Àngels Chacón: «Renunciar a la ideologia per ser independentista es pot aguantar un temps, però no tant»

Àngels Chacón (Igualada, 1968) s'ha embarcat en una gira de presentació al territori després de ser proclamada dilluns candidata del PDECat a les eleccions del 14-F. Atén NacióDigital des de la capital de l'Anoia.

Consellera d'Empresa fins que el president Quim Torra la va cessar, reivindica la independència però sense "empobrir el país" i aposta per ajudar el teixit productiu ara que la pandèmia ha colpejat tantes petites i mitjanes empreses. 

La cap de llista del PDECat als comicis al Parlament veu "molt difícil" una entesa d'última hora amb Junts perquè el partit de Carles Puigdemont demana "dissoldre" el PDECat; i es mostra distant amb Marta Pascal, de qui no entén que abandonés el partit per fundar el PNC. Chacón entoma la precampanya amb un discurs contrari a la unilateralitat que emfatitza la defensa d'un model de país proper al món empresarial davant un Junts que percep escorat cap a l'esquerra. 

- Fins ara cap enquesta publicada concedeix representació al PDECat al Parlament. Tenen algun indici demoscòpic que els faci ser optimistes?

- Quan es van fer les enquestes publicades fins ara no hi havia encara l'opció del PDECat, encara no havíem dit que aniríem sols . N'hi ha alguna que hem contrastat, no que hàgim fet nosaltres, i sí que ens dona representació. Hem d'esperar uns quinze dies per tenir enquestes fiables. Era dilluns que se'm proclamava candidata i feia una setmana que havíem dit que anàvem sols com a opció política. Hem mantingut un 77% dels associats, que volen continuar, però per saber com es traslladarà en l'àmbit social encara és massa aviat.

- Per tenir més opcions, Artur Mas hauria de tenir un paper protagonista a la campanya?

- Mas és un referent per a moltíssima gent, però ja ha identificat el suport que ens dona i tothom ja sap qui representem. Tindrà el paper que ell vulgui, però quan focalitzem les campanyes en referents... A l'espai que representem, d'una opció n'han acabat sortint tres, hi ha tanta transversalitat. L'1 d'octubre, hi érem tots; el 9 de novembre, hi érem tots; represaliats ho hem estat tots. Ja costa identificar qui i què, i haurem d'explicar projectes i solucions realistes. Benvingudes siguin les col·laboracions, però la ciutadania espera que governem i els aportem solucions.

"Mas és un referent per a moltíssima gent, però ja ha identificat el suport que ens dona i tothom ja sap qui representem"

- Hi ha alguna possibilitat d'acord d'última hora entre el PDECat i Junts per concórrer plegats a les eleccions?

- És molt i molt difícil, perquè la premissa per fer possible que hi hagués un acord era que nosaltres ens dissolguéssim com a partit, i no podem acceptar desaparèixer com a opció política. Hi havia diferents fórmules per a la unió. Fer propostes dins del partit, però es va optar per sortir-ne. Una fórmula era la coalició. Hauria estat la millor fórmula perquè cada matís que ens diferencia aporta el seu públic objectiu. Si el que s'ofereix és que anem uns quants a les llistes... Estem parlant de projectes. Si fem això no és per una frivolitat, és per fer una proposta.

- Els han volgut humiliar com a projecte polític?

- Més que humiliar, ens han volgut menystenir. Molta de la gent que està en altres projectes, sigui el PNC o Junts per Catalunya, han estat més de deu, vint o trenta anys en aquest partit. Per tant, si humilien el partit humilien el que han estat ells també.

"Més que humiliar, ens han volgut menystenir"

- Xavier Trias exerceix algun tipus de mediació per fer possible algun acord?

- Moltíssima gent ha intentat ajudar a arribar a l'acord, però el problema no és que fallin les persones. El president Puigdemont vadelega en Jordi Sànchez per fer les negociacions. Quan s'assigna aquest rol de negociació a uns interlocutors, la resta han de poder ajudar, però no podem deslegitimar les persones que negocien. A mi em representen el meu president i la direcció del partit. Si tots comencem a voler opinar i ajudar, potser ho acabem de desgavellar tot. Trias ha manifestat que volia un acord, com tots nosaltres. Durant la negociació, a mi no em trobaran ni un tuit a favor ni en contra de Junts ni del PDECat. Que el president Quim Torra m'hagués de preguntar on era, demostra la meva neutralitat en aquell moment.

Àngels Chacón, durant l'entrevista amb NacióDigital Foto: Helena Margarit

- En què ha fallat el PDECat en les negociacions amb Junts?

- Quan no s'arriba a un acord, la culpa com a mínim és al 50%. Si arribem a ser més generosos, llavors és que desapareixem. Qui conegui David Bonvehí sap que no és una persona ambiciosa ni està en la política per cap càrrec. Sí que s'estima aquest projecte i li agraïm la fermesa. No sé què ha faltat. Potser més rotunditat hauria forçat posicions, però quan la proposta que reps és dissoldre el PDECat, el president del partit ha de respondre pels associats, i la majoria no volia tancar el partit.

"Si al PDECat arribem a ser més generosos amb Junts, llavors és que desapareixem"

- El centredreta català com pot sumar més escons el 14-F, en una llista única o en diverses llistes?

- Totes les forces independentistes hem de sumar el màxim. La indefinició ideològica de Junts per Catalunya, atesa la seva transversalitat, fa que tinguin un posicionament amb què no es poden sentir identificats tots els votants del PDECat. Junts per Catalunya és una fórmula excepcional per un moment excepcional, fruit de l'1-O i tota la repressió que continuem vivint. I el partit va renunciar a les persones escollides pels procediments interns perquè entressin persones independents a les llistes.

"Volem un país lliure, però no amb qualsevol model. Per a això ja hi ha ERC, hi ha altres opcions"

Junts és fruit de dues ànimes: l'estructura de partit més el lideratge del president Puigdemont i els independents. Aquesta transversalitat no ens porta a un posicionament que puguis identificar, perquè la causa de lluitar per la independència tapa la resta. Com que l'assoliment de la independència no serà immediat, renunciar al posicionament ideològic només per ser independentista es pot aguantar durant un temps, però no tant. Volem un país lliure, però no amb qualsevol model. Per a això ja hi ha ERC, hi ha altres opcions. Podem sumar més des de diferents angles.

- Se sent més propera a Marta Pascal o a Carles Puigdemont?

- No em sento propera a Marta Pascal. Puigdemont és el meu president legítim injustament destituït, i hi tinc un vincle, però això no vol dir que no pensi que les polítiques que calen ara al nostre país siguin unes altres. Pascal va estar al partit, però no hi he conviscut perquè mai he estat als òrgans directius. El posicionament polític el veig distant. No puc entendre per què va decidir marxar del PDECat. 

"No em sento propera a Marta Pascal"

- Quan va ser l'última vegada que va parlar amb Puigdemont?

- Tres dies abans que em destituïssin ens vam escriure.

- Jordi Turull va dir que Junts era un espai de centreesquerra. Ho veu igual?

- Ho hauran de demostrar votant i legislant al Parlament. De moment, hem vist el biaix d'esquerra. Costa d'entendre que molts dels que estan a Junts porten més anys en una formació política que jo, que fa quatre anys que hi soc, i de la nit al dia... Què diferencia Junts d'ERC? Aquesta és la pregunta.

- Què defensa el PDECat que Junts no defensi?

- El PDECat no defensa la confrontació per sistema. Ara cal com a mínim admetre a tràmit els pressupostos generals de l'Estat per anar a negociar, perquè el que estem vivint és una situació excepcional. Quan estàvem tots confinats, es van deixar de banda les diferències polítiques. Ara l'emergència també és econòmica i primer cal enfortir el país. Per tant, s'han d'admetre a tràmit els pressupostos i s'han de negociar.

"Ara l'emergència també és econòmica i primer cal enfortir el país. Per tant, s'han d'admetre a tràmit els pressupostos i s'han de negociar"

- El tripartit més fàcil que es pot formar després del 14-F és el que formarien ERC, Junts i el PDECat?

- Està tot obert. Ho veurem. Hi havia moments en què semblava que es materialitzaria un tripartit d'esquerres. Fer hipòtesis és una part del joc electoral, però ara hem d'explicar cada un què vol. Hi pot haver acords que afavoreixin part de la societat que nosaltres votem, vinguin de qui vinguin. Si hi hagués una norma que beneficiés el mig milió d'autònoms de Catalunya, vingués de qui vingués, hi votaríem a favor. Potser no parlem de pacte de govern sinó d'acords puntuals.
 
- És possible compartir Govern amb Junts si el PDECat no segueix la via de la confrontació amb l'Estat que defensa Puigdemont?

- Què vol dir la confrontació? Si vol dir denúncia de la repressió que estem patint, som on érem. Fins on arribem? Paralitzem tot el país? En això no hi estem d'acord. Mai ningú no ens podrà dir que no hem estat solidaris denunciant la degradació democràtica. Que em defineixin fins a on arriba la confrontació i sabrem si ho compartim o no.

"Que em defineixin fins a on arriba la confrontació i sabrem si ho compartim o no"

- Troba un encert fixar l'objectiu d'aconseguir més del 50% de vots independentistes?

- No. Sempre que ens hem posat percentatges, ha anat malament. Ens hem de fixar objectius que no ens tornin a generar frustracions. Tots els que tenim l'esperança de ser un dia un país lliure, tenim una frustració increïble. L'ascensor de la independència no va. Doncs, toca pujar les escales. No ens agrada esperar tant, però ho haurem de fer.

- En l'eventualitat que l'independentisme superés el 50% dels vots el 14-F, veuria legitimat que es declarés la independència de forma unilateral?

- Si es declara la independència, la podrem fer efectiva? La meva resposta és que no. No m'agradaria tornar a generar frustracions, sense renunciar a res.

"L'ascensor de la independència no va. Doncs, toca pujar les escales. No ens agrada esperar tant, però ho haurem de fer"

- Com s'hauria de resoldre el conflicte?

- El conflicte ens demana majors consensos, influència i diàleg. No vam tenir reconeixements internacionals, malgrat que ara el president Puigdemont està fent una tasca persistent en l'àmbit internacional denunciant la repressió. Si se'ns demana escollir independència o economia, no vull escollir, vull les dues coses. No serem independents si no som un país fort econòmicament. La capacitat d'incidència internacional que ha de tenir un país no la tindrem si l'economia no funciona.
 - El 2017 es va tenir en compte aquesta dicotomia entre economia i independència?

- No ho deia per això. Quan algunes persones proposen fer sacrificis, crec que no es pot demanar i menys quan el país està patint el que està patint ara. Després d'aquesta pandèmia, no tinc nassos de demanar més esforços a la gent. Els sacrificis s'han de demanar quan tens un objectiu a tocar o saps quan el tindràs, perquè si no estarem empobrint el país. Hem de donar la imatge que som un país d'atracció d'inversions. Quan vam posar en marxa la conselleria, vaig veure com s'havia intentat tombar la reputació de Catalunya al món, durant l'article 155, i tot i això se'ns va escollir millor regió per invertir del sud d'Europa. Recordo com si fos ara el decret que afavoria el trasllat d'empreses, fet a traïció. La mala imatge donada des de Madrid durant nou mesos va perjudicar la nostra reputació, i no ens podíem defensar. 

"Després d'aquesta pandèmia, no tinc nassos de demanar més esforços a la gent. Els sacrificis s'han de demanar quan tens un objectiu a tocar"

- Les idees en política econòmica del PDECat estaven prou representades en el Govern fins que va ser destituïda?

- El que vaig trobar a faltar va ser dotació pressupostària. El Departament d'Empresa, dels 46.000 milions d'euros disponibles, en tenia 1.700. Però d'aquests, 1.400 són de la part de coneixement, 1.000 dels quals van a parar a Universitats, sobretot per al pagament de sous. Per a la resta, quedaven 232 milions. Això és un 0,5% del pressupost. El 20% del nostre PIB és indústria. Si entenem que la indústria, el turisme sostenible i l'energia es mereixen un 0,5%, per sota fins i tot del pressupost de Cultura, per mi això no és defensar el teixit productiu. Si volem ser Dinamarca, potser que fem el que fa Dinamarca, en termes de recerca, per exemple. Som un país de petita i mitjana empresa, el 95% té menys de deu treballadors. Pensem en quin teixit productiu tenim i sabrem quines eines necessita. Si no generem, no podem redistribuir.

- Quim Torra li va donar raons sòlides per cessar-la més enllà de preguntar-li uns dies abans si passaria a militar a Junts?

- No se m'havia manifestat amb anterioritat que hagués de millorar o canviar alguna part de la meva gestió.

- Li van deixar fer tot el que volia al Govern?

- Molts projectes estaven a punt d'acabar-se. Un dels que més orgullosa em sento, i que espero que es pugui aprovar, és la llei de facilitació de l'activitat econòmica. Imposa l'only once, perquè els empresaris només hagin de presentar la documentació una sola vegada i passi a tots els departaments de la Generalitat, cosa que fins ara no es produeix. I la primera vegada que s'ha votat digitalment a les cambres de comerç va ser gràcies a la conselleria. Em sembla una bestiesa quan sento que volia posar traves a la llei de cambres. Ningú es creia que tiraríem endavant les eleccions digitals. L'ANC parla molt de què cal, però no recorda gràcies a què s'ha pogut votar a la Cambra de Comerç. En aquest país hi ha concertació social i, quan hi ha reticències de patronals i sindicats a una llei de cambres, no ens podem carregar de la nit al dia el sistema de concertació social. La meva proposta era que es reunissin CCOO, UGT, Pimec, Foment i la Cambra per debatre article per article i arribar a un acord.

"L'ANC parla molt de què cal, però no recorda gràcies a què s'ha pogut votar a la Cambra de Comerç"

- La va deixar molt sola el Govern amb això?

- Vaig tenir el suport del president. Les decisions les prens tu, si t'interposen una demanda la responsabilitat, la tens tu. Cal ser valents i aquí es demostra quan una aguanta o no aguanta.

- Ha mantingut algun contacte amb el seu successor com a conseller, Ramon Tremosa?

- No, però mantinc la disposició per qualsevol cosa que pugui necessitar, i ho dic de tot cor. M'estimo els projectes de la conselleria. Et sap greu deixar els projectes, però per damunt de tot hi ha el futur del país. Si ara mateix em truca, em tindrà al seu costat.

- Seria un bon oponent com a candidat Tremosa?

- Que Junts esculli el millor. Nosaltres hem fet les primàries i estic contenta dels suports obtinguts. No opinaré mai sobre el que escullin altres forces polítiques.

- En una conversa enregistrada en el marc de l'operació Volhov entre Pilar Rahola i David Madí s'afirma que el Govern està en agonia. Ho comparteix?

- És un Govern que ha hagut de passar una cursa permanent d'obstacles, pel 155, la sentència del Suprem i la imputació d'un president. Més enllà de tot, és un Govern que ha viscut una situació d'extrema anormalitat. Sí que és cert que s'acaben manifestant matisos pel model de país i potser no estan ben travats. Tot i així, les circumstàncies peses, i vam estar el primer any sense pressupost.