El diputat al Congrés d'ERC-Rcat-Catalunya Sí a la biblioteca del seu domicili de Ciutat Vella, a Barcelona. Foto: Jordi Borràs

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és un historiador que intenta empènyer la Història. Va liderar l'èxit contra pronòstic de Barcelona Decideix i ara actua des de la política parlamentària, via front de Madrid, al Congrés dels Diputats. Diagnostica una "crisi sistèmica" de l'estat espanyol i recomana actuar de forma ràpida i decidida en direcció a l'estat propi.

-Vostè que es passa moltes estones a Madrid deu percebre de prop que allà no es dona cap mena d'importància al que podríem anomenar el dossier català. Per què?

-La preocupació que té Mariano Rajoy és sobreviure al naufragi. Probablement cap a la tardor s'acceleraran encara més les notícies negatives, per tant no és que no els preocupi Catalunya, és que el cataclisme que s'anuncia és tan gros que la urgència és trobar ajuda i poder sortir del pou financer en el qual està enfonsat el govern espanyol. S'anuncia una fallida a l'estat i això vol dir que seran intervinguts i com a govern desapareixeran del mapa. Aquesta és l'obsessió.

-I on queda Catalunya en aquest esquema mental?

-Saben que el dossier català és crucial per remuntar la crisi econòmica. Però de moment hi ha altres urgències. D'altra banda, sectors que manen molt dins del PP volen aprofitar la crisi per recentralitzar. Això no és cap secret per a ningú i a més ho diuen públicament. Al govern espanyol li preocupen els ministeris, l'exèrcit, hisenda, la corona... Per què a l'hora de retallar no toquen res de tot això? Perquè allò és el cor del poder i és l'últim que retallaran.

-Però Catalunya, com a subjecte polític, no pot sobreviure a un escenari així.

-És que ser dependent vol dir això.

-També és cert que el Parlament ha aprovat el pacte fiscal amb un suport molt ampli.

-I està molt bé. Però tot i ser positiu té una rellevància mínima perquè el que pesa no és el que vulgui una majoria parlamentària liderada pel president de la Generalitat a Catalunya. Ara com ara les preocupacions de Madrid són les úniques prioritàries, la resta no importa.

-Les prioritats també van variant, a mesura que el vaixell s'enfonsa. I ells tracten de salvar el vaixell sencer i amb el mateix comandament.

-El que rescata Europa ara és Bankia. Com a mínim la meitat del forat del sistema financer espanyol és Bankia. I Bankia què és? Doncs és Esperanza Aguirre, Garrardón, Rato, Iberia, Ifema, les autopistes radials de Madrid... Bankia són ells. I ells es volen salvar

-Insisteixo en el pacte fiscal com a contraofensiva política real. Vostès l'han votat i el president Mas ha dit que és una decisió d'abast històric.

-Dos mesos enrere hauria estat memorable, però ara queda superat per la dinàmica del desastre general. El president Mas ha dit que no es perdrà cap quota d'autogovern, doncs que expliqui com perquè tot l'entramat legislatiu dels últims mesos va cap a aquí. En alguns casos, com la Llei d'Estabilitat Pressupostària, amb els vots a favor de CiU. Ara per demanar diners a l'estat has de complir unes condicions draconianes. Catalunya serà supervisada i podrà ser intervinguda i això vol dir que el president de Catalunya cedeix el seu lloc a una altra autoritat, en aquest cas els interventors de l'estat, que seran els que decidiran si TV3 o els Mossos ens costen massa diners o no. Els homes de negre no han vingut amb els tancs, els hem convidat.

-Vostès han participat en aquest pacte de forma protagonista. Se suposa que saben quin ha de ser el pròxim pas.

-Mobilitzacions.

-Això ho han pactat amb CiU?

-No, però nosaltres tenim l'obligació d'aturar aquest procés pervers. En segon lloc, hem de defensar l'autogovern fins al punt, si cal, del desatacament.

-Com?

-Per què no trenquem el cercle i recaptem directament?

-Se suposa que precisament això és l'agència tributària catalana.

-Però per què Madrid s'hi hauria d'avenir? En fi, davant la perspectiva que això no pugui ser pactat, doncs també existeix la unilateralitat. Que passa per creuar algun semàfor en vermell...

-Desacatament de la Generalitat, dels ajuntaments, de la gent?

-Quants més millor. I també hi ha la possibilitat d'unes eleccions anticipades. Si les convertim en plebiscitàries, en constituents serviran per empènyer el procés.

-Doncs presentin vostès una llista unitària.

-Entre quins partits?

-Almenys entre els que donen suport al pacte fiscal.

-Cap problema, però això no passarà perquè és molt difícil una coalició entre partits que també van a mesurar forces.

-Unes anticipades catalanes potser es convertirien en un focus d'atenció internacional, a l'estil de les gregues.

-La nostra aspiració no és obrir informatius arreu del món perquè sí, sinó obrir-los perquè avancem cap a la independència.

-Quin paper preveuen vostès que jugarà el PSC en un futur a mitjà termini?

-Jo treballo a Madrid en un hemicicle on el PSC no existeix. O sigui que tenen una assignatura pendent que és decidir si són un partit català o no. Que expliquin si són com el PP català, una branca d'un partit espanyol, o una altra cosa.

-Aquest PP és el mateix PP d'Aznar?

-En idees sí i en tropa també. El canvi és en el marc, ara ja no poden anar a les Açores, ni posar els peus damunt de cap taula. Ara han de pidolar ajuda per Europa.

-O sigui que si vostè fos el rei del Marroc aprofitaria per envair Perejil...

-Ha, ha, ha... Doneu-li la idea a veure si se'n surt... Però no cal anar al Marroc, jo li donaria idees al president de Catalunya.

-Vostè que és historiador, estem en un moment de cruïlla històrica?

-És una crisi sistèmica com la dels Segadors, Successió, el desastre de Cuba i Filipines i fins i tot la Guerra Civil. Però ara no és una crisi militar, sinó econòmica. Les batalles es lliuren amb fallides bancàries i primes de risc. Queden descartats els fets d'armes i això dibuixa un escenari inèdit. Primera, perquè no ens hi deixarem la pell i segona perquè hem de lluitar en un terreny que no ens és desconegut, que és la gestió econòmica, les peles. Si no ho fem ara els nostres fills no ens ho perdonaran.

-O sigui que Artur Mas serà valent o serà traïdor?

-Serà valent o no serà. Perquè si no ho és el pròxim president de la Generalitat serà Cristóbal Montoro, amb el seu somriure de Gioconda.