La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha fet una declaració de suport a la posició del govern de Mariano Rajoy davant del procés sobiranista. Però ho ha fet mesurant molt les paraules. Segons Albert Royo Mariné, secretari general de Diplocat, “la declaració de la cancellera, amb una defensa formal de la integritat interterritorial i la legalitat, ha estat molt suau. El cert és que ja fa temps que en cercles polítics de Berlín mostren la seva sorpresa davant la manca de cintura política del president Rajoy en el conflicte amb Catalunya”.
 
Albert Royo assenyala que “a Berlín estan molt preocupats pel bloqueig de la situació política a Catalunya. Fa tres anys mostraven la seva confiança en què es donaria una sortida política per aconseguir un encaix, i ara veuen que continua el bloqueig. Pensem que el 55% de les empreses alemanyes a la península estan a Catalunya”.

Royo destaca que "en contactes que hem tingut amb centres polítics de Berlín, i especialment de la CDU, el partit d'Angela Merkel, hem copsat neguit i incomprensió per l'actitud de tancament del Govern Rajoy". Royo recorda el pronunciament d'un think tank com l'SWP, molt proper a la cancelleria, que advocava per una sortida negociada al conflicte i plantejava la independència com una opció. 

La CDU i el PP, més diferents del que semblen

"Parlant amb dirigents de la CDU, comproves aviat la diferència enorme de cultura política entre la democràcia-cristiana alemanya i el partit Popular espanyol", assegura Albert Royo. De fet, les relacions entre el PP i la CDU no sempre han estat fluïdes.

Aliats en el si del Partit Popular Europeu, la CDU alemanya va trigar molt a enfortir vincles amb els "populars" espanyols, als qui recorden com a continuadors de l'extinta Aliança Popular. La CSU de Baviera, més conservadora, sí que va mantenir acords amb l'AP de Manuel Fraga des de la transició. A Berlín veien inicialment amb més bons ulls els democristians històrics espanyols, integrats al final dins del PP.

Una altra dada a tenir en compte per entendre les paraules avui de la cancellera tenen a veure amb un altra qüestió: la pugna per fer-se amb la presidència de l'Eurogrup, càrrec al qual aspirava el ministre Luis de Guindos. Rajoy es va comprometre a fons en l'operació, i Merkel li va fer el buit, permetent la reelecció del socialista holandès Jeroen Dijsselbloem. Un senyal més que a Berlín no se senten especialment vinculats a Madrid. D'alguna forma, en cercles diplomàtics es considera que la cancellera "li devia" un gest a Rajoy.