Ada Colau s'encomana a l'«agenda del canvi»

"Per desplegar els grans canvis d'agenda, ens cal un altre mandat i un Ajuntament fort". La frase és d'un dels integrants del govern de Barcelona, que repetirà a la llista electoral d'Ada Colau. El consistori és més robust que fa vuit anys -quan la líder dels comuns va trepitjar per primer cop el despatx d'alcaldia-, perquè compta ja amb 15.000 treballadors, ha validat un pressupost de gairebé 3.600 milions d'euros i té unes arques sanejades, fins al punt de pagar els proveïdors a només 18 dies. El transatlàntic municipal, doncs, està disponible per executar un programa polític que aspiri a ser transformador. El que encara és una incògnita és qui hi haurà al timó de la nau.

Colau pretén ser a la foto finish del 28 de maig, un esprint electoral que inicialment és concorregut, perquè Xavier Trias (Junts), Jaume Collboni (PSC) i Ernest Maragall (ERC) tampoc renuncien a rellevar l'alcaldessa. A la sala de màquines de Barcelona en Comú insisteixen, però, que els números els acompanyen per tenir paper principal en la contesa. I recorden que, en un duel amb molts aspirants, hi haurà candidats que quedaran neutralitzats. La final serà cosa de dos, repeteixen a l'entorn de Colau.

Recordant la notorietat de qui governa, els comuns sostenen que el rebuig a les polítiques de l'alcaldessa és més una percepció que una realitat. Posen d'exemple el suport a les superilles, projecte icònic de la carpeta d'urbanisme i mobilitat, del qual se n'ha despenjat Collboni tot i haver compartit govern municipal amb Colau. Recorden els comuns que, en la seva última enquesta, un 52% dels ciutadans està a favor de l'aposta per les superilles. Passa amb un 84% dels votants dels comuns, un 72% dels electors de la CUP, un 42% dels del PSC i un 39% dels barcelonins que voten ERC.


L'èxit electoral de Barcelona en Comú passa per consolidar l'agenda del canvi, per convertir-la en l'eix gravitacional de la campanya. I hi esmerçaran esforços, començant per accentuar l'estratègia de polarització entre passat i present de la ciutat, dicotomia sintetitzada en el duel entre Trias i Colau. A l'alcaldessa l'acompanya que el duel electoral s'explicarà a partir d'un plebiscit sobre la seva continuïtat, fet que facilita que el partit faci emergir el full de ruta desplegat en els dos últims mandats. "En aquests vuit anys hem plantat llavors", exposen veus autoritzades de l'entorn de Colau per argumentar com ha germinat el seu relat de ciutat, materialitzat de manera desigual. Una agenda, això sí, que el 2015 era perifèrica i ha fet un trànsit cap a la centralitat. 

I què inclou l'agenda del canvi en una ciutat global com Barcelona? L'aposta per un urbanisme que prioritzi el vianant per davant del cotxe (superilles), una mobilitat sostenible ancorada en les possibilitats del transport públic (connexió del tramvia), una mirada verda sobre els eixos de ciutat (de Glòries a Meridiana), la regulació de la massificació turística (limitació del trànsit de creuers) i la priorització de les polítiques d'habitatge (ampliació del parc públic i demanda de regulació dels lloguers). Una agenda desplegada amb mirada metropolitana. Els comuns creuen que el seu programa supera les fronteres dels convençuts i és compartit pel conjunt de l'electorat progressista. Temen, però, la frustració que pugui escampar-se per una transformació que queda a mig camí. No han pogut resoldre problemes endèmics que la Colau activista assenyalava, cap de tan troncal com el preu de l'habitatge, que interpel·la totes les administracions. 

L'alcaldessa té clar quin és el seu patrimoni polític. No és estrany, per exemple, que aquest divendres posés èmfasi en la centralitat de Barcelona en el debat sobre el nou model d'espai públic, en el marc de les Jornades Internacionals Superilla Barcelona, tancat amb un compromís compartit de 14 grans ciutats europees. París, Londres, Berlín, Milà, Amsterdam, Rotterdam, Brussel·les, Zurich, Ljubljana, Gant, Lódz, Vitoria-Gasteiz i València van subscriure un document per dissenyar ciutats en què s'esmorteeixi la contaminació, es restin metres quadrats al cotxe i augmentin els destinats a usos veïnals. Colau s'encomana a l'agenda del canvi per guanyar quatre anys i presentar llegat. Després ja s'atendria el gran tabú: com continua el colausime sense Colau?