Hi ha malestar en el grup del Partit Popular al Parlament amb Andrea Levy. La diputada ha protagonitzat diversos incidents des de l’inici de la legislatura. El primer va ser quan va mastegar xiclet de forma ostensible mentre gesticulava des de l’escó en el debat d'investidura d'Artur Mas. Però situacions de conflicte s’han repetit. “No acaba de trobar el seu lloc”, asseguren fonts del partit a NacióDigital.  

Un dels primers enfrontaments que va mantenir amb la direcció del grup es va produir en el moment d’assignar els seients dels diputats a l’hemicicle. Xavier García Albiol presideix el grup i el portaveu, Enric Millo, seu al costat. Darrera de Garcia Albiol s'hi havia de situar Esperança Garcia, com a portaveu adjunta. Però Levy es va entossudir a ser ella. El seu rang de vicesecretària general del PP li dóna poder intern, però dins del grup parlamentari Levy està per sota de Garcia. Malgrat això, al final va aconseguir el seu propòsit.  

Les absències incomoden el grup parlamentari

Algunes absències que ha protagonitzat també han incomodat el seu grup. Levy va exigir ser la portaveu del PP a la comissió d’estudi del Procés Constituent, però no va assistir a la primera sessió. La setmana passada, va faltar a un ple del Parlament perquè es trobava a la tribuna de convidats del Congrés, que celebrava el debat d’investidura. Una absència que va sobtar també, tant com el comentari de la jove diputada sobre un diputat de Podem, Miguel Vila.

La intervenció que va fer Levy al ple del 17 de febrer passat, en què va tenir una enganxada dialèctica amb Joan Coscubiela sobre la memòria del franquisme, també va molestar a la cúpula del PP, que va considerar que el to de Levy havia estat inadequat. Algun membre del grup parlamentari es va mostrar “estupefacte” per l’estil agressiu de la diputada.

Davant de tant foc amic, la jove promesa del PP potser recordarà l’anècdota del jove diputat conservador assegut al costat de Winston Churchill que un dia es va referir als diputats que tenien davant com “els nostres enemics”. Churchill li va respondre que “no, els laboristes són els nostres adversaris, els enemics els tenim darrera nostre”.