Antoni Castellà: «Desestabilitzarem l'Estat fins que Europa s'hi impliqui»

Amb prou feines havia pres possessió de l'escó com a diputat al Parlament -en substitució de Laura Borràs- que la cúpula de Junts li va demanar ser cap de cartell al Senat. Antoni Castellà (Barcelona, 1970) afronta per primera vegada com a protagonista unes eleccions espanyoles, i ho fa amb el discurs de l'unilateralisme i la confrontació que defensa el partit que lidera, Demòcrates, coalitzada amb la formació que lidera Carles Puigdemont. En aquesta entrevista amb Nació, Castellà defensa el 23-J com una oportunitat que té l'independentisme per bloquejar les institucions espanyoles, i manté que no s'ha de tenir por a una repetició electoral derivada de l'actitud contrària a les cessions davant del PSOE i del PP al Congrés dels Diputats.

- Com és que un dels polítics que més defensa la vigència de l'1-O és candidat al Senat?

- Ho he pensat sempre des que faig política: s'han d'utilitzar tots els instruments que tinguem a l'abast amb l'objectiu d'avançar cap a la independència. L'important no és quin instrument uses, sinó de què serveix. Després de molt de temps, l'estratègia de l'independentisme ha de ser diferent. S'han de fer servir les seves institucions per bloquejar-los: això és legítim i democràtic, i es pot fer.

- Tradicionalment, l'independentisme pateix per treure senadors a les eleccions. Els números que tenen els fan ser optimistes?

- És molt complicat, en soc conscient. Gent molt rellevant de la meva candidatura, molt millors que jo, no se n'han sortit. Mai he decidit si prenc una posició per si em sortirà bé o no en l'àmbit personal. L'anàlisi que vaig fer és si això aporta o no aporta un discurs i una estratègia diferent. Demanar el vot, i presentar-me, és per dir què intentem al Senat i al Congrés: no permetre cap estabilitat de cap govern espanyol.
 
- La campanya, per ara, està en el marc d'impedir l'ascens del PP i de Vox, tant pel que fa al PSOE com també una mica a ERC. Cal fugir d'aquest context? Quin marc s'ha de fixar?

- Hem de sortir d'aquest marc. Per a nosaltres, aquestes eleccions no van de salvar Espanya, ni de reformar-la. Van del projecte d'independència de Catalunya. És dramàtic per Espanya que hi pugui haver un govern de Vox? Sí, evidentment. No m'agrada un govern de Vox ni a l'Estat, ni a França, ni a Portugal. Però aquest passa a ser un problema dels espanyols. El catalanisme polític fa 100 anys que fa favors a l'Estat sense res a canvi. Ara s'ha acabat, diem prou. Ens preocupa que governi l'extrema dreta? Sí, com en qualsevol altre país. Però en aquests moments el marc d'actuació no té a veure a la governança del model espanyol, sinó amb la catalana.

"És dramàtic per Espanya que hi pugui haver un govern de Vox? Sí, evidentment. No m'agrada un govern de Vox ni a l'Estat, ni a França, ni a Portugal. Però aquest passa a ser un problema dels espanyols"

- Es podria argumentar que no és el mateix que un govern PP-Vox que un govern del PSOE, no només pel que fa a Catalunya sinó pel que fa als drets de les dones i de les minories. Com ho afrontaran en els debats?

- Protegim una sèrie de drets, valors i principis de Catalunya. I per Catalunya. La responsabilitat de gestionar-ho a Espanya és dels electors espanyols. El que no té sentit és que els electors catalans cedeixin el seu vot per evitar que passin coses respecte dels electors espanyols. La nostra prioritat serà protegir al màxim i al límit -amb els instruments del Govern i del Parlament- el model català.

- Quin ha de ser el preu d'una investidura de Pedro Sánchez? Amnistia i referèndum o res? O potser un terme mig?

- Donaria un marc més llarg que una investidura. Parlaria del concepte d'estabilitzar o no l'Estat, que comença amb una investidura. El primer plantejament que fem és que, per començar a parlar d'una investidura, s'ha de reconèixer el dret a l'autodeterminació i, en concret, la conseqüència del referèndum de l'1-O i, per descomptat, la desescalada total, que vol dir l'amnistia. Això, per començar a parlar. Si no hi ha aquestes dues condicions, no hi ha vots. Forçant una segona volta? Sí. Una segona, una tercera, les que facin falta.

- No els fa por?

- No, no. Demanem força per ser decisius i fer això. Dona un missatge a l'Estat i internacional. El missatge de portes enfora és que, quan un estat que no respecta els mínims drets humans ni l'estat de dret quan ets català, desestabilitzarem fins que Europa s'hi impliqui.
 
- Està en marxa una negociació formal per acordar un programa comú amb ERC?

- Les relacions bilaterals hi són, i són fluides. Tots estem fent la nostra reflexió: estem davant d'un escenari en el qual és millor col·laborar que competir. Probablement no estem en el punt òptim. Queda temps per prendre decisions estratègiques quan arribi el moment. Crec que ens posarem d'acord.

- Existeix la possibilitat d'articular un grup parlamentari comú de l'independentisme?

- Seria desitjable si ens posem d'acord en el què. El com és relatiu. Si ens posem d'acord en una estratègia de bloqueig institucional, és desitjable un grup conjunt.

"Hem caigut en el parany del marc mental espanyol de separar independència dels problemes reals que afecten la gent"

- Creu que ha funcionat el front democràtic que plantejava el president Pere Aragonès?

- Celebro que el president canviï una mica l'estratègia. Alguns portem dient des de l'1-O que el seu èxit és que vam fer un front democràtic i consensuat entre institucions, partits i societat civil. En algun moment, crec que el president no compartia aquesta estratègia. Com sempre, haurem de concretar què hem de fer. I hi ha marge per posar-se d'acord.

- Posicions maximalistes com la seva poden debilitar qüestions del dia a dia com Rodalies, finançament o dèficit crònic en infraestructures a l'hora de negociar-les a Madrid?

- Hem caigut en el parany del marc mental espanyol de separar independència dels problemes reals que afecten la gent. El problema real que afecta la gent és poder decidir sobre tot. La gestió del dia a dia és el mínim que se li demana a un polític. De quines competències hem de parlar? De totes. Nosaltres estem en el punt de treballar per la independència, i això són totes les competències.

- I un govern de PP i Vox no implicarà no només no guanyar competències sinó també perdre'n?

- Des de l'1-O ens ha passat de tot. La repressió continua. Pensar que un govern de PP i Vox és capaç de tot? Sí. Exactament igual que el govern més progressista de la història fa informes vinculant independentisme amb terrorisme. Tenim un conflicte amb l'Estat, no amb el PP o amb el PSOE. Dins d'aquesta batalla, un instrument important de confrontació és utilitzar les seves institucions. A mi no m'ha agradat mai la fórmula de la confrontació intel·ligent. Hi ha confrontació que funciona, i la que no funciona.
 
- Com es fa ingovernable l'Estat, però?

- Permetent que no governi. El més rellevant en un estat en termes de la UE és que hi ha una crisi a escala europea si no es pot governar. Aquest és un instrument molt potent.

- I si Junts és frontissa? Posem per cas que PP i Vox sumen, però també ho pot fer Pedro Sánchez amb la majoria actual i amb vostès. Pagaran el preu que se'ls culpi de la pujada al poder de la dreta i l'extrema dreta?

- Per defensar l'estratègia que avanci cap a un procés d'independència, i per tant beneficiï Catalunya, estem disposats a defensar el que faci falta. Aquí no hem vingut per benefici propi, ni per partits ni per persones. Es tracta de desbloquejar el procés d'independència.

- En la presentació de la candidatura celebrada al recinte modernista de Sant Pau va assegurar que l'abstenció era un "tret al cap". Per què?

- Vaig tenir un error: volia dir tret al peu. I n'estic convençut. El somni dels grans partits espanyols, durant molt de temps, era fer una reforma electoral perquè ni bascos ni catalans tinguessin incidència en la governabilitat de l'Estat. El que advertien és que algun dia arribaria el punt que algú faria un plantejament com el que fem ara nosaltres. No s'han posat d'acord a l'hora de fer-ho. I, ara que ho podem fer , resulta que l'independentisme no ho vol fer? No té cap sentit. Els primers que obriran cava són els del nacionalisme espanyol, si hi ha abstenció. Entenc perfectament les raons per les quals hi hagi molt votant independentista emprenyat amb com s'han gestionat de malament les coses. En part, ho comparteixo. Però si s'ha de passar comptes, que sigui en els processos electorals catalans.

"Entenc les raons per les quals hi hagi molt votant independentista emprenyat amb com s'han gestionat de malament les coses. En part, ho comparteixo. Però si s'ha de passar comptes, que sigui en els processos electorals catalans"

- Vostè que coneix perfectament el funcionament de l'ANC i coneix bona part dels seus dirigents i exdirigents. És arriscat que flirtegin amb l'abstenció?

- És legítim. Jo no hi entro, és respectable. Però em produeix certa contradicció. Tu pots defensar una abstenció massiva perquè creus que té un efecte. A Dinamarca en pot tenir, a l'Estat no li fa ni pessigolles. O pots defensar que hem de votar i bloquejar l'Estat. El que em sorprèn és que validin l'instrument de bloquejar l'Estat si la llista és unitària. Si la llista no és unitària, que vol dir amb els mateixos agents per separat, aleshores abstenció? Probablement soc jo que no ho entenc, i ho veig una contradicció.
 
- Què ha passat a l'Assemblea de Representants del Consell de la República amb el debat sobre l'abstenció? Vostè forma part del govern de l'organisme.

- Suposo que es refereix al fet que hi ha una de la dotzena de comissions que tenim que va fer una reunió i va debatre una proposta de resolució per elevar a l'Assemblea defensant l'abstenció. Això no només és legítim, és plural i demostra que el Consell és transversal.

- Dimecres vinent hi ha una sentència de la justícia europea sobre la immunitat del president Carles Puigdemont. Són optimistes amb el que pugui passar? Estem més a prop d'un possible retorn?

- Primer, jo desvincularia el retorn de la sentència. I estic esperançat amb la sentència, que té a veure amb la immunitat, però falta l'actitud del govern espanyol. Tindria sentit que la UE, que vetlla pels drets dels seus ciutadans, ratifiqui un veredicte en què digui que els exiliats gaudeixen d'immunitat perquè no han comès cap delicte. Hi ha una segona fase en la qual el govern espanyol decideix o no retirar la seva ordre de detenció. Per mi, el dia 5 de juliol és un punt d'inflexió, l'acumulat de tota l'estratègia de l'exili. Fins ara, ha tingut èxits rellevants: les euroordres no han funcionat i no han estat extradits. El dia 5 pot ser una contraofensiva de l'independentisme respecte a l'Estat. Si es diu que la immunitat és vàlida, el següent pas és que Espanya retiri l'ordre nacional de detenció. I, en certa manera, si es diu que hi ha immunitat, la sentència del procés és incorrecta. Hauríem de recuperar l'estratègia conjunta i protagonitzar una contraofensiva.

- La carta Puigdemont és l'última bala perquè el moviment es reunifiqui?

- Espero que no sigui l'última bala. Però és veritat que, malgrat les crítiques al president des que va impulsar el Consell, ell té l'obsessió del retrobament i que ens en sortim quan compartim. El dia 5 de juliol, si surten bé les coses, no serà una victòria de Puigdemont com a president, sinó que ha de ser la victòria de tot l'independentisme i del procés.

- En aquest marc que defineix de contraofensiva, cal que Junts torni a entrar al Govern?

- Seria desitjable si ens posem d'acord en el què. Que hi hagi un Govern amb ERC, Junts i la CUP amb l'objectiu d'avançar en el procés sempre serà desitjable i ho defensaré. Hem d'acabar amb aquesta guerra fratricida de l'independentisme per gestionar el poc poder que tenim.

"El dia 5 de juliol, si surten bé les coses, no serà una victòria de Puigdemont com a president, sinó que ha de ser la victòria de tot l'independentisme"

- Vostè que ha vist pactes de tots colors: com acabarà la Diputació de Barcelona?

- Ha de ser un punt d'inflexió, d'operació d'estat en clau catalana. Espero que la Diputació funcioni amb una governança de Junts i ERC. Si això no és possible, que hi hagi un govern unionista i anem a l'oposició. La Diputació hauria de servir perquè anéssim reflexionant sobre tots els acords municipals del país. I m'assenyalo a mi mateix: cal recompondre les coses.
 
- Demòcrates i Junts tenen planificat fusionar-se?

- Per fer què? Els dos som instruments. Els dos naixem de l'inici del procés d'independència, amb Junts pel Sí. Demòcrates, en el seu dia, va fer un acord amb ERC quan els republicans defensaven la via unilateral. Quan ERC deixa de defensar-la, i Junts ho fa, ens associem amb Junts. I si Demòcrates demà deixés de defensar la via unilateral, jo en marxaria. Carrasco i Formiguera deia que ell no canviava de partit, sinó que els partits es movien i ell no variava de principis. Ara tenim una bona entesa amb Junts i, de fet, diria que la candidatura al Congrés i al Senat és el que més s'assembla a Junts pel Sí. La coalició estava oberta a ERC i, si haguessin dit que sí, això hauria estat Junts pel Sí. Ara l'objectiu és defensar que es pot acabar el procés.