La crisi política a Veneçuela ha baixat alguns graus les darreres hores després que els representants del president Nicolás Maduro i de la majoria parlamentària antichavista s'hagin assegut a negociar després d'alguns gestos i de la mediació del Vaticà. Malgrat tot, la pugna per liderar l'oposició al govern llatinoamericà es manté dura a les Corts Generals i, si cal mesurar la intensitat dels embats amb les iniciatives presentades, C's se situaria en un tímid lideratge per davant d'un PP que últimament apreta cada cop més. Sigui com sigui, els partits de dretes tenen ganes que la qüestió veneçolana tingui presència en el debat parlamentari -per convició i per tensar forces com Units Podem, a qui aquesta qüestió incomoda- i, per això, en tan sols una setmana -entre el 14 i el 21 d'octubre- van registrar fins a set textos sobre el conflicte a aquest país per ser votats majoritàriament al Congrés, però també al Senat.

En aquest rànquing de preocupació per la situació a Veneçuela se situa C's, el líder del qual, Albert Rivera, ja va fer un tour per aquest país abans dels últims comicis per reforçar el seu perfil internacional, si bé és cert que tres de les quatre iniciatives que ha registrat són quasi idèntiques. En els tres casos, el partit liberal fa referència a l'incompliment per part del govern de Maduro del pagament de les pensions als treballadors espanyols que van cotitzar a Veneçuela i han tornat a l'Estat o dels veneçolans jubilats que hi han anat per retirar-s'hi. Uns abonaments garantits per un acord entre els dos estats vigent des del 1990 i que no seria efectiu des del desembre passat.

En aquest sentit, C's reclama al govern espanyol que demani explicacions a Maduro, que exigeixi el pagament de les prestacions amb caràcter reotractiu i que, en cas de no aconseguir-ho, habiliti "un altre tipus d'alternativa política" per garantir que els pensionistes cobrin. Han registrat una proposició no de llei perquè sigui debatuda i votada al ple del Congrés, una altra proposició no de llei per a la comissió d'Assumptes Exteriors de la cambra baixa i una moció quasi idèntica per a la mateixa comissió del Senat. Tot i això, els textos presenten una diferència notable: els dos del Congrés xifren en unes 3.800 les persones afectades, mentre que el de la cambra alta eleva la quantitat fins a "més de 7.000", quasi el doble. La diferència de magnituds no es justifica per enlloc, si bé s'admet que es tracta de dades aproximades.

Preocupació pels residents a Veneçuela... i per les empreses espanyoles

Finalment, la quarta iniciativa de C's és una proposició no de llei a debatre a la comissió d'Assumptes Exteriors que denuncia que "la greu crisi que atrevessa Veneçuela tant en allò polític, com en allò social i en allò econòmic, continua agreujant-se enmig d'un perillós enfrontament entre els poders de l'estat, la destrucció de l'aparell productiu i la crisi humanitària", mentre Maduro duu a terme "accions que careixen de tota legitimitat" i produeixen "gran incertesa no només per als veneçolans, sinó per a tots els espanyols residents en el país [...], així com per al gran nombre d'empreses espanyoles establertes a Veneçuela". Per aquest motiu, el text insta a demanar al govern d'aquell país que compleixi les normes que dicta la seva Constitució i que no obstaculitzi "la celebració d'un referèndum revocatori presidencial si els convocants aconsegueixen recollir les firmes necessàries" i que l'executiu espanyol prengui "les mesures necessàries per protegir la vida i propietats dels nacionals espanyols residents a Veneçuela".

Al seu torn, el PP diversifica més la temàtica de les seves iniciatives. Així, en una proposició no de llei per debatre al ple del Congrés, els populars afirmen que els governs d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro han detingut 3.200 persones per motius polítics, de les quals 100 segueixen a presó, i entre elles el líder opositor Leopoldo López, i per això volen que el Congrés mostri "la solidaritat amb els ciutadans de Veneçuela i la seva preocupació per la situació econòmica, social i política" del país i la declaració d'inconstitucionalitat de la llei d'amnistia aprovada per l'oposició antichavista, que reafirmi la "convicció que l'actual existència de presos polítics" és "incompatible amb l'existència d'un règim democràtic", que reclami "seguir prenent totes les mesures pertinents" des de totes les institucions per alliberar Leopoldo López i els altres empresonats "per causes polítiques", i que reclami diàleg per "aconseguir la pau social i l'estabilitat política i institucional que es requereix amb urgència per resoldre la greu crisi que atravessa Veneçuela".

A banda, el PP ha presentat dues proposicions no de llei més per votar en la comissió d'Assumptes Exteriors del Congrés. La primera, en una línia similar, afirma que "la dimensió de la crisi [a Veneçuela] afecta unes institucions democràtiques que estan deteriorades, no es respecta l'estat de dret i el principi de separació de poders essencials en tot estat democràtic" i, per tant, reitera de nou la solidaritat amb els veneçolans, emplaça de nou el govern del país a garantir la llibertat dels presos i, com a novetat i en sintonia amb un text de C's, també demana que Maduro no posi impediments per a la celebració d'un referèndum revocatori aquest mateix 2016. Finalment, la segona proposició torna a demanar que es validi la llei d'amnistia per alliberar els "presos polítics", que el govern veneçolà accepti les ajudes internacionals i que es faciliti una visita de diputats del Congrés al parlament veneçolà per donar suport a la llei d'amnistia, així com manifesta el reconeixement a la feina feta per l'oposició antichavista "en la seva lluita per la llibertat, els drets i llibertats de Veneçuela, de forma pacífica i sempre per les vies democràtiques, que han fet possible l'aprovació" d'aquesta norma.

Preguntes parlamentàries del PDECat, CC i PSOE

Tanmateix, aquestes no són les úniques iniciatives preses aquesta legislatura en relació a Veneçuela, tot i que les altres es limiten a preguntes al govern espanyol i no en proposicions que derivin en votacions. Així, Carles Campuzano (PDECat) demana una valoració de l'increment del nombre de residents a l'Estat de persones provinents de Veneçuela, el senador de Coalició Canària Pablo Rodríguez vol saber si l'executiu central prendrà mesures perquè el govern veneçolà pagui les prestacions que li pertoca als residents a l'Estat, i la senadora socialista María Delgado sol·licita un "informe sobre els programes finançats dirigits als espanyols i espanyoles residents a Veneçuela". En cap moment altres grups pretenen incomodar PP i C's en la seva pugna per liderar l'antichavisme a l'Estat.