Antoni Vilella, mecànic de l'aviació republicana durant al Guerra Civil Foto: Jordi Palmer / Nació DigitalAntoni Vilella (Barcelona, 1916), va ser mecànic de les Forces Aèries de la República Espanyola durant la Guerra Civil i va viure el final de la guerra al front de Llevant, on va encarregar-se de lliurar, "en perfecte estat de revista", el material de la Quarta Esquadrilla del Grup 26 a les forces franquistes, un fet que va viure "amb molta amargor".
Al mes de desembre farà 98 anys, però aquest home encara té prou forces com per passar cada dijous per la seu de l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR) al barri del Raval de Barcelona. Allà, envoltat d'un impressionant fons documental sobre el paper de l'aviació a la Guerra Civil, recorda, amb paraula pausada i certs dubtes atribuïbles a l'avançada edat, les seves vivències al llarg de la Guerra i el patiment de la derrota, al temps que reflexiona sobre la situació actual.
Mecànic de Xatos i Mosques
Tot i que evita pronunciar-se explícitament sobre el procés sobiranista, Vilella recorda que va "celebrar la mort de Franco" i que va "defensar la Constitució del 78", però admet que a dia d'avui "no s'ha guanyat gran cosa" i creu que cal "fer canvis". Mecànic de motors dels aparells Polikarpov I-15 i Polikarpov I-16 (els cèlebres Xatos i Mosques, respectivament), aquest veí del Poble Sec ja era un apassionat de la mecànica -de cotxes- just a l'esclat de la guerra. Amb dinou anys va voler enrolar-se a les columnes de milicians que somniaven amb prendre Saragossa en quatre dies. "El meu pare no em va deixar, perquè era molt jove", admet Vilella, que va trobar la solució en fer-se aviador, tot i que "em van preferir com a mecànic, perquè en sabia prou".
Va passar la guerra en bases i aeròdroms, sobretot de Múrcia i el País Valencià, però va estar també a primera línia, tot recordant com en una ocasió va haver de "recuperar les restes d'un avió caigut entre les dues línies del front". També va patir bombardeigs a les instal·lacions militars, i recorda sobretot "l'amargor" que li va produir la derrota. "Mai vam creure que poguéssim perdre la guerra", rememora amb recança, tot afegint que va rebutjar "propostes de canviar de bàndol" quan la caiguda del front va partir en dues parts la República Espanyola.
Durant la batalla de l'Ebre i posteriorment, a l'inici de la campanya franquista sobre Catalunya, treballava en el manteniment dels aparells que defensaven la República als cels catalans. Acabada la guerra i lliurat el material als vencedors, va poder tornar a Barcelona, una ciutat derrotada que recorda "amb amargor i tristesa", on malgrat tot va trobar feina com a mecànic ben aviat. La llibertat li va durar poc però, ja que va ser requerit per les autoritats militars, que el van jutjar per "auxili a rebel·lió" i el van condemnar a quatre anys i un dia de feina en batallons de treballadors i portat a un camp de treball a Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Durant la batalla de l'Ebre i posteriorment, a l'inici de la campanya franquista sobre Catalunya, treballava en el manteniment dels aparells que defensaven la República als cels catalans. Acabada la guerra i lliurat el material als vencedors, va poder tornar a Barcelona, una ciutat derrotada que recorda "amb amargor i tristesa", on malgrat tot va trobar feina com a mecànic ben aviat. La llibertat li va durar poc però, ja que va ser requerit per les autoritats militars, que el van jutjar per "auxili a rebel·lió" i el van condemnar a quatre anys i un dia de feina en batallons de treballadors i portat a un camp de treball a Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Vilella recorda que "no militava en cap partit polític, només lluitava per la Constitució [del 1931] i la República" i que un dels pitjors moments va ser quan va emmalaltir de paludisme, el 1937. A dia d'avui es pregunta "si va valer la pena fer la guerra" i pensa que "cal fer canvis" en la situació actual i en la seva memòria guarda el record d'un món “que podria haver sigut molt millor”.
