"La sagnia pot venir de la part alta. Aguantem a Nou Barris". Alberto Fernández ha confiat als periodistes els seus temors de cara al diumenge. Aquest home coneix com pocs la ciutat, la política i el seu partit. Té nas. Menystenir un adversari sempre és un error i Fernández -"los Fernández de toda la vida", com va definir-los un dia Jiménez Losantos- se la sap llarga. Aquestes darreres hores de capella, el candidat olora la garrotada.

De la part alta. Fernández no creu que la bossa de vot que manté el PP en els barris al sud de la Diagonal perilli. "És al nord de la Diagonal, entre els votants nostres de 30-40 anys on hi pot haver pèrdues", ha reconegut el germà del ministre de l’Interior. És entre certa franja 'pija' i més professional on la marca Ciutadans pot esgarrapar a Fernández uns vots preciosos. El vot més clàssic el dóna per afermat, amb les seves afirmacions sobre immigració, ordre públic, i l’oposició a grans mesquites. "Pensem el mateix en seguretat", resa un dels cartells d’un PP que sap tocar la tecla demagògica en temes sensibles. De populismes n’hi ha de tots colors.

Dia de balanç i de fixar el discurs: "Entre la Barcelona de l’estelada i la Barcelona comunista", ells són "la ciutat assenyada". Se li nota que detesta Ada Colau, i no només per motius ideològics. Creu sincerament que no sap res de la ciutat. Està convençut que "els comunistes" han perdut gas des de l’inici de la campanya, "i això crec que pot facilitar l’entrada de la CUP".

Fernández repeteix cada dia que les enquestes sempre s’equivoquen amb ells. Sí, és cert. Però aquest cop és diferent. El vot ocult no pot compensar l’erosió enorme del seu partit i l’aparició de C’s. Mentre les hores s’escolen, el candidat escruta en el cel de la part alta algun senyal del destí. 
 

Enquestòmetre de Nació Digital: tots els sondeigs electorals de Barcelona

Resultats de les eleccions municipals 2011 a Catalunya, municipi per municipi

Resultats de les eleccions municipals a Barcelona, el 2007 i el 2011