Joan Puigcercós, en un moment de l'entrevista. Foto: Jordi Borràs/NDJoan Puigcercós i Boixassa, (Ripoll,1966). És expresident d'ERC, però president del grup parlamentari dels republicans. Se li ha de reconèixer una transició sense estridències. Meritòria en els independentistes. Assegura tenir bon feeling amb Oriol Junqueras. No acaba de refiar-se del gir sobiranista de CDC i repassa en aquesta entrevista l'actualitat política més immediata, des de l'Assemblea Nacional Catalana al PSC. La teoria del veterà dirigent és clara:”El nacionalisme espanyol és l'excusa perquè una superestructura visqui bé”
-Com està?
- Molt bé. Satisfet, ERC va patir un moment molt difícil i estic content perquè la nova direcció no ha fet un lifting: ha fet un canvi. Jo vaig assumir que el que havia fet no era bo i la nova direcció té aires nous, genera confiança i discurs. ERC ha generat un match-ball.
- Un match-ball en el que vostè haurà col·laborat, perquè vostè és el primer president d'ERC en 80 anys que haurà fet una transició tranquil·la...
- Sí, és veritat, però és perquè n'hem après. Jo tenia clar que el que no havia de fer l'antiga direcció era entorpir un procés necessari. No és mèrit, és entendre la situació i deixar la part personal a banda.
- Deixant de banda la part personal d'acord, però vostè ostenta ara com ara la màxima representació institucional d'ERC com a president del seu grup parlamentari,. Quin és el mecanisme de funcionament amb la direcció?
- Dos nivells: un d'orgànic, a través de l'executiva del partit, com quan estàvem al Govern -el partit necessitava d'una corretja de transmissió amb el Parlament i l'executiu-. I en segon terme, a nivell personal, i és que el feeling entre Oriol Junqueras i jo és molt bo, i això, ajuda.
- Encara és a la direcció del partit. Serà per molts anys?
- No, ja vaig dir que aquesta seria la meva última legislatura. No vull repetir. Estic agraït a ERC i ningú no em deu res; jo bolco la meva experiència igual que fan Josep Huguet o Joan Manuel Tresserras en allò que em necessitin, tant el partit com el país. El president Junqueras em truca i em demana la meva opinió, jo sempre hi estic disposat. Hem après com a mínim el que no s'havia de fer.
- Són sovint aquestes trucades?
- Sí, parlem força.
- Com a protagonista d'un cicle polític llarg, es creu aquest gir sobiranista de CDC?
- Si CDC hagués pogut, no hagués fet aquest gir; si se l'haguessin pogut estalviar ho haguessin fet. Però hi ha unes circumstàncies que els empenyen. L'estratègia que tenia CiU era assetjar el tripartit i quan van assolir el poder la seva estratègia ja no era tan clara. Si haguessin tingut un PP sense majoria absoluta amb un Duran necessari a Madrid, segurament no seríem on som. La majoria absoluta del PP i l'agressivitat dels populars obliguen, fins i tot, Sánchez Camacho a fer equilibris, i CiU, a ser sobiranista. CiU i Duran a Madrid són irrellevants, han perdut la força al sector negocis i, de retruc, ha tornat la política a CiU, és a dir, als sobiranistes.
- I en una situació difícil...
- En un partit nacionalista o xovinista com el PP, quan Europa i els mercats els diuen el que han de fer, només els queda el nacionalisme identitari espanyol, que vol dir anar contra Catalunya. Un conflicte de gran magnitud. En aquest escenari CiU es veu abocada a tenir una sortida encara que sigui una que no desitgen: un pas cap el sobiranisme. Però és l'única que hi ha, és l'única que tenen.
- ERC farà aquesta darrera empenta a CiU. Tornarà a fer de camàlic?
- Empènyer CiU no és la nostra feina, ho vam fer amb les esquerres, però ara no ens podem entretenir. No podem caure en la temptació de fer una mena de front patriòtic sense objectius. Seria un error. Qualsevol acord amb CiU necessita d'objectius a curt, mig i llarg termini; això vol dir l'objectiu de tenir mecanismes per ser independents.
-L'ambivalència de CiU és un impediment?
-L'ambigüitat de CiU és l'ambigüitat del país. Tenim independentistes, nacionalistes que tenen por. De fet, cada pas endavant de CiU implica deixar oberta la possibilitat a fer un pas enrere. CiU sempre deixa un marge per fer una retirada. Un exemple: quan no és concert, és pacte fiscal i quan no hisenda pròpia. Si la nostra feina és transvasar aquells que tenen por cap l'independentisme i això ens obliga a fer parada i fonda al camí i substituir al PP...no diem que no, però sí que volem objectius. Aguantar per aguantar no té cap sentit.
- El veig molt escèptic amb el gir sobiranista de CDC?
- Ho sóc. Ja veurem què passa en el ple que hem de celebrar abans de l'estiu sobre el pacte fiscal. No cal complicar-se la vida, per a ERC aquest ple es mata amb una frase:"El govern de Catalunya recaptarà tots els impostos i negociarà amb el govern de l'estat la part que li toca". És el primer pas de la independència. I si això no hi és... no hi ha més alternativa que el referèndum d'independència. De fet, ells no són capaços de donar una alternativa.
- Topem amb la paret.
- Sí. El PSC va presentar un pacte fiscal que només era un exercici intel·lectual lloable però...ridícul. No cal perdre més el temps. Pactem uns objectius.
- Quin és l'objectiu d'ERC?
- L'objectiu d'ERC és la independència. Nosaltres estem disposats al pacte nacional però amb objectius, no es pot entendre un pacte nacional amb com està portant el govern de CiU els canvis a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o fent fora una directora que ha fet TV3 líder.
- Però alguna alternativa hauran de tenir perquè CiU insisteix en el pacte fiscal malgrat la majoria absolutíssima del PP a totes les instàncies
- És la carta que juga el partit majoritari. Nosaltres no hem guanyat les eleccions.
- Però vostè va ser el primer en proposar una consulta.
- Serà més intel·ligent i més pràctic preguntar sobre la independència que no pas sobre el concert. Si el PP diu que no al pacte fiscal és absurd fer una consulta, la consulta ha de ser per marxar.
- Vostè li va proposar en campanya...
- I al debat a TV3, si el pacte fiscal falla, referèndum d'independència.
- No val la pena una consulta després de negociar el pacte fiscal?
- És una idea que ha insinuat CiU... Així només té sentit preguntar sobre la independència. Jo, si fos el sr. Rajoy...
- Què faria?
- Oferiria un acord que recaptessin tots els impostos, que paguessin a l'Estat de manera esgraonada; no molestaria en qüestions de llengua i cultura catalana i donaria marge en les qüestions simbòliques. Amb això desactivarien part del catalanisme, o l'independentisme estratègic. Però això no ha farà malgrat que hi hagi gent de CiU que creia que ho faria.
- Home, miri, si alguna cosa crec que farien els espanyols seria arreglar el problema català amb calés, però saben que és un problema identitari, no econòmic
- No. Espanya és molt difícil que sigui viable sense Catalunya. El nacionalisme espanyol és l'excusa. Miri, el gran nivell de vida que tenen 500.000 madrilenys, que viuen del centralisme: alts funcionaris, consultores, grans empreses privades o grans oficines... Si parles d'un estat descentralitzat, de federalisme o de la independència de Catalunya, mig negoci se'n va en norris. Miri Aena: els que hi treballen saben que si l'aeroport de Barcelona fos un hub, privat o de la Generalitat, hi hauria una sèrie de gent que perd calés a Madrid i s'ha acabat el xalet a la Sierra, s'ha acabat anar de vacances a Oropesa, Santillana del Mar, a Mallorca o a l'apartament a la Manga del Mar Menor, això s'ha acabat perquè viuen bàsicament del centralisme, de la superestructura com la unitat de mercat. Tot això no amaga només l'imperalisme espanyol, sinó el privilegi de 500.000 persones a la capital de l'Estat que obliga molta gent de Catalunya agafar el pont aeri o l'AVE a negociar a Madrid. Si ens separem, a molta gent se li acaba el xollo. Això és una pressió tan bèstia que no els permet cedir recursos. Els 500.000 s'estan blindant. Amb una Catalunya independent se'ls hi acaba el xollo.
-Abans deixava entreveure un cert regust a fracàs per l'intent d'ERC d'intentar arrossegar les esquerres cap a l'independentisme. Però ICV diu que veu una estelada verda.
- La inversió d'ERC ha tingut, té i tindrà conseqüències. Crec que una part de l'electorat del PSC veu que no hi ha alternativa.
-Veu un PSC sense agenda nacional?
- No, el PSC en aquests moments és en un procés d'involució. El PSC està en mans del PSOE, i sense capacitat de governar durant molts anys per no dir mai.
- Com veu l'independentisme avui dia?
- Miri, l'Assemblea Nacional Catalana és la millor notícia que hem tingut en el món independentista: posen un calendari a la consulta per la independència.
- I ERC tornarà a galvanitzar l'independentisme, com a mostra els acords amb Reagrupament
- Miri, ERC serà important però hem de ser humils. Cada cop l'independentisme és més transversal. Fins i tot Unió té un líder independentista, en Josep Maria Vila d'Abadal. No hi haurà un partit, però sí una manera en comú de treballar, i crec que l'Assemblea Nacional Catalana és un bon instrument.
- Però una cosa és el moviment civil i l'altre el polític...
- Efectivament. El cop de gràcia el farà el Parlament, però necessitem que algú ens marqui. Hem avançat. L'independentisme ha canviat fa anys, l'independentisme cabia en un autocar.
-Vostè es troba còmode amb el discurs social-liberal de la nova ERC, oi? Ho dic perquè en el seu discurs quan va ser nomenat candidat al santuari de Núria va presentar postulats d'economia liberal.. .
- La veritat és que sí que m'hi trobo còmode. ERC, i això no es cansa de dir-ho Junqueras, és l'únic partit d'esquerres d'Europa occidental que ha governat que no és marxista. ERC, el 1931 era d'esquerres i defensava el sufragi universal, no la dictadura del proletariat. Nosaltres defensàvem el pluralisme de l'esquerra i la meritocràcia. Penseu que el PP mai no ha estat liberal, és dreta falangista.
- En el seu moment va reconèixer haver tingut prou marge. Es veu de futur conseller?
- (Riu). Ja ho he estat. No es pot dir mai, però... no m'hi veig... l'objectiu és un altre. Ara bé, ERC s'ho ha de pensar molt, molt i molt per tornar a formar part d'un govern. Ara no ho entendria ningú, no hem de governar perquè sí.
- Per acabar, la seva experiència política què li diu que és més important? Saber qui és qui o qui està amb qui?
- Tot plegat. He après que en política cal tenir objectius, cap on volem anar, i que el dia a dia no ens faci perdre la referència, el nord.
