L'alt tribunal, amb majoria progressista des de fa uns mesos, s'ha trencat per la meitat dictar aquesta resolució, que compta amb sis vots a favor i dos vots particulars. El primer el subscriu la magistrada progressista María Luisa Balaguer i el segon el signen els quatre magistrats conservadors. La sentència, que rebutja el recurs de Vox, no només fa referència a la qüestió lingüística, també permet que les escoles que segreguen per sexe rebin diners públics o avala que la religió no consti com a assignatura curricular. On es parla de l'ensenyament de castellà és al fonament jurídic 8è i bona part de l'argumentació veu de la sentència del TC sobre l'Estatut, l'any 2010. En aquest sentit, els magistrats diuen que tant el català com el castellà han de ser vehiculars.
Això vol dir que no existeix el dret de rebre l'educació en una sola de les llengües oficials. De fet, la Constitució tampoc s'oposa a què el català sigui "centre de gravetat" a l'escola catalana, però això no pot implicar "l'exclusió del castellà com a llengua docent". Des d'aquest punt de vista, la part de la llei Celaá que parla de l'ensenyament de les llengües -la disposició addicional 38a- s'adapta a la Carta Magna. La finalitat d'aquesta llei és que els alumnes de Catalunya surtin de l'educació obligatòria dominant les dues llengües, el català i el castellà, sense presència de percentatges mínims d'una llengua o l'altra, com sí que fixava l'anterior llei d'educació, del ministre José Ignacio Wert. Fonts jurídiques consultades sostenen, en aquest sentit, que la sentència és positiva.
[noticia]255440[/noticia]
Més classes en castellà?
Ara bé, hi ha un element d'incertesa. El TC diu que no calen percentatges, però sí que diu que hi ha d'haver un equilibri entre les dues llengües oficials, i que el castellà -es verbalitzi o no- és també llengua vehicular i docent a l'escola catalana. La sentència sosté que els alumnes tenen dret a l'ensenyament "en castellà" i "en les altres llengües oficials". Alhora, la llei també diu que l'ensenyament de llengua i literatura s'ha de fer també en la llengua que correspongui -és a dir, Llengua Castellana s'ha de fer, lògicament, en castellà-, però argumenta que "no només aquestes matèries s'han d'impartir en aquesta llengua", perquè, diu el TC, això voldria dir anar en contra del dret dels alumnes a rebre ensenyament "en castellà i en les altres llengües cooficials".Diverses fonts jurídiques consultades no determinen l'abast d'aquest punt i si això podria obrir la porta a fer més d'una assignatura en castellà -més enllà de la Llengua Castellana- en la línia de garantir aquest "equilibri" entre llengües. Ara bé, sí que apunten que s'ha d'interpretar d'acord amb la finalitat de la llei, és a dir, que l'objectiu sigui el domini oral i escrit de català i castellà al final de l'etapa educativa. En els darrers mesos, el TSJC deixat de reclamar percentatges de castellà en educació -de fet, va admetre que amb la nova legislació de la Generalitat, el 25% era inaplicable-, però sí que ha demanat que alguns centres facin una assignatura "principal" més en castellà. Aquella resolució del TSJC, que afectava un centre de Barcelona, va ser celebrada per l'entitat Asamblea por una Escuela Bilingüe.
