Oriol Amorós, en un moment de l'entrevista a la redacció de Nació Digital. Foto: Adrià Costa

S'explica, més que parla. Oriol Amorós (Barcelona, 1970) està basant el seu projecte polític en la pedagogia de ciutat, de cara a una Barcelona que haurà d'encarar -si la història ho permet- l'ascens a capital d'una república creada des de baix. Competeix a les primàries per ser el candidat a l'alcaldia d'ERC i enfront hi té Alfred Bosch, el català més brillant de Madrid. I Amorós utilitza aquest argument per demanar-li, justament, que s'hi quedi.

- Per què l'han de votar a vostè els militants i simpatitzants d'ERC si es pot entendre que són les persones que, precisament, deuen valorar més la feina d'Alfred Bosch a Madrid?

- Doncs precisament per això. Perquè en un moment en el qual som a prop de la independència, però encara hi hem d'arribar, no podem afluixar enlloc. És millor que en quatre fronts electorals hi tinguem quatre candidats, que no pas que un sol candidat assumeixi dos fronts electorals.

- Però la diferència entre vostès no pot ser únicament el temps disponible de cadascun, no?

- No. Crec que la meva experiència m'avala i estic segur que la política que volem fer s'ha de fer des de la proximitat, trepitjant els 73 barris de la ciutat. Per tant, el meu projecte és agrupar una majoria que ja hi ha entre l'esquerra pel dret a decidir, i fer-ho barri per barri. Per això cal ser-hi, cal conèixer la gent i cal tenir credibilitat quan dius que estàs per fer política a prop de les persones.


- Jo en l'esquerra que crec és una esquerra que compta amb la ciutadania. És una esquerra molt republicana, que no pensa que tot ho ha de fer l'estat ni l'ajuntament, que creu que el bé comú es construeix col·lectivament, que posa al centre de tot la llibertat. El meu objectiu és una Barcelona que decideix, lliurement, ser la capital d'una república que garanteix la llibertat d'oportunitats. Una persona aturada no és lliure fins que no troba feina i una persona gran que viu sola en un quart pis sense ascensor també té la llibertat limitada. La llibertat és la meva forma d'entendre les esquerres.

- La seva candidatura marca una frontera clara entre el moviment que lidera Ada Colau i, en canvi, Alfred Bosch sembla que hi detecta un espai més o menys ampli d'intersecció.

- A mi em sembla que a un any de les eleccions el que s'ha de defensar és la centralitat de la nostra proposta, no posar-la en relació a d'altres opcions. Nosaltres pensem que hi ha un espai majoritari a Barcelona i el volem construir, i això no exclou que tinguem interès en col·laborar amb altres propostes, amb les quals segur que tindrem un gran marge d'entesa.

- Vostè és diputat d'una majoria parlamentària ERC-CiU. En cas de sortir elegit, això tindrà algun efecte de cara a la futura governació de l'Ajuntament de Barcelona?

- Són dos àmbits diferents. Jo vull que a Barcelona hi hagi un govern d'esquerres amb voluntat de transformació social. Però en aquest moment històric, per fer-ho possible és necessari tirar endavant el procés. En qualsevol govern que participem serà un govern que treballarà activament per la independència.

- Però l'altre gran partit d'esquerres, el PSC, hi està en contra, d'aquest procés.

- Per això és impossible un acord de govern municipal amb el PSC.

- Tant vostè com Bosch reivindiquen el maragallisme. Però aquella Barcelona del 92, nacionalment...

- ... era un desastre.

- Però es reivindicava d'esquerres.

- La Barcelona olímpica ens va donar infraestructures imprescindibles i l'obertura al mar, però això es va pagar amb una Vila Olímpica que, urbanísticament, és molt bonica però que té dos elements que no són gaire d'esquerres: No hi ha habitatge social i s'opta per un barri residencial amb el comerç concentrat en un centre comercial. Però és cert que Maragall agrupava una majoria d'esquerres que, des del punt de vista nacional, apostava per una transformació d'Espanya que s'ha vist que era inviable. Ara, la majoria d'esquerres ha de ser favorable al procés i a votar sí-sí a la consulta.

- Cap a on s'ha d'orientar la Barcelona del 2015?

- Volem obrir la ciutat al mar i a Collserola, amb passadissos verds que la travessin. Volem una Barcelona sense fronteres, amb el Besòs com a punt de trobada i trencant les barreres amb l'Hospitalet.

- Li sembla que els votants de les primàries hauran de triar entre un candidat que té més al cap la ciutat i un altre que és més conegut per la ciutadania?

- Es trobaran dos candidats que tenen moltes coses en comú, que poden treballar junts. I hauran d'escollir quina és la fórmula guanyadora, que jo crec que és continuar treballant a fons a Madrid, sense cansar-se, i a Barcelona estar amb la gent, barri a barri i amb les cinc mil entitats. A cada lloc hem de tenir-hi un cap de llista que s'hi dediqui al cent per cent.


- Jo sóc vicesecretari general d'ERC i he participat de la renovació del partit. I una característica d'aquesta renovació és que l'han encapçalat candidats que, d'entrada, tenien un baix nivell de coneixement. Ha estat el cas de Junqueras, de Bosch i de Terricabras.

- Hi haurà pacte abans de les eleccions? Tots dos li ofereixen el número dos a l'altre.

- Tenim ganes de treballar junts, per tant crec que hauríem d'arribar a un acord amb un repartiment just del treball.

- Veig que tenen idees diferents sobre quina és la justícia a l'hora de confeccionar llistes.

- En un país que té aquest nivell d'atur s'entén perfectament que el treball s'ha de repartir.

- M'assegura que abans de les primàries vostè no acceptarà el número dos?

- Defensaré fins el final la fórmula que em sembla guanyadora. I em sembla que la veu del procés a Madrid ha de ser l'Alfred Bosch.

- Quin paper li reserva vostè al Jordi Portabella?

- És un actiu polític molt important. Hem de comptar amb ell.

- Hi haurà un procés d'integració un cop passades les primàries?

- Això és segur. ERC ha de sumar i hi ha gent a l'entorn de l'Alfred Bosch que jo valoro moltíssim. El primer que faré en guanyar les primàries és estendre la mà a la candidatura de l'Alfred Bosch.

- Ni Alfred Bosch, ni Josep Maria Terricabras ni Ernest Maragall no tenen carnet d'ERC. És un inconvenient tenir-ne?

- Jo tinc carnet d'ERC, no me n'he amagat mai i me'n sento molt orgullós.

Oriol Amorós. Foto: Adrià Costa