Albiol vol un govern no independentista encara que ni PPC, ni PSC, ni Ciutadans siguin el partit més votat el 27-S

El candidat popular trenca el discurs que ha defensat els darrers mesos, des que un pacte entre cinc grups el va deixar fora de l'alcaldia de Badalona | Assegura que el govern espanyol té "predisposició i voluntat" de seure a negociar amb el govern català"

Publicat el 30 d’agost de 2015 a les 08:10

Xavier García Albiol. Foto: ACN


El cap de llista del PPC pel 27-S, Xavier García Albiol, es manifesta partidari de construir un govern no independentista després del 27-S, encara cap dels partits que defensen una Catalunya dins l'estat espanyol sigui el més votat.

En una entrevista a l'ACN, Albiol trenca el discurs que ha defensat els darrers mesos, des que un pacte entre cinc grups el va deixar fora de l'alcaldia de Badalona. Segons Albiol, les eleccions del 27-S són "excepcionals", fet que justifica "respostes excepcionals". "És cert que el fet que la llista més votada no pugui governar és una perversió del sistema, però parlem d'unes eleccions en què un grup de diputats intentarà saltar-se la llei", remarca.


"Una DUI té el mateix valor que la declaració de República Independent de Badalona"

La declaració unilateral d'independència que Junts Pel Sí i la CUP estan disposats a tirar endavant en la legislatura vinent no amoïna al cap de llista popular "Una DUI té el mateix valor que si jo hagués declarat la República Independent de Badalona". Segons Albiol, el problema real arribaria si un govern independentista segueix endavant amb el projecte secessionista i incompleix sistemàticament la legislació espanyola.

"Si més enllà de fer proclames algú té la temptació de passar de les paraules als fets, el govern de Mariano Rajoy prendrà les mesures oportunes, que seran proporcionals als fets", adverteix. El líder popular recorda que l'article 155 de la Constitució preveu la suspensió d'una autonomia si incompleix la legalitat, però té "el convenciment i el desig" que no s'arribarà a aquest extrem ja sigui perquè els independentistes no obtenen majoria el proper 27 de setembre o perquè, tot i obtenir-la, decidiran no tirar endavant el seu projecte al marge de la legislació vigent.

Segons Albiol, el govern espanyol té "predisposició i voluntat" de seure a negociar amb el govern català. "De tot allò que es pugui parlar, és clar. Si algú pretén entrar en una reunió a fer plantejaments que, des d'un punt de vista de legalitat, siguin inassumibles pel govern d'Espanya, sigui qui sigui el president, en aquest cas la negociació serà molt complicada", apunta.

Immigrants amb empadronament mínim per accedir a determinats serveis

Les propostes en matèria d'immigració de Xavier Garcia Albiol no acostumen a passar inadvertides. Fa uns dies plantejava que la Generalitat retirés el decret que garanteix la universalitat de la sanitat -també per als immigrats irregulars. Ara proposa aplicar una restricció en determinats serveis públics per a aquelles persones immigrades que no demostrin un mínim de cinc anys d'empadronament a Catalunya. Una política que ja va aplicar al capdavant de l'ajuntament de Badalona i que va ser molt criticada per l'oposició. "En una situació legal, es podria recórrer a un temps mínim per poder gaudir de determinats serveis. No em sembla malament, jo ho he aplicat a Badalona, per exemple per accedir als plans d'ocupació local", explica.

De fet, el reglament de serveis socials que preveia aplicar a partir de 2014 contemplava deixar de concedir "prestacions complementàries" als immigrants en situació il·legal, als nouvinguts empadronats durant menys de 5 anys i a les persones sancionades per l'ordenança de civisme. Entre d'altres, aquestes prestacions complementàries incloïen les ajudes econòmiques destinades a la reparació d'habitatges, material escolar o dietes especials. "En cap cas per a beques menjador", deixa clar Albiol.

Els programes electorals del PPC per a les passades eleccions municipals en altres ciutats metropolitanes, com Barcelona i l'Hospitalet, incorporaven plantejaments similars. A la capital catalana, per exemple, Alberto Fernández Díaz defensava un mínim de 5 anys per accedir a un pis de lloguer de protecció oficial, a ajuts extraescolars, a prestacions ortoprotèiques i als programes d'inserció laboral.