Al maig, pressupostos

El Govern confia que el mes vinent ja tindrà el topall de dèficit i podrà presentar els comptes públics al Parlament. Xipre, la poca habilitat de Montoro a Brussel·les i la imatge de seriositat que vol la Generalitat de cara al procés sobiranista, clau de l'endarreriment

Publicat el 11 d’abril de 2013 a les 23:02


"Nosaltres no maquillarem els comptes i menys en el procés sobiranista en el que estem immersos, hem de donar a Europa un senyal de seriositat". Aquesta és la divisa principal de treball que fonts del Govern explicaven a Nació Digital aquest dijous al Parlament per argüir l'endarreriment del registre dels pressupostos a la cambra catalana. Ara bé, aquest endarreriment no anirà més enllà del 15 de maig, data en què les mateixes fonts calculen que ja tindran els comptes llestos, per poder ser aprovats pel juliol.

De fet, els diferents departaments de la Generalitat ja estan abocant des de fa dies les seves dades financeres a l'intranet de l'administració catalana, i ara preparen la recta final de negociació interna especulant amb què Europa donarà el marge definitiu de dèficit a mitjans de maig. "Sinó haguès estat per Xipre i pel ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va voler fer Pasqua abans de Rams amb Brussel·les ara ja tindríem topall de dèficit i, per tant, pressupostos", asseguren les mateixes fonts.

"Ens hem de resignar i ser conscients que hem entrat en pròrroga pressupostària abans de fer comptes que no es poden complir, com aplicar un 0,7% de límit de dèficit", informen des de la Generalitat apuntant els pressupostos poc "rigorosos" de les altres comunitats. "Nosaltres, amb la situació tràgica de les finances catalanes i en ple procés sobiranista no podem fer res més que ser seriosos, i ho serem", afegeixen tot recordant que pel novembre ja s'han de presentar els altres, després que al juliol si tot va sobre la previsió, s'aprovin els d'aquest 2013. Ara bé que es presentin els pressupostos no vol dir que hi hagi acord reblat amb ERC. Això ja són figues d'un altre paner, com recorden amb insistència els republicans, tot i que ningú va al mercat si dubta de la venda.