Així es manifestaven els CDR quan Rajoy manava sobre els Mossos

Des del 27 d'octubre fins al 2 de juny, els Mossos d'Esquadra estaven sota el comandament del govern espanyol. En el transcurs d'aquests vuit mesos, la Moncloa va estar governada per Mariano Rajoy, almenys fins que -coincidint amb el desbloqueig de la investidura a Catalunya- va triomfar la moció de censura de Pedro Sánchez. En tot aquest període de vigència del 155, pel qual l'administració catalana va estar governada per l'Estat, els comitès de defensa de la República (CDR) van multiplicar les accions en l'espai públic, especialment durant la Setmana Santa del 2018.

Així ho ha recordat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu d'aquest dimarts. Ho ha fet perquè, en les últimes hores, el govern espanyol -ara en mans del PSOE- ha enviat cartes a la Generalitat per demanar explicacions sobre la "deixadesa de funcions" de la policia catalana davant les últimes mobilitzacions dels CDR, que aquest cap de setmana van tallar carreteres pel pont de la Puríssima. L'actuació dels Mossos ja ha vingut seguida d'una investigació de la Fiscalia i peticions per aplicar el 155 dirigides a Pedro Sánchez.
 

ÚLTIMA HORA Els CDR aixequen barreres de l'AP-7a Hospitalet de l'Infant pic.twitter.com/bgizspshcN

— NacióTarragona (@naciotarragona) 1 d’abril de 2018

Ara bé: hi ha alguna similitud entre aquestes accions del cap de setmana i les que es van produir quan el ministeri de l'Interior de Juan Ignacio Zoido controlava els Mossos? A primera vista, absoluta. L'aixecament de peatges i els talls puntuals ja es van registrar entre el 25 de març i l'1 d'abril d'enguany, com ha recordat Artadi. Les accions, reproduïdes arreu del territori, van recuperar la campanya No vull pagar i es van fer coincidir amb els dies més forts a nivell de mobilitat durant la Setmana Santa.

Hi va haver, per exemple, aixecaments de les barreres a la C-32 als voltants de Sitges, així com també en zones de l'AP-7 -al sud i al nord del país- i de la C-16. En total, la mobilització es va allargar durant 12 hores en el cas del 27 de març, dos dies després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. El dia que van interceptar-lo després de creuar la frontera, les entitats -i també els CDR- van dur a terme una mobilització que va derivar, cap al final, en enfrontaments entre la policia catalana i gruixos de manifestants prop de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Les protestes per la detenció de Puigdemont van derivar en detencions arreu del territori.

En aquell moment, amb el 155 en vigor, cap dels partits que el defensaven van criticar l'actuació de la policia catalana, ni el PSOE va parlar de "deixadesa de funcions" com argumenta en les cartes enviades als consellers Pere Aragonès, Miquel Buch i Damià Calvet. Això sí: uns dies més tard, l'Audiència Nacional espanyola va ordenar la detenció de Tamara Carrasco i d'Adrià Carrasco acusats d'un presumpte delicte de terrorisme per haver participat en les mobilitzacions dels CDR. Adrià Carrasco viu exiliat a Bèlgica i Tamara Carrasco, malgrat que l'Audiència Nacional espanyola ja no l'investiga, ha estat mesos sense poder sortir de Viladecans, el seu municipi.