Ahir van morir dos guàrdies civils i un traductor en un atemptat bastant estrany, suposadament comès -segons les explicacions oficials- per una persona de confiança de la base espanyola Ruy González de Clavijo, al nord-oest de l'Afganistan. Es tractava d'un conductor que, en realitat, era un terrorista camuflat. Continuant amb la descripció del ministre, acte seguit es va produir una insurrecció popular de la població civil de la zona, que va intentar assaltar la caserna. El ministre de l'Interior ha esmentat que els militars espanyols havien matat diverses persones, sense especificar quantes.

Tot plegat, fins i tot creient-se al peu de la lletra la versió oficial, descriu una situació al límit i una hostilitat extrema cap a les tropes d'ocupació, a més d'un context de gran violència. Res a veure amb les històries humanitàries que explica la ministra Chacón.

En definitiva, el govern espanyol està obligat a explicar la veritat sobre quins són els costos i els objectius reals de la missió de l'exèrcit espanyol a l'Afganistan i fins a quin punt es poden mantenir des d'un estat amb quatre milions llargs d'aturats i un dèficit que creix exponencialment. Els ciutadans som perfectament capaços d'assumir la realitat sense eufemismes ni edulcorants.