Així queda el salari mínim: 1.080 euros i sense acord amb la patronal

L'increment de l'SMI suposa un augment del 47% en els darrers quatre anys i arriba al 60% del sou mitjà a l'estat espanyol

Publicat el 14 de febrer de 2023 a les 14:45
Actualitzat el 14 de febrer de 2023 a les 15:19
Tal i com s'havia anunciat, el govern espanyol ha aprovat aquest dimarts l'increment del salari mínim interprofessional en un 8%, fins als 1.080 euros mensuals. Han comparegut la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i la titular de Santitat, Carolina Darias. Rodríguez ha presentat l'increment com una mesura per avançar en la "dignitat laboral i social". La portaveu ha vinculat aquesta decisió en un context de bones perspectives econòmiques, esmentant les previsions de la Comissió Europea que ha assegurat que l'economia espanyola és la que creixerà més de tot la UE.

La vicepresidenta Yolanda Díaz ha assenyalat que amb aquesta decisió, l'executiu "compleix amb el seu compromís" amb la ciutadania i "canvia la vida de la gent". "Fets, no paraules", ha afirmat, presentant la coalició com "l'avantguarda en drets socials a Europa" amb unes polítiques públiques que ha contraposat a les del PP i "el govern de les retallades de Mariano Rajoy". Díaz ha acusat el PP de perpetrar una "estratègia de retallades massives i pèrdua de poder adquisitiu, reduint la protecció social". 

Díaz ha nodrit l'argumentari social de l'executiu, explicant els "'impactes transversals" de l'increment de l'SMI en tots els àmbits de la vida de les persones, des de la igualtat de gènere a l'esperança de vida. Ha agraït als agents socials la seva col·laboració per fer-ho possible, fins i tot a la CEOE, que ha mostrat el seu rebuig a l'increment, però ha mostrat el suport a la necessitat d'incrementar el poder adquisitiu dels treballadors. Díaz ha reclamat a la patronal que torni a la taula de diàleg social.

La vicepresidenta ha citat el president nord-americà, Joe Biden, en el seu discurs de l'estat de la unió, quan va dir que durant massa anys, els treballadors havien estat "estafats" i que això ja no es tornaria a produir. "Em sento identificada amb aquestes paraules", ha dit Yolanda Díaz, qui ha subratllat que "aquesta crisi no l'han provocat els salaris". Ha recordat que quan en els organismes internacionals parlava dels increments salarials, la miraven com una heterodoxa, i ara aquest tema ja no genera controvèrsia i forma part del consens europeu.      

[noticia]252061[/noticia]
Els membres del govern espanyol que han comparegut han insistit en les grans línies argumentals que mostra l'executiu, que ha incrementat el salari mínim interprofessional en un 47% en els darrers quatre anys. Des de la Moncloa se subratlla que s'ha complert el compromís que el salari mínim se situés en el 60% del salari mitjà a l'estat espanyol. Quan va arribar a la Moncloa el govern de coalició, el salari mínim estava en 735 euros mensuals. La mesura beneficiarà uns dos milions de persones

El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquest increment en una sessió de control a l'executiu al Senat, el 31 de gener passat. La seva intervenció, en què es va batre amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va donar moltes claus d'aquesta decisió. Sánchez va explicar que la vicepresidenta Yolanda Díaz estava treballant aquest tema amb els agents socials de feia temps. 
 

Una actualització constant des del 2019

La coalició del PSOE i Unides Podem ha anat actualitzant el salari mínim per adaptar-lo al cost de la vida, en un context d'inflació creixent. Així, l'any 2019 es va apujar a 900 euros, xifra que es va veure superada fins als 950 l'any següent. El setembre del 2021 es va incrementar fins als 965, i a partir del  2022 va arribar al llindar dels 1.000 euros. En la mateixa compareixença al Senat, Sánchez va recordar també que les pensions s'han actualitzat d'acord amb l'IPC, de manera que ha suposat un benefici per als pensionistes. 

Sánchez va aprofitar per reblar el que ha estat el missatge de l'executiu des de l'inici de la crisi inflacionària, negant el discurs apocalíptic de l'oposició de dretes i les crítiques al govern per ser suposadament antisistema: "Ser antisistema és no voler corregir el que priva les noves generacions, o no fer més digne la feina". Aquest dimarts, els portaveus de l'executiu han repetit l'argumentari que enarbora la Moncloa: el govern espanyol vol garantir la represa econòmica i que alhora "ningú quedi enrere".  
 

Díaz sobre el "només sí és sí": "Acord i discreció" 

La ministra portaveu ha tret pilotes fora quan se li ha preguntat per si la coalició amb Podem es pot veure sacsejada per les diferències entre PSOE i Podem sobre la modificació de la llei del "només sí és sí". Isabel Rodríguez ha dit que no volia entrar en el fons del tema per respecte al Congrés, que tractarà la reforma el 7 de març. "L'amenaça és la dreta i l'extrema dreta", ha dit la portaveu. El PSOE no ha aconseguit avançar a finals de febrer el ple del Congrés per reformar el text al no poder sumar el suport de Podem i els seus aliats. Podem ja ha fet saber que no s'hi afegirà, com tampoc ERC i Bildu.

Per la seva banda, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha dit que la seva posició es pot resumir en dues paraules: "Acord i discreció". Després de dir que era a la roda de premsa com a vicepresidenta i no com a dirigent del seu espai polític, ha apostat per les formes discretes per superar les discrepàncies en política. "Sense soroll es treballa molt millor -ha dit-, deixem treballar els grups parlamentaris. I ho ha subratllat repetint: "Acord, acord i acord, i discreció, discreció i discreció". 
 

"El Suprem no despenalitza els fets del 2017"

A una pregunta sobre la sentència del Tribunal Suprem i la reforma del codi penal, Isabel Rodríguez ha assegurat que "respecta" la decisió del tribunal, que en contra del que s'havia afirmat des de l'oposició, "no despenalitza aquells fets". La portaveu ha fet una defensa explícita de la "política de diàleg" de l'executiu, que ha fet que "la Catalunya d'avui no té res a veure amb la del 2017". Ha assenyalat que "la societat catalana també ha evolucionat i els catalans no volen retrocedir a la Catalunya del 2017", tot destacant l'aposta de la Moncloa per la "desjudicialització". Ha afegit que "hi ha decisions en la política que eviten fets com els que es van produir el 2017".