Potser l'aparell no era tan de ferro. El PSC és, a hores d'ara, un garbuix d'intencions contraposades, pànics mal continguts, reglatges de comptes pendents encreuats i, sobre tot, estratègies de supervivència personal prioritària. El cas de l'Ajuntament de Barcelona comença a semblar un vodevil amb portes que s'obren i es tanquen i on tothom enganya i és enganyat.
Ningú no sap ben bé qui patrocina qui ni qui hi ha al darrere de cada operació. Però, tot plegat, està adquirint l'aparença d'un PSC que dóna per perdut l'Ajuntament de Barcelona i que considera que, qui sap, potser amb Montserrat Tura almenys es pot mantenir la incertesa del resultat fins al final i, de retruc, la Diputació.
Tura desperta molt poques simpaties dintre del PSC. Però també és cert que molts alcaldes de l'àrea metropolitana veuen amb aprensió la figura de Jordi Hereu perquè la batalla electoral de Barcelona els taparà la seva pròpia i poden veure's arrossegats a una derrota immerescuda. Al capdavall, el que dèiem, estratègies de supervivència que se sobreposen a un aparell que es fon com la mantega.
ARA A PORTADA
Publicat el
12 de gener de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política Ramon Espadaler se suma a PP i Vox per votar contra els canvis a la llei de l'eutanàsia
-
Política
El Parlament accelera la llei que triplicarà l'import de les multes per pintades a trens
-
Política
Usuaris de Rodalies esgarrapen el compromís de Puente per aprovar quatre estudis d'obres encallats
-
Política
El pare d'un exjugador del Barça, nou alcalde de Santa Perpètua de Mogoda
-
Política
El suplement de crèdit cohesiona la majoria de la investidura en l'avantsala dels pressupostos
-
Política
Orriols provoca el Parlament i celebra que Illa hagi desarticulat l'oposició a Ripoll