El govern espanyol no menciona l'ordinalitat en els fonaments del finançament català

L'executiu assegura que no hi haurà "privilegis" de cap territori sobre els altres i recorda que el nou model és "extrapolable" a les altres comunitats

  • Els ministres Bustinduy, Alegría, Díaz i López, aquest dimarts. -
Publicat el 15 de juliol de 2025 a les 14:17
Actualitzat el 15 de juliol de 2025 a les 14:59

La Moncloa ha mostrat perfil baix l'endemà de l'acord amb el Govern per fixar les bases del nou sistema de finançament. La ministra d'educació i portaveu, Pilar Alegría, ha afirmat aquest dimarts que “mentre hi hagi un govern progressista, no hi haurà cap privilegi de cap territori sobre un altre”. L’acord amb el Govern, ha assenyalat, és “extrapolable” a qualsevol altra comunitat autònoma. La portaveu ha refermat que l'acord recull els principis de "suficiència financera -que totes les comunitats rebin més recursos-, solidaritat i corresponsabilitat fiscal". El més significatiu del que ha dit és el que no ha dit: no ha esmentat explícitament l'ordinalitat.

La ministra ha recordat que el model és aplicable a totes les comunitats que s'hi vulguin afegir. ha recorregut a les dades per explicar que amb aquest govern de coalició, totes les comunitats autònomes han rebut els darrers anys "300.000 milions més que en els anys de l’anterior govern del PP, exactament un 47% més". Alegría ha preguntat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que expliqui quin realment és el seu model davant el fet de les diferències entre les comunitats governades pels conservadors. 

Alegría ha recordat que l’actual model de finançament està caducat des de fa onze anys i que el govern del PP no va voler plantejar la seva reforma: “Ni tan sols amb majoria absoluta el PP es va atrevir a obrir aquest debat”. Sobre si no tem les contradiccions entre els diversos territoris, la ministra portaveu ha manifestat que el compromís de l’executiu és “amb els serveis públics, sigui al poble de la Zaida -d’on és la ministra Alegría-, Logronyo o Barcelona”.  

Óscar López ha al·ludit a Isabel Díaz Ayuso, que ha respost enfurismada a la reunió de la comissió bilateral de dilluns, que Ayuso s’ha beneficiat d’uns ingressos de l’Estat com mai havia rebut abans, fins a 30.000 milions d’euros, “que no han anat a millorar els serveis públics”. “Qui rebenta la convivència és la senyora Ayuso”, ha dit en al·lusió a unes declaracions de la presidenta madrilenya acusant Pedro Sánchez d’emprar la immigració per “rebentar Espanya”. Sobre els atacs del PP contra l’acord de finançament per suposadament “trencar Espanya”, Yolanda Díaz ha assenyalat que  “el que trenca Espanya són les amnisties fiscals als més rics, com fa el PP. Això sí que trenca Espanya”.  

Després que Brussel·les hagi expressat dubtes sobre “l’interès general” de la llei d’amnistia, la ministra portaveu ha intentat desviar la controvèrsia i ha explicat que el govern espanyol coincideix amb la Comissió Europea en aspectes importants, com que l’amnistia no afecta els interessos financers de la Unió Europea ni contravé la directiva contra el terrorisme.

"Accessibilitat universal" per als discapacitats

L’executiu ha aprovat aquest dimarts la reforma conjunta de les lleis de drets de les persones amb discapacitat i de la de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ho ha definit com “la reforma social de més profunditat de l’actual legislatura”. 

El ministre ha destacat l’accessibilitat universal, de manera que totes les persones puguin accedir a tots els espais públics. També s’estableix l’extensió de la teleatenció i de les prestacions a l’entorn del discapacitat. Es fixaran procediments d’urgència per eliminar tràmits burocràtics en casos d’especial gravetat, com en casos de demència. S’introduirà nova tecnologia per generar una millora de les prestacions.