10
de juliol
de
2018, 11:29
Actualitzat:
11:42h
L'Audiència de Barcelona ha admès a tràmit una querella del col·lectiu de juristes Drets contra la Guàrdia Civil, arran de les citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat que aquest cos va enviar el juliol del 2017, vinculades al referèndum de l'1 d'octubre. En aquest cas, la Guàrdia Civil va esgrimir que el requeriment estava tutelat pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, que va iniciar la instrucció de la causa general contra la independència, tot i que Drets té la sospita que es podria haver comès falsedat documental.
Això podria comportar, segons Drets, que totes les declaracions com a testimonis i investigats a treballadors i funcionaris de la Generalitat que van haver de passar per la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia a partir del 21 de juliol del 2017 poguessin ser declarades nul·les i, per tant, sense valor judicial. Algunes de les persones que van declarar són el secretari general de presidència, Joaquim Nin, Secretari General de presidència; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana; el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, o el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.
Ara, serà el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, del jutjat d'instrucció 13, qui haurà de certificar que, a data de 21 de juliol, tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum, i que havia instat el cos policial a investigar els fets. A partir d'aquí es determinarà si la Guàrdia Civil va actuar sense manament judicial, o si va ser el jutge qui "va faltar públicament a la veritat", apunta Drets, i en realitat estava intruint ja la causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum. En aquest últim supòsit, Drets no descarta presentar una querella contra el jutge.
Això podria comportar, segons Drets, que totes les declaracions com a testimonis i investigats a treballadors i funcionaris de la Generalitat que van haver de passar per la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia a partir del 21 de juliol del 2017 poguessin ser declarades nul·les i, per tant, sense valor judicial. Algunes de les persones que van declarar són el secretari general de presidència, Joaquim Nin, Secretari General de presidència; el director general d'atenció ciutadana, Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana; el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, o el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.
Ara, serà el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, del jutjat d'instrucció 13, qui haurà de certificar que, a data de 21 de juliol, tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum, i que havia instat el cos policial a investigar els fets. A partir d'aquí es determinarà si la Guàrdia Civil va actuar sense manament judicial, o si va ser el jutge qui "va faltar públicament a la veritat", apunta Drets, i en realitat estava intruint ja la causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum. En aquest últim supòsit, Drets no descarta presentar una querella contra el jutge.