Entre 6.000 i 100.000 persones -hi ha xifres per a tots els gustos i sensibilitats- van participar divendres en la concentració convocada per la plataforma D'Espanya i catalans, amb la voluntat de posar al carrer tots aquells catalans que volen que Catalunya continuï formant part d'Espanya.

Més enllà de la xifra real d'assistents -que creiem més propera als 6.000 que als 100.000-, l'important de la celebració és que, finalment, els unionistes s'han avingut a entrar al debat sobiranista que des de fa mesos ha esdevingut el debat central tant a Catalunya com a Espanya.

Per això cal donar-los la benvinguda i celebrar que s'hagin mobilitzat. Des de fa tres anys que els hem demanat que donessin senyals de vida, des que una seixantena d'ells van tenir la valentia democràtica de participar a la consulta sobiranista d'Arenys de Munt votant 'no'. Els ha costat, arriben amb retard, però finalment han vingut.

Amb ells ja hi som tots, els catalans que no volem ser espanyols i els catalans que sí que ho volen. És legítim que uns i altres ens manifestem al carrer defensant els nostres interessos. Ara als defensors de la unitat només els queda fer un pas, però estic convençut que el faran a curt termini.

Si tots som tan demòcrates i tots tenim clar que és un dret inalienable defensar el que creiem millor per a tots els catalans, i si tots tenim prou seny per respectar-nos els uns als altres i d'admetre el dret a l'altre a pensar diferent, ¿que els impedeix reconèixer que la millor manera d'esbrinar si són ells o nosaltres els que representem la majoria d'aquest país és preguntar-ho a la ciutadania? Auguro que els demòcrates que divendres es van manifestar a la plaça de Catalunya acceptaran ben aviat que l'única manera de treure l'entrellat de tot plegat és celebrant un referèndum d'autodeterminació. Gràcies per venir.