WhatsApp s'ha convertit aquest 2019 en l'aplicació mòbil més popular del món. Milions d'usuaris al llarg i ample del planeta utilitzen a diari la plataforma de missatgeria, i la política -així com altres sectors- està disposada a aprofitar-ho. Ens trobem immersos en un cicle electoral de campanyes i precampanyes que s'allargarà fins al 26 de maig, quan se celebrin les eleccions municipals i europees. En aquest context, Whatsapp esdevé una eina de propaganda molt potent.

Tal com recull la Universitat Oberta de Catalunya en un informe elaborat per Sílvia Martínez, directora del Màster de Social Media, i Miquel Pellicer, expert en comunicació política, aquest tipus d'app -també cal incloure Telegram, que compleix unes característiques molt similars- són òptimes per aconseguir viralitzar continguts. Els partits polítics ho saben i intenten convertir així els ciutadans en "eina propagandística".

Les principals formacions de l'arc parlamentari espanyol (incloent Junts per Catalunya i ERC) ofereixen un número de telèfon o un compte de Telegram als seus electors com a canal d'informació. El servei es presenta com un xat perquè l'usuari pugui mantenir-se informat i, alhora, compartir amb els seus contactes els continguts que desitgi. És en aquest darrer aspecte on hi ha la clau de volta.

El ciutadà deixa de ser només un receptor

"És una opció molt atractiva per als partits, ja que afavoreix un discurs i un contingut més directe i és allà on es difondran notícies que busquen la viralitat més agressiva", explica Martínez. Els potencials votants deixen de ser, doncs, exclusivament receptors i passen a ser elements actius: eines de propaganda.

En aquest mateix sentit, cal afegir-hi un altre factor de perillositat: les aplicacions de missatgeria instantània dificulten el control de les anomenades fake news. El reenviament i la compartició de missatges entre amics, coneguts i saludats és un paradís per a les notícies falses. "Els impediments per controlar la difusió de notícies falses en un entorn de comunicació privada és evident", detalla l'experta.

"Un missatge cuidat i ben elaborat, que s’adapti a les singularitats de cada social media, pot contribuir a augmentar l’abast i, per tant, l’efecte de les fake news. Darrere d’aquestes campanyes pot haver-hi experts en comunicació i màrqueting que s’encarreguin del disseny i la planificació d’aquestes accions de desinformació en campanya electoral", reflexiona la professora Martínez de la UOC.