catalunya, l'antiga gran amenaça, és ara un partit en decadència política que en les últimes eleccions va tenir el suport d'un misèrrim 1'66 per cent dels electors.

En definitiva, Xavier Garcia Albiol és un anacronisme d'aquella bombolla immobiliària. Badalona és la tercera ciutat de Catalunya i mereix un alcalde que resolgui els problemes des del catalanisme democràtic i el respecte a totes les persones. CiU, PSC i ICV són majoria i en tenen la responsabilitat.