Potser l'aparell no era tan de ferro. El PSC és, a hores d'ara, un garbuix d'intencions contraposades, pànics mal continguts, reglatges de comptes pendents encreuats i, sobre tot, estratègies de supervivència personal prioritària. El cas de l'Ajuntament de Barcelona comença a semblar un vodevil amb portes que s'obren i es tanquen i on tothom enganya i és enganyat.
Ningú no sap ben bé qui patrocina qui ni qui hi ha al darrere de cada operació. Però, tot plegat, està adquirint l'aparença d'un PSC que dóna per perdut l'Ajuntament de Barcelona i que considera que, qui sap, potser amb Montserrat Tura almenys es pot mantenir la incertesa del resultat fins al final i, de retruc, la Diputació.
Tura desperta molt poques simpaties dintre del PSC. Però també és cert que molts alcaldes de l'àrea metropolitana veuen amb aprensió la figura de Jordi Hereu perquè la batalla electoral de Barcelona els taparà la seva pròpia i poden veure's arrossegats a una derrota immerescuda. Al capdavall, el que dèiem, estratègies de supervivència que se sobreposen a un aparell que es fon com la mantega.
ARA A PORTADA
Publicat el 12 de gener de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Xoc entre ERC i els Mossos per la visita de Felip VI a l'Hospitalet de Llobregat
-
Política
Sánchez tanca la porta a avançar eleccions malgrat el desgast del PSOE: «Aguantaré»
-
Política
Gabriel Rufián demana una reunió amb Pedro Sánchez per saber què farà davant la crisi al PSOE
-
Política
El fre català al «forat» del lloguer de temporada: recta final i déjà-vu al Parlament
-
Política
La Moncloa s'encomana a la divina providència
-
Política
Divorci Puigdemont-PSOE: interlocutors damnificats per la fi del diàleg