Així va ser l'assalt a l'Ebre: una nit sense lluna i 115 dies entre el miracle i l'extenuació

L'exèrcit de la República va sorprendre el món al creuar el riu, però la superioritat aèria i artillera del bàndol facciós, amb el suport intens d'Alemanya i Itàlia, va acabar sent determinant

Passadors construïts sobre l'Ebre per
Passadors construïts sobre l'Ebre per | COMEBE
Pep Martí
24 de juliol de 2018, 20:16
Actualitzat: 21:03h
La batalla de l'Ebre compleix 80 anys. Va ser la més cruenta i decisiva de la Guerra Civil.  Des del mes d'abril, la zona republicana havia quedat partida en dues zones i València resistia la pressió de l'exèrcit franquista, que havia arribat a la Mediterrània. Per intentar rebaixar l'ofensiva contra València, el comandament republicà va decidir obrir un nou front per l'Ebre amb l'objectiu d'establir un cap de pont en la vora occidental del riu. Hi havia més objectius: aixecar la moral de la zona republicana, que veia la derrota a prop, i demostrar a l'opinió pública internacional que la República era encara un actor polític a tenir en compte.

En el bàndol republicà, s'havia constituït l'exèrcit de l'Ebre, amb dos principals cossos d'exèrcit, el XV, dirigit pel tinent coronel Manuel Tagüeña, i el V, comandat pel tinent coronel Enrique Líster, amb 35.000 soldats cadascun. Enfront, el bàndol feixista disposava a la zona del cos d'exèrcit del Marroc, dirigit per Juan Yagüe (més de 90.000 combatents, no tots marroquins). Després s'hi va afegir el cos d'exèrcit del Maestrat, amb García Valiño. En les tropes franquistes hi havia el Terç de Nostra Senyora de Montserrat. També van ser crucials els aparells de l'aviació italiana i la Legió Cóndor alemanya. Aquestes són les dates més rellevants de la batalla.  
 

Un dels fronts de la batalla. Foto: Memorial Espais de l'Ebre


- 25 de juliol de 1938: a les 0.15 hores, l'exèrcit republicà creua l'Ebre, entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l'enemic i l'opinió pública internacional. S'utilitzen vaixells lleugers i passeres. Era una nit sense lluna. L'operació va ser un èxit inicial indiscutible, ocupant-se uns 800 quilòmetres quadrats de Mequinensa a Benifallet. La part on es va produir la penetració republicana més profunda va ser entre Riba-roja i Ascó.

- 26 de juliol: les tropes republicanes ocupen les serres de la Fatarella, Pàndols i Cavalls. Gandesa, la joia de la corona de la zona, és a tocar.

- 31 de juliol: els republicans arriben a les primeres cases de Vilalba dels Arcs. L'ofensiva sembla que no té prou força per continuar.

- 7 d'agost: els franquistes acaben amb el cap de pont republicà a Mequinensa.

- 9 d'agost: s'inicia el que s'ha anomenat la primera batalla de Pàndols. Lluita sense treva i sense aigua pel control de la serra. Els republicans resisteixen fort.

- 16 d'agost: Franco ordena aturar els atacs a Pàndols davant la fèrria resistència republicana malgrat que els facciosos s'han fet amb la cota 705, clau pel control de la serra. Els rebels intenten una contraofensiva a Pàndols.

- 19 d'agost: fins al dia 25 hi ha forts combats entorn Quatre Camins i la gaeta, a tocar de Vilaba dels Arcs. Es nota la superioritat aèria i en munició artilera dels rebels.
 

Enguany es compleixen vuitanta anys de la batalla, que va ser una de les més crues de la Guerra Civil Foto: www20.gencat.cat


- 3 de setembre: els rebels franquistes trenquen el front per Corbera d'Ebre.

- 14 de setembre: atac franquista intensíssim per apoderar-se de Pàndols i la Fatarella. L'objectiu, del tot decisiu, és fer-se amb la cruïlla de les Camposines, transcendental per les comunicacions republicanes.

- 29 de setembre: comença la cimera de Munic entre els líders d'Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França (Daladier) i Regne Unit (Chamberlain) sobre el futur de Txecoslovàquia. Europa, al caire d'una guerra continental.   

- 30 de setembre de 1938: Munic conclou amb un acord entre Alemanya i les democràcies europees. Hitler és el gran vencedor, ja que obté el que volia: els Sudets txecoslovacs. Però Munic té també una altra gran perdedora: la República espanyola. L'argument de Negrín (resistir tot esperant que esclati la guerra entre les democràcies i els feixismes) cau a terra.  

- 11 d'octubre: els franquistes ocupen part de les Camposines.

- 30 d'octubre: ofensiva total dels rebels a Cavalls, on situen fins a més de 300 canons. Els republicans inicien la retirada. El front republicà comença a esmicolar-se.

- 4 de novembre: és l'inici del final. Miravet cau en mans feixistes. En pocs dies ho faran Benissanet i Móra d'Ebre.

- 16 de novembre de 1938: els republicans evacuen Flix i creuen el riu per on han vingut. La batalla ha acabat, deixant la República extenuada i un escenari terrible: un territori arrasat i prop de 120.000 baixes (uns 30.000 morts, 75.000 ferits i més de 15.000 presoners).
Arxivat a