"La ciutadania espanyola s’ha convertit en la veu de la consciència europea”. El govern espanyol ha posat en valor aquest dimarts el “clamor popular” contra la massacre a Gaza i ha refermat la posició de l’executiu en favor que els equips israelians no participin en les competicions esportives internacionals . “L’esport no pot ser una illa independent del que succeeix en el món real. I menys quan aquest món real ens està dient que s’estan arrasant els drets humans”, ha assegurat la ministra portaveu, Pilar Alegría.  

La ministra ha dit que els organismes i les federacions internacionals han de tenir la mateixa coherència que el 2022 respecte de Rússia després de la invasió d’Ucraïna”. Alegría ha dit que les federacions mundials han d’elegir “si es continua donant normalitat a la participació d’un país que està cometent una massacre i un genocidi, o s’opta per una decisió similar a l’adoptada amb Rússia. Ha dit això mentre Tel Aviv està avançant en l'ofensiva terrestre a Gaza . 

A la pregunta de per què no s’havia aprovat aquest dimarts el reial decret d’embargament d’armes a Israel, Alegría ha anunciat que l’executiu l’aprovarà properament, i ha esmentat que podria ser la propera setmana. És un text complex en què s’hi està treballant. Sobre el Mundial de Futbol del 2026 i com podria afectar la selecció espanyola, la ministra ha dit que és prematur perquè encara es desconeix quins equips hi acabaran participant.     

"El silenci del PP els pesarà tota la vida"

La portaveu ha atacat durament el PP per “no condemnar la massacre que s’està fent a Gaza", tot assegurant que "els silencis dels seus dirigents, començant per Alberto Núñez Feijóo els pesarà tota la seva vida política”. Alegría ha subratllat que no s’ha escoltat encara una “condemna rotunda del que passa a Gaza, i això no és ignorància, sinó mala fe”, recordant les més de 60.000 víctimes civils. 

Pilar Alegría també ha “rebutjat tota actitud violenta en les protestes” i ha esmentat els ciclistes i ha elogiat la feina dels membres dels cossos de seguretat durant la Vuelta, esmentant els 22 policies ferits. Diversos sindicats policials han criticat l’executiu per haver expressat simpaties pels qui protestaven, però ha afirmat que els serveis d’informació han desmentit que hi hagués cap vincle amb islamistes o cap tipus de kale borroka: “Les protestes han estat pacífiques”. 

La tragèdia de Gaza s’ha convertit en un nou camp de batalla en la política espanyola. Mentre Pedro Sánchez ha aplaudit les protestes propalestines, l’oposició de dretes li ha retret donar suport a la “violència” pels aldarulls produïts en la suspensió de la darrera etapa de la Vuelta. El president espanyol, però, lluny d’afluixar, ha endurit el to envers el govern d’Israel, defensant que el país sigui expulsat de totes les competicions esportives, com s’ha fet amb Rússia.    

El PP ha acusat Sánchez de fer un “ridícul internacional” per la suspensió de la Vuelta, però el cert és que la situació ha posat Feijóo en una posició difícil, pel fet que Sánchez ha connectat millor amb una opinió internacional cada cop més hostil envers el que està perpetrant Benjamin Netanyahu a la franja. Aquest dimarts s’ha sabut que Espanya no participarà al festival d’Eurovisió si també ho fa Israel.

El cert és que la pressió internacional creix. La comissió d'investigació de l'ONU ha acusat Israel d’estar perpetrant un genocidi a Gaza . En un document publicat aquest dimarts, l'organisme conclou que, "en base a proves raonables", les autoritats israelianes i les forces de seguretat "han comès o continuen cometent actes que constitueixen un genocidi contra els palestins a la Franja de Gaza".

Al mateix temps, l'ONU acusa el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu; el ministre de Defensa, Yoav Gallant, i el president Isaac Herzog "d'incitar" que es cometi el genocidi i, alhora, de "fracassar" en l'intent que les autoritats israelianes prenguin mesures per desincentivar tals comportaments.

Actualització a l'alça del creixement: un 2,7% el 2025

Al costat de la ministra d’Educació i portaveu, Pilar Alegría, han comparegut els ministres d’Economia, Carlos Cuerpo; d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i d’Habitatge, Isabel Rodríguez. Cuerpo ha presentat l’actualització de les dades macroeconòmiques, que apunten un creixement del 0,7% per al tercer trimestre, que suposa un creixement interanual del 2,8%. Això fa que l’executiu incrementi la previsió per al 2025 d’un 2,6% al 2,7%. 

“La societat s’ha recuperat del covid sense cicatrius”, ha afirmat Carlos Cuerpo, que ha considerat que “Espanya continuarà liderant el creixement de les grans economies”. Ho ha atribuït a un seguit de factors estructurals, com la millora del mercat laboral, mentre es va reduint l’atur. El ministre ha subratllat el descens de l’abandonament escolar, que en els darrers anys ha passat del 30% a l’actual 13%. També ha apuntat a la millora en la productivitat, així com la solidesa del consum i la inversió privada. 

A la pregunta de com és que l’extrema dreta creix malgrat les bones xifres econòmiques, Cuerpo ha dit que “el creixement és requisit necessari però no suficient, cal que arribi a tothom”. El ministre ha admès que els preus, tot i estabilitzar-se, continuen elevats: “No hem acabat la feina, hem de fer més per reforçar l’estat del benestar i l’agenda social”. Cuerpo ha propugnat “assentar les narratives amb dades rigoroses. La narrativa que s’està donant sobre l’impacte de la immigració està generant una percepció errònia sobre un fenomen que és un dels factors del creixement”. 

Blindar el parc públic d'habitatge

Isabel Rodríguez ha afirmat que “la dreta està alimentant l’extrema dreta”, reclamant que totes les administracions, moltes d’elles governades pel PP, han de contribuir a resoldre el problema de l’habitatge. Rodríguez ha explicat el nou Pla Estatal d’Habitatge, que suposarà 7.000 milions per construir més cases i avançar en el “blindatge” de l’habitatge públic. La major quantia del pla, aproximadament del 40%, es destinarà a incrementar l’oferta pública d’habitatge. Un 30% dels recursos s’utilitzaran per a la rehabilitació, que serà tant de les llars però també dels barris. La ministra ha insistit en l’objectiu estratègic per reduir l’edat d’emancipació dels joves. Està previst que el pla estigui enllestit el desembre per entrar en vigor l’any vinent.