Fa tres anys dels fets de la tardor de 2017 i la repressió continua ben viva. Els grans judicis contra els promotors de l'1-O ja s'han fet al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, i els procediments afecten ara una segona línia de l'independentisme -alts càrrecs de la Generalitat, els síndics de l'1-O o ciutadans anònims- menys mediàtica, que no té tanta atenció d'una societat que, amb major o menor mesura, i arran també de l'impacte de la crisi del coronavirus, ha normalitzat el fet de tenir presos polítics, exiliats o un president de la Generalitat inhabilitat per una pancarta. Un exemple d'aquesta repressió menys visible és el cas d'Adrià Carrasco, el jove membre dels CDR exiliat a Bèlgica des de fa dos anys i mig acusat de terrorisme per l'Audiència Nacional.

Tamara Carrasco va ser absolta en una causa que, inicialment, també l'afectava a ell. En conversa amb NacióDigital, l'Adri s'alegra de l'absolució de la seva companya Tamara. Tots dos eren l'objectiu de la Guàrdia Civil el 10 d'abril de 2018. Carles Puigdemont havia estat detingut i empresonat a Alemanya, la justícia bloquejava investidures al Parlament i l'article 155 continuava en vigor. Les accions dels CDR eren habituals i es traduïen en talls de carretera o campanyes contra els peatges, i l'Audiència Nacional tenia entre cella i cella desactivar aquest nou actor independentista, partidari d'una acció més directa que no pas l'ANC o Òmnium. Com? Amb grans operacions judicials i mediàtiques per crear la imatge que a Catalunya hi havia terrorisme i violència.

Amb els pas dels mesos, la causa contra els CDR s'ha esmicolat per falta de proves i ha acabat amb l'absolució de la Tamara. "Per ella, la sentència és un gran avenç, es treu una llosa de sobre. Estar en un procediment judicial genera una angoixa impressionant", diu l'Adri. La resolució de la jutgessa del jutjat penal 25 de Barcelona és contundent i llança un dard a les investigacions de la Guàrdia Civil: les qualifica de "poc serioses".

"La sentència és una prova més que tota aquesta causa no té ni cap ni peus, però això els és igual perquè l'objectiu era escalfar l'independentisme a través de la repressió", lamenta l'Adri. La Tamara, detinguda l'abril de 2018 i confinada a Viladecans durant més d'un any, preveu demanar una indemnització per danys morals per tota aquesta operació. 

"No em plantejo tornar en absolut"

S'anomenava operació Cadera i volia desarticular els CDR. En un principi estava comandada per l'Audiència Nacional, però amb el pas dels mesos i la manca d'evidències, el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas als jutjats ordinaris de Catalunya. En aquell moment, les causes de la Tamara i l'Adri es van separar. Paral·lelament, l'Audiència Nacional ja investigava els CDR per una altra via: l'operació Judes, que es materialitzaria el 23 de setembre de 2019. L'absolució de Tamara pot afectar l'Adri? "A mi em pot ajudar a nivell polític i com a mostra de la no-criminalització dels CDR. La meva causa es troba en fase d'instrucció en un jutjat de Granollers, ni estic ni acusat en ferm", exposa. 

[noticia]209730[/noticia]
El retorn a Catalunya, però, és complicat, i l'amenaça de la presó preventiva fins al judici imposa. "La Guàrdia Civil sap que jo era a casa quan em van venir a buscar. Va ser qüestió de segons. Vaig agafar roba i vaig marxar", explica. Ara com ara, no pot donar més detalls de com va creuar la frontera des d'Esplugues del Llobregat. Dos anys i mig després no es planteja tornar malgrat les bones notícies de la Tamara. "No em plantejo tornar en absolut", deixa clar. A Espanya encara hi ha una ordre d'arrest contra ell i els precedents no aconsellen un retorn. "En Dani Gallardo porta un any en presó preventiva a l'espera de judici per haver participat en unes protestes a Madrid en contra de la sentència de l'1-O", recorda. En el seu cas, amb un risc de fuga acreditat, creu que seria "quasi segur" que el jutge l'enviaria a la presó. 

Sense ordre de detenció a Bèlgica

La causa, però, té poc fonament. Tan poc que Espanya ni tan sols ha enviat una ordre de detenció a Bèlgica, on l'Adri viu amb normalitat des de fa més de dos anys. No s'ha sentit sol i ha rebut suport de la societat civil, tot i que el seu cas és molt menys mediàtic que el d'altres exiliats com ara Puigdemont o els exconsellers. A diferència d'ells, en el seu cas no hi ha ordre de detenció i això, diu, demostra que la causa no se sosté. "Si creuen que soc un terrorista, que enviïn una ordre de detenció. Si no ho fan és que no creuen que ho sigui", diu. Això, de fet, referma el seu convenciment que va prendre la decisió correcta marxant a l'exili. "A Espanya tot queda a casa, si m'hagués quedat tindrien impunitat per fer amb mi el que volguessin. Haver marxat, a banda de ser una decisió política, posa en evidència que l'acusació no s'aguanta", explica. 

L'operació de l'Audiència Nacional va fracassar, en part, per l'exili de l'Adri. Era difícil sostenir una presó preventiva per terrorisme en el cas de la Tamara i no enviar una ordre de detenció a Bèlgica per l'Adri. "Sabien que Bèlgica no hauria acceptat extradir l'Adri per terrorisme", explicava fa uns mesos a aquest diari l'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous, que porta la defensa dels encausats en l'operació Judes. Quan l'Audiència -un tribunal d'excepció- i la Guàrdia Civil veuen que l'operació Cadera no s'aguanta, opten per activar l'operació Judes. "És la segona part de la història: amb nosaltres no els va sortir del tot bé i ho van intentar fer millor, amb set empresonats, vídeos i tot un circ mediàtic", diu l'Adri.

Mentre la seva causa és desinfla, l'operació Judes continua activa, tot i que sembla seguir els mateixos passos. Les acusacions de terrorisme, un any després, encara no s'han pogut acreditar i els set activistes que van passar més de tres mesos en presó preventiva han estat posats en llibertat provisional. La sensació, diu l'Adri, és una barreja entre "la frustració de veure que això o s'atura i tenen total impunitat" i, alhora, la constatació que "cal seguir lluitant i no perdre l'esperança".