Anasagasti assegura que el PNB temia una reacció de sectors radicals a les provocacions de Madrid.La decisió del PNB de sumar-se a la manifestació pels drets humans dels presos bascos i la pau a Euskadi ha agafat Madrid amb el peu canviat. El govern espanyol i la brunete mediàtica han passat d'aplaudir la moderació d'Iñigo Urkullu a acusar el PNB d'estar més a prop d'ETA que de les víctimes. Iñaki Anasagasti (Cumaná, Veneçuela, 1947) és senador per Biscaia del PNB i una de les veus més autoritzades del nacionalisme basc.
Senyor Iñaki Anasagasti, el pas que ha fet el PNB és tan transcendent com sembla?
Fins fa pocs mesos, Euskadi ja no era una preocupació per a Madrid. ETA sense matar i el front obert a Catalunya... Però l’anul·lació de la doctrina Parot ha fet embogir el ministeri de l’Interior fins al punt que sembla disposat a rebentar el procés de pau i buscar la confrontació a la societat basca. Els presos d’ETA han complert les seves penes, a diferència de la gent del GAL, Tejero, Barrionuevo i companyia, per cert. Davant d’aquesta estratègia tan burda i miserable de l’Estat, al PNB tenim por que determinats grups de l’esquerra abertzale trenquin amb la moderació adoptada amb el cessament de la violència. Ha desaparegut la ‘kale borroka’ i els assassinats, però aquesta força està latent i s’ha de tractar amb cura, no amb assetjament permanent.
El PNB s’ha posat al costat de l’esquerra aberzale per por que cedeixi a les provocacions del PP espanyol?
En part, sí. Després de la manifestació a favor dels drets humans dels presos bascos i de la pau a Euskadi s’obre un nou escenari amb dos fronts. Un Madrid que si segueix com fins ara, indubtablement serà el millor propagandista d’una unió sòlida entre l’esquerra abertzale i el PNB, i d’altra banda, la pròpia esquerra abertzale, que actuï amb intel·ligència i li demani a ETA que desaparegui definitivament.
La clau és que ETA desaparegui, perquè ara és la gran excusa perquè Madrid no acosti presos ni mogui cap fitxa en favor de la pau, tot i que la Constitució diu que la presó és un centre de reeducació i no pas un centre de venjances polítiques. Nosaltres ja hem fet el pas.
“Fer el pas” vol dir posar-se al costat de l’esquerra abertzale i construir un front basc?
Vol dir exactament això. L’assetjament brutal de Madrid ens ha empès al front basc, sense aquest front no ens en sortim com a país. La manifestació de dissabte és la prova que la societat basca també està per aquest front democràtic i per la pau i en contra de la violència d’Estat. I mentrestant, Rajoy és als Estats Units per fer-se una foto amb Obama.
ETA ha fet passos per la pau, al vostre entendre?
S’han fet passos molt importants, presos d’ETA estan començant a reconèixer el mal que ha fet. És molt més del que ha fet el franquisme, al qual ni tan sols se li va demanar. Ara bé, mentre hi hagi presos d’ETA i aquests estiguin dispersos, la desaparició total del grup armat serà molt difícil, per això des del PNB també pressionem perquè es produeixi l’acostament dels presos.
El PNB espera que Madrid faci un pas en aquest sentit, després d’aquesta primera protesta unitària del nacionalisme basc en dècades?
No n’espero res, de Madrid, menys encara tenint a tocar les eleccions europees.
I després de les eleccions, veu més factible un canvi en la política del govern espanyol en el conflicte basc?
Si pateixen una davallada important, hauran de fer alguna cosa, perquè fins ara el seu discurs es basa a assegurar que mantenen a ratlla els nacionalistes i que l’economia millora amb el PP manant. Dues premisses totalment falses, com es pot comprovar...
Després d’haver fet el pas de sumar-se al front basc, el PNB ja no pot fer marxa enrere, tot i que probablement aquesta no és la posició que hauria volgut tenir el partit.
De fet, Urkullu ha triat pactar pressupostos amb els socialistes bascos i no pas amb Bildu.
De fet, Urkullu ha triat pactar pressupostos amb els socialistes bascos i no pas amb Bildu.
És veritat que teníem la possibilitat de pactar amb l’esquerra abertzale i vam triar el PSE. Però és que Bildu encara està molt assilvestrat, no sap què és una institució i com funciona. Estan poc madurs per a gestionar, i no teníem més remei que pactar amb els socialistes. I això ens ha condicionat.
El pacte d’estabilitat amb el PSE perilla, després del suport del PNB a la manifestació? El PSE ha carregat contra vostès amb una duresa similar a la del PP.
A hores d’ara el PSE només treballa en clau de Rubalcaba, i com que a Rubalcaba el pot perjudicar deixar un front obert amb el PP per la qüestió basca, el socialisme basc, que és molt espanyol, ha sortit en tromba a denunciar que el PNB ha donat aire a ETA. Però si ETA no existeix, què collons diuen? I en segon lloc, aquí estan en una situació com la del PSC, que no saben de quin pal penjar-se. Dels socialistes no se’n pot esperar gran cosa, i no protestaran pas, perquè fonamentalment el que volen és tocar poder. Amb un pacte de pressupostos amb el PNB poden vendre que contribueixen a l’estabilitat, i de cara a unes eleccions municipals i forals, creuen que consolidaran alcaldies si pacten amb el PNB.
El PNB està més compromès avui que abans d’anar a la manifestació amb un futur procés d’independència?
Evidentment, és un altre pas en aquest sentit. Hem creat una ponència al Parlament basc, i el més important és precisament que la volem debatre al Parlament basc i no es farà com va fer Ibarretxe, que la va dur a Madrid i van escopir la proposta de reforma estatutària.
A Euskadi, el propi PNB va destruir Ibarretxe.
Sí, li van donar una bona coça, alguns dels seus.
El 2014 hi haurà novetats en aquest sentit, a Euskadi?
Serà un any de guerra d’ombres. Tindrem les eleccions europees, el referèndum d’Escòcia i la qüestió catalana, que no sabem com acabarà. Però aquests tres factors condicionaran molt el mapa polític basc.
Hi ha hagut divisió al PNB, per la decisió de sumar-se a la manifestació?
En absolut, perquè l’assetjament per part del PP ha estat tan brutal que no es podia resistir més. No només per manifestació, també per les detencions als advocats i els intents d’estigmatitzar els expresos d’ETA que es van voler reunir. Han estigmatitzat una manifestació en defensa dels presos bascos que l’esquerra abertzale l’ha fet sempre a principis de gener, i en temps en què ETA matava no es prohibia! Madrid ha orquestrat una gran provocació, i s’ha trobat amb un front basc que difícilment podrà desfer. I si em permeteu, hi ha una cosa que m’inquieta encara més, el protagonisme que li han donat a l’Associació de Víctimes del Terrorisme, que s’han convertit en un agent terrible en la destrucció del procés de pau. Però és que la seva portaveu ni tan sols és víctima d’ETA, sinó dels atemptats de l’11-M!
La societat basca també s’està sobiranitzant?
Està passant ja fa temps, de fet, el mateix Urkullu, prou moderat, ha dit que n’estava tip, de demanar-li a Rajoy per parlar sobre els presos bascos, i ni contesta. És un menyspreu inadmissible. Realment, aquests de Madrid és impossible que siguin més rucs, creen un incendi a Catalunya i ara a Euskadi. L’efecte sobiranitzant en la societat basca s’accelera.
Senyor Anasagasti, una pregunta per acabar. Segur que seguiu de ben a prop la imputació de la Infanta Cristina i seva defensa per part d’una persona que coneix molt bé, Miquel Roca. Què en penseu, de tot plegat?
Em repugna que Miquel Roca estigui en la defensa. Mai no entendria que una persona que ha representat el PNB estigués ara defensant la Infanta, i de retruc a tota una família de lladres. No sé què fot defensant-la aquest senyor, i encara més quan intentarà aplicar la doctrina Botin i buscar subterfugis jurídics perquè aquesta senyora, si compareix, se’n surti sense prendre mal. Només puc sentir repugnància per tot aquest procés i els seus protagonistes. I una altra pregunta: què hi fa aquesta senyora, a La Caixa? Hi ha un codi deontològic a l’entitat que diu que qualsevol persona imputada ha de ser cessada.
