Com i quan es comunicarà la sentència de l'1-O per part del Tribunal Suprem és la pregunta que omple els debats de les últimes setmanes, tant als mitjans de comunicació com als fòrums polítcs o cívics. És possible que la sentència la llegeixi el mateix president de la sala segona, Manuel Marchena? Es podran tornar a veure els presos polítics a la majestuosa sala on van ser jutjats? Amb tota probabilitat no passarà ni una cosa ni l'altra, segons asseguren fonts del Tribunal Suprem a NacióDigital.
Les mateixes fonts concreten que la voluntat de Marchena és fer arribar la sentència sense cap avís previ i per sorpresa a les parts. I es farà pública de forma íntegra. El text s'està treballant aquestes setmanes entre els set magistrats després que Marchena, com a ponent, n'hagi redactat aquest estiu l'esborrany -el contingut del qual és una incògnita- per aconseguir la unanimitat.
Una vegada la resolució hagi estat validada pels magistrats, sigui o no per unanimitat i amb possibles vots particulars, s'enviarà a les parts a través del sistema de gestió de notificacions telemàtiques de l'Administració de Justícia espanyola Lexnet. Això farà que el document -que es preveu de centenars de pàgines- arribi als advocats dels presos, a la Fiscalia, a l'Advocacia de l'Estat i a l'acusació popular de Vox sense cap notificació pública prèvia.
No serà per entregues
En alguns casos els alts tribunals notifiquen la part dispositiva (les condemnes) i uns dies després la resta de la sentència, amb els fets provats i els fonaments de dret. En aquest cas es notificarà a les parts -i, per tant, farà públic- tot de cop.
S'ha especulat amb la lectura pública de la sentència al Suprem i en presència dels acusats, que necessitaria d'una citació prèvia i el trasllat penitenciar. Això però, asseguren fonts del Suprem, no és habitual i, de fet, el darrer procés rellevant en el qual es va fer va ser en el judici de l'11-M a l'Audiència Nacional. En aquella ocasió, però, va realitzar la lectura d'una versió reduïda de l'escrit, molt basada en la part dispositiva on s'anunciaven les penes i els delictes. La lectura pública depèn del tribunal però fonts del Suprem afirmen que les possibilitats que es faci són remotes pel trasllat i les protestes que ocasionaria.
Els tempos d'anunci de la sentència es mantenen oberts dins d'un marge molt marcat pel límit del 16 d'octubre, quan farà dos anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats preventivament. En cas de superar aquesta data, l'alt tribunal hauria de decretar de forma extraordinària l'allargament de l'empresonament provisional després d'una vista pública on els dos presos polítics podrien tenir torn de paraula.
Entre els casos de Torra i Junqueras
La resolució es preveu en l'interval de la primera o segona setmana d'octubre, tot i que si s'eixampla el marge es podria situar entre el judici previst per desobediència contra el president del Govern, Quim Torra, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els dies 25 i 26 de setembre i la vista oral al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu Luxemburg, pel cas de la immunitat de Junqueras, que està prevista pel 14 d'octubre.
En aquest sentit ho va ratificar divendres en la roda de premsa posterior al consell de ministres la portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa. Segons va dir, la sentència del Suprem s'espera per a la primera quinzena d'octubre.
Així comunicarà el Suprem la sentència de l'1-O
Fonts de l'alt tribunal afirmen que no hi haurà audiència pública per llegir-la i que es notificarà de cop. La Moncloa l'espera la primera quinzena d'octubre
- Judici de l'1-O al Tribunal Suprem. | ACN -
- | ACN
ARA A PORTADA
-
Per què aquesta vaga educativa té tots els ingredients per ser la més contundent dels darrers anys? David Cobo
-
-
«No es reconeix prou la nostra feina»: escoles rurals en vaga per manca de personal Bernat Castanyer Colomer
-
Els mestres de la Catalunya Central fan nit en un institut de Manresa per conjurar-se Pere Fontanals
-
Publicat el
08 de setembre de 2019 a
les 20:15
Actualitzat el
08 de setembre de 2019 a les
20:42
Et pot interessar
-
Política
Sirera enfurisma els històrics del PP a Barcelona
-
Política
Sílvia Paneque s'enfronta al viacrucis del Parlament per Rodalies
-
Política
El finançament irregular de CDC apareix vinculat a Andorra en el judici contra els Pujol
-
Política
La segona proposta del PDUM contempla més de 160.000 nous habitatges a l'àrea metropolitana
-
Política
La Moncloa esquiva l'autocrítica per la debacle a l'Aragó i apunta al PP: «És el llevaneus de Vox»
-
Política
La Generalitat explora vies per assumir l'execució d'obres a Rodalies
